Decideixen l'alcalde a cara o creu

Les últimes eleccions municipals han estat molt ajustades en nombroses localitats. A Xestalgar, una població dels Serrans de vora 550 habitants, el Partit Socialista i el Partit Popular han quedat empatats amb 207 vots cada un, a falta de ventilar algunes qüestions davant de la Junta Electoral de Zona.

Si l’empat persisteix, l’article 196 de la a llei orgànica del règim electoral estableix que “en cas d’empat es resoldrà per sorteig”. El que no preveu la llei és la forma de sorteig que s’ha d’aplicar, per tant, la moneda a l’aire pot ser una opció.

L’equip de TàP Zàping entrevista Raúl Pardos, alcalde en funcions i candidat a l’alcaldia de Xestalgar pel Partit Socialista.

P: És una situació inèdita al poble?

R: Ha passat alguna vegada en el nostre sistema, però a Xestalgar, en efecte, mai havia passat això d’empatar.

P: Com ho resoldreu?

R: Divendres anirem a la Junta Electoral de Zona amb els representants, on farem el recompte i veurem un parell de vots nuls en la meua candidatura, que la mesa va donar per nuls, però que nosaltres entenem que són vàlids. Una vegada revisats, si els donen per vàlids, s’acabarà el problema. Això esperem.

P: La situació és seriosa, però té la seua comicitat que s’hagen de resoldre unes eleccions amb un sorteig, no?

R: Intentarem que no passe. Però la llei ho preveu tot: si la junta confirma que es tracta d’un cas d’empat, perquè no entren en joc els vots nuls, s’ha de fer un sorteig. També hi ha un altre factor del qual estic pendent i és el d’una estudiant que està d’Erasmus i ha emés el seu vot per correu. Si aquest vot arribara a la Junta Electoral abans de divendres i l’estudiant haguera votat a algun dels dos partits que estem empatats, la situació podria resoldre’s tampoc sense recórrer al sorteig.

'El vot d'una estudiant que està d'Erasmus i ha votat per correu pot ser determinant per a desfer l'empat'

P: Això vol dir que possiblement hi ha una estudiant per ahí d’Erasmus, que potser està de festa, i no és conscient que el seu vot pot decidir l’alcalde del seu poble?

R: Això el que posa de manifest és la importància que té un vot, que hi ha gent que no li dona importància. Tenim una estudiant que va fer quatre hores d’autobús per a anar al consolat per a poder exercir el seu dret al vot i al final, possiblement, aquest vot serà determinant del resultat. És molt important que la gent entenga que tots els vots són útils i ací es demostra.

R: I per què no us uniu els dos partits que esteu empatats i resoleu la qüestió fent bona bondat i germandat?

P: A Xestalgar hi ha bondat i germandat, però hi ha set regidors a repartir i dos partits empatats a vots. L’un n’ha de traure tres i l’altre quatre. Si haguérem volgut anar junts de la mà no hauríem presentat dues candidatures i, el que està clar, és que la ciutadania té dret a elegir.

P: Què opina el veïnat del poble sobre la qüestió?

R: És una situació estranya per al veïnat, ja que tot podia haver quedat resolt diumenge a la nit. Però per casualitats de la vida, van veure que hi podia haver empat… Si la mesa haguera donat per vàlids els dos vots, ara el Partit Popular estaria esperant a divendres per a reclamar i anul·lar-los davant de la Junta Electoral. Al final la democràcia està així marcada: el veïnat sap que havia de decidir i la manera més respectable de reflectir el que han fet en votar és respectar el seu vot.

El partit que guanye haurà de gestionar i el partit que perda haurà de fer una oposició responsable i fiscalitzar l’actuació del que gestione, pel bé del veïnat. Però al final tots volem el mateix, eh? Que la gent vinga a Xestalgar, perquè és un poble preciós, que el veïnat visca bé, que ens coneguen en tots els llocs i que no eixim en la televisió només per aquestes casualitats, sinó també pels nostres paratges i pel veïnat encantador que tenim.

P: En cas que fora necessari arribar a fer un sorteig, quin sistema preferiries: una moneda a l’aire, un bingo…?

R: Jo ja ho he explicat als meus veïns, perquè a la gent li costa d’entendre i el tema del sorteig els fa riure: la moneda a l’aire al final és el més net, perquè la moneda cau de cara o cau de creu, i és molt difícil que caiga de cantell. Això sí, a Xestalgar a la gent major li agrada molt jugar al bingo i al dòmino a la llar del jubilat, així que potser no estaria malament organitzar una partida entre el veïnat i que decidira la sort.

P: Seria genial, no?

R: Així sí que eixiríem en la televisió, segur.

De moment, ja han eixit en el nostre TàP Zàping.