María Rico, la concursant d’‘Atrapa’m’ que va aprendre valencià en 15 mesos: “És una de les majors herències que li podem deixar als fills”
Coneixem els detalls de la història viral d'aquesta eldenca de família castellanomanxega, que va ser exempta de valencià a l'escola
El pas de María Rico pel programa Atrapa’m si pots es va fer viral en les xarxes socials, i no va ser per emportar-se el pot, sinó per compartir una inspiradora experiència personal: en només 15 mesos ha aprés a parlar en valencià amb l’objectiu que el seu fill cresca comunicant-se en la nostra llengua. María, de 25 anys, va nàixer a Elda, però tota la seua família és de Castella-la Manxa i ella va sol·licitar l'exempció del valencià en l’escola. Arran de l’interés que han despertat les seues declaracions, entrevistem la concursant de l'Atrapa’m si pots, que ara viu a Petrer, per a conéixer millor la seua història.
P. Mai havies parlat valencià i vas ser exempta de l'assignatura de llengua. Quan desperta el teu interés per la llengua i per què?
R. Vaig decidir fer-me exempta de valencià perquè la majoria de professorat que havia tingut als meus primers anys escolars feien veure la llengua com una cosa inútil, sense acostar a l'alumnat mai l'afecte i respecte cap aquesta. Quan vaig començar a entrar en l'edat adulta, moltes de les meues amistats i companys de treball parlaven valencià, i visibilitzaven tots els estigmes que parlar la llengua pròpia del País Valencià els portava: multes per parlar-la, ridiculització, obligar-los a canviar de llengua per a ser atesos (tant en establiments públics com privats), etc. A causa d'això vaig entendre que calia prendre partit de manera activa en aquest problema, i vaig començar a formar-me sobre la història del valencià.
P. Parles altres llengües? Per què valencià i no aprendre un altre idioma?
R. Parle anglés des de fa anys. A la preadolescència em va entrar la curiositat per aquesta llengua, així que vaig començar a veure sèries i pel·lícules, a escoltar música i a llegir llibres en anglés i vaig anar aprenent de manera autodidacta. Tot i que aprendre idiomes sempre és positiu, per a mi el valencià no ha sigut una llengua que he aprés simplement per plaer: aprendre-la ha significat prendre partit en un problema social. Estic convençuda que una de les majors herències que li podem deixar als nostres fills és la llengua materna, la nostra particular manera d'entendre i interactuar en el món, la nostra cultura i idiosincràsia pròpies.
Estic convençuda que una de les majors herències que li podem deixar als nostres fills és la llengua materna, la nostra particular manera d'entendre i interactuar en el món
P. Com t'ho fas per aprendre'l? I que li diries a la gent que pensa que és una pèrdua de temps?
R. He tingut dues fases en el procés d’aprenentatge: primer, la usava només amb la meua parella i amics, ficant moltes espardenyaes, també consumia molt de contingut en valencià: pel·lícules, música, llibres… I ja més endavant, quan el meu fill va nàixer, la vaig començar a usar de manera més generalitzada en tots els espais als quals assistia. És una manera de mostrar-li al meu fill que el valencià no és només una llengua de casa, com molta gent intenta fer-la veure, sinó que cal defensar-la i usar-la en tots els espais.
Als que pensen que aprendre valencià és una pèrdua de temps els diria que no és cap pèrdua de temps aprendre, en general. De fet, aprendre és una de les coses que no deixem de fer mai.
P. Ara escoltes música en valencià o consumeixes cultura en valencià? Veus À Punt?
R. Clarament, sí! M'he tornat seguidora absoluta de la música popular en català. Pep Gimeno Botifarra sona de manera contínua a casa, i també ens encanta l’Albert Pla, l’Ovidi Montllor, Txarango, Obrint pas, Jonatan Penalba... Amb Yuri (el meu fill) escoltem molt al Dani Miquel, Pot Petit, Ramonets... I la televisió que més consumim és À Punt, per descomptat, juntament amb les plataformes digitals.
