Marina Martínez: “La vegetació mediterrània està adaptada als incendis i es regenerarà, però haurem de vigilar el sòl per a corregir possibles processos erosius”
La portaveu del Col·legi d’Enginyers Forestals de València explica com previndre incendis i com actuar a les zones cremades
L’incendi de Montitxelvo ha sorprés entre els professionals per la violència i l’extensió de la superfície cremada en aquesta època de l’any. En opinió de Marina Martínez, portaveu del Col·legi d’Enginyers Forestals de València, és una anomalia: “A partir de 500 hectàrees ja es considera gran incendi forestal, i en aquest cas n’han cremat 2.500. Per tant, hem patit un incendi molt greu fora de temporada”.
En Som de casa l’enginyera ha distingit entre dues situacions de diagnòstic possible, davant dels incendis forestals a la Comunitat Valenciana, molt diferents l’una de l’altra: d’una banda, els incendis en llocs remots i zones despoblades, i d’una altra banda, els incendis en zones d’interfície urbanoforestal.
En el primer cas, cal aplicar mesures en matèria d’infraestructures i dissenyar actuacions preventives de gestió forestal sobre la vegetació: “Es parla molt de neteja del bosc, però nosaltres el que volem, més prompte, és que s’aprofite el bosc”, explica Marina.
En el segon cas, com que es mesclen la massa forestal i tots els valors naturals del territori que conté, amb els valors de les vivendes i negocis de la zona urbanitzada, és molt més complicat dissenyar les estratègies per a previndre el foc: “En el cas de l’incendi de Montitxelvo, està clar que el que més ha complicat l’extinció ha sigut l'oratge, amb un vent de més de cent quilòmetres per hora, però les característiques d’interfície de la zona ens haurien de dur a planificar molt més els sistemes de protecció”.
L’enginyera parla de plans d’autoprotecció de les urbanitzacions i planificació de vivendes protegides: “A la ciutat tenim altres riscos, però qualsevol propietari d’una casa que estiga en zona forestal hauria de ser conscient del risc que suposa això i protegir-se”. Considera molt important que la vegetació dins de les urbanitzacions i vivendes siga diferent de la vegetació predominant en el bosc, perquè no hi haja una continuïtat. En aquest sentit, li sembla una bona estratègia que les zones de les urbanitzacions constituïsquen una zona de suport en cas que hi haja un incendi: “Seria molt interessant que els bombers saberen que a la seua esquena no tenen vivendes descontrolades, amb una vegetació que és continuïtat de la de l’exterior, i sense elements constructius que les protegisquen”.
En general, és important que el veïnat siga conscient del que té al voltant i sàpia què pot ajudar a servir de tallafoc en cas d’incendi.
I després d’un incendi, què?
Encara que és molt prompte per a fer un diagnòstic del que pot passar quan l’incendi de Montitxelvo quede extingit, hi ha algunes qüestions que s’hauran de tindre en compte.
L’enginyera Martínez recorda que l’ecosistema mediterrani és un sistema adaptat al foc: està acostumat a recuperar-se després dels incendis. Posa l’exemple del pi nostre, el pi blanc (Pinus halepensis), que és una espècie piròfita: “Les pinyes d’aquest pi, quan passa el foc, esclaten i expandeixen les llavors per a tornar a colonitzar la zona cremada”. Considera que no tenim un problema de falta de massa forestal o de regeneració del pi, perquè el pi tornarà a créixer abundantment: “De fet, el que convindria fer després seria tallar alguns dels pins que hagen crescut, que és el que nosaltres anomenem fer clara, un tractament silvícola molt important, perquè, llevant una part d’aquests pins, aconseguirem que cresquen els millors exemplars i no tindrem una zona de massa densitat, que és el que sol passar després dels incendis”.
Tot això, sempre que els nous arbres troben un bon sòl. I això és el que l'enginyera sí que recomana vigilar atentament: “El més urgent serà corregir possibles processos erosius, si detectem que s’hi estan donant”. En aquest sentit, les pluges poden ser bones, però també poden generar arrossegaments i escorrenties i, fins i tot, la cendra podria contaminar les aigües.
Per això és primordial controlar l’estat del sòl. Si té una bona salut, la vegetació es regenerarà i l’enginyera assegura que el veïnat en pocs mesos trobarà que, de la negror que hi veu ara, comencen a sorgir brots.
No obstant això, la vegetació de les zones que pateixen incendis recurrents sí que pot perdre la capacitat de regeneració: “Part de la zona que ha patit aquest incendi, ja n’havia patit un l’any 2012 i, per tant, hem d’estudiar si els pins que havien crescut en aquesta zona ja havien assolit la maduresa necessària. En cas negatiu, és possible que no arriben a generar llavors”.
En aquest cas, podria ser necessari dur a terme tasques de repoblació. “Hem d’esperar que l’incendi quede extingit per a fer un diagnòstic”, conclou l’enginyera.
