A ella, que és de Godella!

Nerea Sanfe assegura que tot i ser un poble de vora 13.000 habitants (en realitat se n’ha deixat uns 3.000 pel camí), Godella és un poble xicotet on hi ha una familiaritat que fa que tot el món se salude pel carrer. A la gent li sonen la majoria de les cares, però sempre n’hi ha de més conegudes que altres.

‘‘Perquè tu coneixes tot el món, veritat?’’, li pregunta Berta Báidez. ‘‘Jo conec gent’’, reconeix la reportera d’À Punt. ‘‘Però sempre havia sigut la filla de San Félix, o la neta de Milagrosa i Joaquina, les meues iaies, que són les famoses de veritat. Ara és quan comence a ser Nerea’’.

De moment, quan s’han trobat la fornera sembla que coneixia massa Nerea, o massa poc. Perquè si les dues companyes hagueren assaltat una licoreria no s’haurien emportat un botí millor. És el perill d’ajuntar Berta Báidez, reportera de Bona vesprada, i Nerea Sanfe, col·laboradora en molts programes d’À Punt, i deixar-les soltes pels carrers de Godella, davant d’una càmera. Terratrémol assegurat!

Les ames del carrer

El passeig comença al carrer Major, on estan l’ajuntament i les cases més senyorials del poble. ‘‘Els meus somnis sempre han sigut tindre una casa al carrer Major o al carrer de Cervantes, que també és un dels carrers importants de Godella’’, confessa Nerea, ‘‘però això val molts dinerets’’.

De moment, diu que viu en un altre carrer, on pot aparcar més fàcilment, qui no es consola és perquè no vol. Però de segur que amb el temps aconsegueix mudar-se al lloc dels seus somnis, siga quin siga, perquè aquesta xica té energia per a aconseguir tot el que es propose.

A continuació es produeix l’assalt a mà armada –amb micròfon– del carregament de coques fines, coques cristines i altres delícies del forn Els paiportins, ben conegut dels godellencs, sobretot per unes pizzes que entren molt bé les nits de festa a l’hora del ressopó (Nerea dixit).

A la fornera li havien encarregat portar la brioixeria al berenar de la seua cosina, però les reporteres l’han interceptada i li han aplicat l’impost revolucionari. El botí ha sigut una coca cristina, una coca de panses i una mona. Davant dels dubtes plantejats per Berta, sobre la moralitat de la seua conducta, Nerea aporta l’única justificació possible: ‘‘És que açò està molt bo!’’. No hi ha més preguntes, senyor jutge!

Tant Nerea Sanfe com Berta Báidez tenen un bon grapat de 'followers' a les xarxes socials, i això implica que en algun moment havien de mesurar-se els instagrams. Ací és quan ha eixit a la llum una de les aficions de Nerea: passejar i respirar per l'exuberant horta de Godella.

Mentre estaven embolicades amb les coses de les 'influencers', la parella s’adona que han deixat arrere l’ajuntament. ‘‘Mon pare va ser alcalde de Godella un any i això s’ha de dir’’, recorda Nerea San Félix, molt orgullosa. Aprofita per a recordar la importància dels ajuntaments com a centre neuràlgic de la vida ciutadana. ‘‘És on fan els bans en les festes i aquestes coses’’.

‘‘I en aquesta plaça passen coses també?’’, pregunta Berta, en arribar a l'església de Sant Bartomeu. Nerea, que sap exactament en quina classe de coses està pensant la companya, aclareix que les revetles les fan al parc del Molí, però l'església de Sant Bartomeu, que presideix el carrer Major com a bon patró del poble, és el punt de partida de molts altres actes festius a Godella. ‘‘No vull oblidar-me de l'altre patró, que crec que és sant Sebastià, perquè sinó la gent del poble em renyirà’’.

Fet l'aclariment, per a no provocar cap guerra santa, arriba el moment de les sorpreses...

Els amics sorprenen Nerea Sanfe

Primer apareixen els amics de Nerea Sanfe, que certifiquen que volia dedicar-se a la televisió en particular i als mitjans de comunicació en general des de ben xicoteta.

La seua amiga Mar recorda que tenien un joc que funcionava així: Nerea feia de Maria Abradelo i Mar feia de públic, aplaudint i contestant "Com estàs, Babalà?"

"I es maquillava la piga de Maria Abradelo i tot!", apunta una altra amiga, disposada a traure tots els draps al sol. I també les flautes. Perquè Nerea és flautista i perquè ho demostre davant de l'audiència li han portat una flauta travessera. Després d'uns segons de vacil·lacions sobre el repertori, decideixen que és de llei executar l'himne de Godella. "Però en quina nota comença?", demana la intèrpret. "Sol, sol do...", li apunten.

I sense necessitar cap indicació més, ni importar-li que està mig plorant d'emoció, Nerea s'arranca amb la solemne peça, solemnitat que aporta, principalment, l'espai on estan, al cor de Godella.

La família s'uneix a la sorpresa

Aquest intens moment era difícil de superar, però l'equip de Bona vesprada sap commoure públic i convidats de la mateixa manera. Els pares i els germans de Nerea apareixen de sobte, agafant la periodista completament de sorpresa.

"Si us he vist a tots quan veníeu!", exclama Nerea, "Organització, per favor!". Però això no pot evitar que la veu li tremole d'emoció. La família s'abraça feliç de retrobar-se.

Nerea s’adona que el seu pare porta dos parells d’ulleres i li recorda: ‘‘Papà, que estem en directe!’’, perquè l’autoritat d’un pare acaba on comença el gust estètic d’un fill. Però el senyor San Félix, exalcalde de Godella, vol deixar constància d’una realitat que ningú pot negar: ‘‘El sorpasso generacional ja està ací: hui m’ha preguntat una companya de treball si era el pare de Nerea Sanfe, i això vol dir que el canvi generacional ja està ací". En aquest cas, sembla que Josep Manel no ho lamenta en absolut.

Però ningú com una mare per a tocar el tendre de veritat. Si en algun moment hem vist brillar llagrimetes en els ulls de Nerea ha sigut mentre Dori, la seua mare, llegia un poema que li ha dedicat a la filla en directe.

Des del plató, els companys li han donat l'enhorabona a Nerea per tindre una família tan meravellosa i a ells per tindre una filla tan artista... encara que, en aquests moments, amb el maquillatge un poquet corregut. No et preocupes: estàs a Godella, estàs a ta casa!