Les Poliakoff, una història de dansa i underground

Parlar de les Poliakoff a la ciutat de València és parlar d'una reconeguda família especialitzada en l'ensenyament de la dansa. Una nissaga que probablement, durant algunes generacions, va crear una de les millors escoles de dansa d'Espanya. A més de carismàtica i molt estimada.

En el setzé aniversari de la mort de la matriarca, i als catorze anys de la mort de la filla, el documental Homenatges, d'À Punt Mèdia, recorda com sa mare, ballarina valenciana de pare ucraïnés i mare d'Alberic, ha passat a formar part de la història de les arts escèniques de València. I de com la filla es va convertir en una de les icones del barri del Carme.

Olga Poliakoff, la matriarca, va nàixer a València el 1921. I com que els seus pares van decidir moure a París per motius professionals, la xiqueta Olga, amb només 8 anys va començar a rebre classes a l'Òpera de París.

El perquè d'Alberic a París

David Galicia Poliakoff, fill de la matriarca Olga, ha explicat per què la seua àvia, una dona d'Alberic, acaba a París: "El meu avi era ucraïnés. Havia viatjat per tot el món. I en arribar a València s'ajunta amb dos germans, i decideixen establir-se i muntar un negoci de marroquineria a la ciutat de València. I en un viatge de treball a Alberic va conéixer la meua àvia i es van enamorar".

En començar la vida en comú van trobar els entrebancs propis d'una societat molt tradicional catòlica, que no estava preparada perquè el consogre fora jueu. Per això, en nàixer la xiqueta Olga, el jove matrimoni d'una catòlica i un jueu van decidir fer les maletes i se'n van anar a París".

David Galicia Poliakoff, fill de la matriarca Olga, ha explicat perquè la seua iaia, una dona d'Alberic, acaba a París.

A París la xiqueta Olga va estudiar dansa dels 8 als 15 anys. Però un problema de salut del pare d'Olga un estiu va portar tota la família a Alberic, buscant tranquil·litat, "i a l'Alberic els va sorprendre la Guerra Civil i ja no van poder tornar a París".

Però la vena creativa de la jove Olga Poliakoff ja era imparable. Ja fora a París o a València. I serà a València, la seua nova ciutat, on comença una breu carrera cinematogràfica amb Cifesa.

"Cifesa va ser la productora de cinema espanyol més important. Fundada el 1932 per la família Casanova, durant la Segona República va dur a terme molta producció amb personatges com Imperio Argentina", ha explicat Áurea Ortiz, professora d'Història del Cinema de la UV. Cifesa –diu Ortiz– estava concebut com "un estudi a l'americana".

Raquel Zapater, tècnica de la Filmoteca de l'IVAC, que va fer una recerca de la participació d'Olga Poliakoff en els estudis Cifesa, va descobrir a David G. Poliakoff que sa mare va participar en 1940 en uns concursos i, a més, en diversos curts.

"En la dècada dels 40 va destacar el seu treball en el curt La barraca, que retratava el folklore valencià. També va protagonitzar el curt València en Falles, que va guanyar el I Premi de Documentals del 43", ha explicat Zapater.

Però Poliakoff no podia viure sense la dansa. Així és que va decidir marxar a Barcelona. El seu fill ha explicat que allí va rebre classes del ballarí i coreògraf català Joan Magriñà, al Liceu. "I allí va conéixer mon pare, que era català i vivia a la Guinea Espanyola. Es van enamorar i van viure uns anys a la Guinea Espanyola".

Però alguns problemes de malalties que van afectar un dels fills va animar el matrimoni a traslladar-se a viure a València. I serà en aquesta ciutat on va començar la història d'Olga la instructora de dansa per a joves, que fins i tot va ser la presidenta de les escoles de mestres de dansa, del 64 al 71.

Ha explicat Gracel Meneu, ballarina, coreògrafa i docent que "quan la mestra Olga Poliakoff obri l'acadèmia, la seua és va convertir en una escola de molt renom a tot Espanya. Molt reconeguda en el sector de la dansa". Tot un referent en els anys 70.

"De fet va ser la primera amb estudis oficials", com ha explicat Carme Giménez Morte, catedràtica del Conservatori Superior de Dansa de València. L'any 2000 va rebre el Premi Honorífic de les Arts Escèniques Pedro del Río, per part de la Generalitat.

De l'iconica mare a l'icònica filla

Si Olga, la mare, era "una professora a la manera habitual, clàssica, a la russa, Olga, la filla –Olga Galicia Poliakoff– era transgressora, atrevida i molt artista", ha explicat el ballarí i coreògraf Paco Bodí. Moltes veus defineixen Olga Galicia Poliakoff com una de les dones "més sorprenents i insòlites que ha tingut la ciutat de València".

Coreògrafa i mestra de dansa contemporània. La filla Olga i sa mare feien un bon duo professional. El 1978 Olga Galicia va fundar la companyia Vaganovos, amb la qual va participar en muntatges com Medea i El carnaval de los animales.

Aquesta companyia "jo diria que marca l'inici de la dansa neoclàssica a València", ha explicat Carme Giménez Morte, catedràtica del Conservatori Superior de Dansa de València. Mentre que Gracel Meneu ha explicat que va renovar el llenguatge i va presentar la dansa "en un llenguatge contemporani".

La companyia Vaganovos jo diria que marca l'inici de la dansa neoclàssica a València Carme Giménez Morte - Catedràtica del Conservatori Superior de Dansa de València

Però un fatídic accident de moto va apartar la jove hereva de l'art de la mare, bruscament, de la dansa. I així va ser com la coreògrafa va trobar en l'underground un altre motiu d'inspiració i un sentit per a viure. De l'underground es va convertir en la seua musa, en els anys 70 i 80. A València, a Ciutat Vella, va obrir un local, al carrer dels Juristes, anomenat Nou Pernil Dolç.

Olga la filla va passar de ser la princesa de la dansa a la reina de l'underground. "Hi havia una Olga per a cada moment del dia. Teníem l'Olga de matí, l'Olga de vesprada i l'Olga de nit. I per a cada moment portava un vestuari diferent. Tots sorprenents", comenten els amics.

El director de cinema Rafa Gassent ha explicat que ella "convertia en un espectacle tot el que tenia al voltant". En els anys 80 era fàcil trobar-la en locals com Capsa 13, Berlín i Crack. "Va ser una icona del barri del Carme". I així perdura hui dia, com recorda el mural gegant penjat molt prop de l'IVAM. Impossible no veure'l en arribar-hi.