"L'agricultura es mor": un jove d'Otos viralitza la seua experiència com a llaurador
Àlex Benavent ha deixat els estudis de Farmàcia per a començar una nova vida al camp
“El camp té un problema molt seriós d’envelliment: l’agricultura es mor”. Així de contundent ha sigut Àlex Benavent en els micròfons de Les notícies del matí, on ha posat el focus en els principals problemes que arrossega el camp valencià, com ara la falta de relleu generacional, el perill d'una producció deslocalitzada i l'eterna lluita per una política de preus mínims.
Tornar a les arrels: un punt d'inflexió
Les ganes de descobrir noves experiències i conéixer gent nova van portar Àlex Benavent, des d'Otos (Vall d'Albaida), a València per a estudiar Farmàcia. Però la pandèmia va capgirar els seus plans i el va espentar a fer el camí a la inversa. Ara es retroba amb les arrels, el poble i la terra. Aquest jove de només 28 anys ha fet bullir les xarxes i ha viralitzat en Twitter els missatges on reivindica les necessitats del camp i explica la seua nova vida com a llaurador arrelada a la terra on va créixer. "Valent" és la paraula més repetida entre els comentaris i les reaccions. I és que tot i la seua joventut, aquest punt d'inflexió vital era una crònica anunciada: "Quan vaig xafar València per a estudiar, alguna cosa em deia que no anava a quedar-m'hi".
"S’ha d’assegurar un preu mínim i que la gent del camp puga viure del sector primari”
Preu mínim i producte local: l'aval de l'agricultor
Tarongers, vinya, oliveres, prunes, caquis entre “bancalets i partides menudes, entre barrancs”; aquest és el dia a dia del jove, que confessa que una volta va tornar al poble tenia la necessitat “d’estar en el camp”. Aquest veí de la Vall d'Albaida reflexiona sobre la vulnerabilitat dels agricultors en l’activitat econòmica del sector agroalimentari. Destaca la lluita eterna per un preu just en els productes del camp i defensa que “s’ha d’assegurar que la gent del camp puga viure del sector primari”. Benavent advoca per polítiques públiques per a revertir aquesta situació com ara la “llei de preu mínim” com a principal aval per a resguardar els interessos dels agricultors. I afig: “Si continua ofegant-se el sector primari, si continuen muntant els preus de la gasolina, dels abonaments, de la maquinària... i el preu del producte no munta: Què se li està dient a la gent? Doncs que plegue i se’n vaja a casa!”
"Si no puguen els preus, què se li està dient a la gent? Doncs que plegue i se’n vaja a casa!”
El jove també fa una acurada radiografia generacional del camp valencià i assegura que estem davant d’un “problema molt seriós d’envelliment” i que d’ací a deu anys, la gent que ara té entre seixanta o setanta anys no podrà conrear els bancals. “No tenim relleu generacional. Es quedarà erm mig País Valencià”, conclou.
Tota una alerta d’emergència que segons explica Benavent, s’agreuja per una agricultura molt tensada pels efectes del canvi climàtic. Segons assenyala, la desertificació, la climatologia extrema, els incendis i els nous patrons climàtics són factors que fan que l'agricultura desaparega i "els pobles moren". Reivindica en aquest sentit la necessitat de "desurbanitzar" la ment per a atraure les generacions més joves i la pedagogia sobre el decreixement i l'ecologisme.
“No tenim relleu generacional. Es quedarà erm mig País Valencià”
El jove d’Otos fa també una crida social per reivindicar el paper de l'alimentació i de la comunitat agrícola en les nostres vides. Alerta del perill imminent d'una producció deslocalitzada, “en llocs on s’empren massa pesticides” i on el conreu de la terra no garanteix les condicions laborals mínimes per als treballadors de la terra. I continua: “Desentendre'ns d’un tema tan important com és l’alimentació, no serà bo per a nosaltres com a societat”, ha explicat. Segons Benavent, no som conscients de la dimensió del problema, entre altres factors, perquè el flux de les importacions camufla la necessitat d'una producció local i destaca que "mentre el menjar puga vindre en vaixell des d'Amèrica del Sud o l'Àfrica, no ens adonarem de la importància de la nostra producció". Un punt, el de la deslocalització de la producció, que no només s'ha d'abordar des d'una perspectiva econòmica, sinó també des d'una dimensió social i mediambiental.
“Desentendre'ns d’un tema tan important com és l’alimentació, no serà bo per a nosaltres com a societat”
Tot i trencar estereotips i baixar la mitjana d'edat, segons la seua experiència, el camp continua sent un sector masculinitzat i envellit. Àlex vol fugir de la visió romàntica i el concepte idíl·lic i bucòlic de la vida rural i reivindica la saviesa del camp en matèria de cultius i manteniment de les collites i el coneixement en el conreu de la terra.
Plantar una llavor molt especial, la del llegat familiar
Reconeix emocionat que el seu avi, també llaurador, és qui va "sembrar" en ell l’amor per la natura i l’agricultura. Confessa que en morir l’avi es va fer càrrec del seu hort i va tindre el desig de plantar les llavors de cebes i faves que l’home havia deixat: “Se’m va encendre una llumeneta i vaig voler cultivar-ho jo”. Sense dubte, una manera simbòlica de plantar una llavor molt especial, la del llegat familiar.
