Com naix, creix i mor una notícia falsa?

Repassem el cas de l’home del metro, sospitós de patir la pigota del mico per un tuit viral

El cas de Miguel Ángel Muñoz en Zoom / À Punt Mèdia
26 d'octubre 2022 - 22:24

Aquest estiu el metge Arturo Henriques va difondre en Twitter la foto d’un home amb cicatrius a les cames, que viatjava en el metro de Madrid. El text que acompanyava la foto assegurava que era un malalt de pigota del mico i que, atenent a les lesions que exhibia per tot el cos, estava en el moment àlgid del contagi.

En un fil, l’autor del tuit explicava que havia parlat amb el suposat malalt per a advertir-lo del perill que representava per a la resta d’usuaris i que aquell home s’havia negat a adoptar qualsevol mesura de protecció o a eixir del transport.

La foto i el fil de Twitter es van viralitzar i van nodrir titulars i debats en molts mitjans de comunicació de tot Espanya. Poc després, la informació quedava desmentida.

Miguel Ángel Muñoz
Miguel Ángel Muñoz / À Punt Mèdia

Bérnar Giménez parla en Zoom amb la víctima d’aquesta informació falsa, Miguel Ángel Muñoz, el passatger del metro que presumptament patia la pigota del mico: “Mai havia tingut coneixement de l’existència d’Arturo Henriques; ni ell havia parlat amb mi, ni jo amb ell. Tot el que contava era mentira”.

Julián Macías, expert en anàlisi de xarxes i director de Pandemia Digital, un projecte destinat a combatre campanyes d’intoxicació i desinformació, deixa constància del ressò que va obtindre ràpidament la falsa notícia de l’home del metro contagiat: “Totes les televisions nacionals van difondre la notícia i, fins i tot, la majoria van entrevistar el metge Arturo Henriques”.

Bérnar Giménez i Julián Macías de 'Pandemia Digital'
Bérnar Giménez i Julián Macías de 'Pandemia Digital' / À Punt Mèdia

Mentrestant, Miguel Ángel Muñoz, en reconéixer les seues cames, va tractar de desmentir que patira pigota del mico, però no va aconseguir que cap mitjà de comunicació li donara veu: “Vaig enviar missatges als principals mitjans amb el meu telèfon, per si volien contactar amb mi, però ningú em va fer cas”.

Va ser necessària la intervenció en diversos mitjans del doctor Alfredo Corell, immunòleg, catedràtic i divulgador científic, on deixava clar que el que presentava l’home de la fotografia no era pigota del mico, perquè les televisions i periòdics començaren a recular i contactaren per fi amb Miguel Ángel per a preguntar-li directament. “Amb l’ajuda d’aquest senyor, en només 48 hores vaig poder destruir la mentira”.

Alfredo Corell en 'Les notícies el matí'
Alfredo Corell en 'Les notícies el matí' / À Punt Mèdia

Les cames de Miguel Ángel Muñoz no estaven inflamades a causa de la pigota del mico, sinó com a conseqüència d’una malaltia no contagiosa: "És una malaltia genètica i crònica, que no té cura”. La neurofibromiatosi és un trastorn genètic que fa que es puguen formar tumors, generalment benignes, en qualsevol lloc del sistema nerviós.

Una vegada desactivada la notícia falsa, Arturo Henriques, el metge que havia difós la informació, va esborrar el fil que havia publicat, va donar de baixa el seu perfil en diverses xarxes socials i va restringir el seu compte de Twitter, perquè només hi pogueren accedir al contingut els seguidors aprovats.

Compte de Twitter d'Arturo Henriques
Compte de Twitter d'Arturo Henriques / À Punt Mèdia

Per a Julián Macías, els mitjans de comunicació i els responsables polítics “sempre haurien de ser molt curosos a l’hora de difondre qualsevol informació però, si parlem de notícies relacionades amb una alerta sanitària, el llindar de pulcritud hauria de ser màxim”.

Miguel Ángel Muñoz reclama la depuració de responsabilitats i assegura que el cas ja està en tràmits judicials per la via penal.

Aquest és només un dels exemples de notícies virals que resulten ser mentira, que l’equip de Bérnar Giménez va analitzar en el reportatge "Notícies falses", de Zoom.

També et pot interessar