Eugeni Alemany: “M’està passant que soc un poc com el teloner de Zuleima”

El showman de Sueca torna a València amb l’espectacle A ningú que li passe, que podem veure fins al dia 2 de juliol al Teatre Olympia. L’equip de TàP Zàping aprofita per a preguntar-li al presentador de programes com Tresor o trasto com es troba damunt de l’escenari i també com es porta amb la seua partenaire, la caçadora-recol·lectora d’exclusives Zuleima González. 

P: Tens per davant una bona marató de funcions. Et prepares d’alguna manera per a estar al màxim?

R: M’agrada molt que em faces aquesta pregunta. Jo em prenc molt seriosament la faena aquesta i no entenc com és que hi ha gent que, abans d’eixir a l’escenari, la veus tranquil·lament fer-se un café o una cervesa… Jo no puc. Jo escalfe la veu, faig estiraments… Estic noranta minuts parlant, movent-me… Jo m’ho agarre com el que corre una marató, perquè requereix un esforç físic i hi ha un desgast.

P: Menges alguna cosa?

R: Menge anous, raïm… i xocolate per a tindre glucosa, pel cervell…

P: Llet no en prendràs, veritat? Perquè diuen que reglota…

R: A mi la llet em fa tel a la gola, i per això no en prenc. Tampoc xocolate amb taronja…

P: Per què?

R: Perquè fa una barreja a la panxa que... A ningú que li passe! Això és de primer d’escenari! El primer que t’ensenyen és que no pots prendre taronja i xocolate quan has de pujar a un escenari.

P: En aquest espectacle estàs amb la teua dona, Yolanda, que és directora també. Com s’ha gestat això? Com ha sigut treballar junts?

R: Bé. Estem supercontents perquè ja fa així com un any des que el vam estrenar i està tenint molt bona acollida. Jo estava anys volent fer un espectacle nou, però continuava amb l’altre, En persona guanye, perquè m’eixien bolos i actuacions… Però en realitat teníem ganes de fer una cosa nova, que fora molt més que un monòleg, més una cosa de comèdia, i estem molt satisfets amb el resultat.

I així ens ho fa saber també el públic quan ve: tenim una escenografia canviant molt xula, tenim projeccions, tenim audiovisuals… És un xou molt fet a mida per a mi. Bé, per a mi amb Zuleima, però això és un altre tema, clar.

P: Aleshores l’acollida és bona?

R: Hi ha gent que fins i tot repeteix! L’altre dia va vindre una senyora dissabte a l’Auditori de Castelló i a l’endemà, diumenge, va tornar a vindre amb una altra amiga. I m’ho diu molta gent. Per tant, quin millor indici que la gent s’ho passa guai, no?

Què li passa a Zuleima?

P: I què tens a dir sobre Zuleima?

R: He de dir que m’està passant una cosa molt forta, perquè en el cartell diu "Eugeni Alemany amb Zuleima González", i jo soc un poc com el teloner d’ella. Està passant que en alguns llocs, en arribar al teatre, trobe que Zuleima té camerino. Clar, potser la gent del departament de producció, o el que siga, veuen i no saben bé… És molt fort, perquè un dia jo vaig veure un camerino amb el meu nom, i un altre amb el nom de Zuleima, però el que em va deixar molt indignat és que el d’ella era més gran que el meu… i amb finestra! Com és la cosa de la diva, no?

P: Zuleima és una gran diva, però en realitat és reportera de televisió, no?

R: És una reportera de Televisa, sí. És un personatge que va nàixer de manera molt casual… Ai, és que la veig en les imatges i m’entra vergonya humana! Això deu ser del confinament…

P: Va nàixer en el confinament?

R: No, molt abans. Va nàixer en les gravacions del Trau la llengua. Mentre em maquillaven i em microfonaven, que sempre hi ha molt de cachondeo…

P: I la inspiració?

R: Sabeu que la família de Yolanda és veneçolana i, per tant, l’accent veneçolà el tinc molt escoltat… Però em diuen que m'ix més colombià que veneçolà! Zona fronterera, deu ser: jo no puc entrar tant… Són aquests inputs de sentir la meua sogra i les cosines de Yolanda, que han fet que se m’haja apegat. He de dir, com diuen molts actors quan entren en un personatge, que em fagocita totalment.

P: O siga, que eres del mètode?

R: Jo no sé quin mètode serà, però Zuleima pot fer coses que jo no faria mai ni li diria a la gent. Però amb Zuleima sí que m’atrevisc. A més, està passant una cosa molt guai: a mi m’agrada molt, en els espectacles, fer mencions al poble en què estic, referències a l’actualitat local, aquestes coses, no? I ara això ho estic fent a través de Zuleima. I és una altra dimensió! Perquè agarra uns matisos molt particulars i fa que jo m’ho passe molt bé.

P: I si ho diu Zuleima no ofén, no?

R: No, si jo no ofenc a ningú. Conte coses com si estiguérem a casa. Però, clar, el punt de vista d’una persona que se suposa que és veneçolana, que viu a Miami, quan parla de coses d’ací és molt graciós.

P: Per exemple?

R: Per exemple, ella adora Castelló, perquè la seua parella és un empresari del taulell. Això vol dir que Zuleima ha canviat Miami per Castelló de la Plana, i que les considera dues ciutats homologables en tot...

P: I altres accents com el gallec o l’italià els treballes també? Veurem una Zuleima italiana?

R: El cas és que se'm donen molt bé els accents. Admire molt la gent que imita veus i que fa personatges reals, perquè a mi això no m'ix bé. El que faig bé són els accents, pot ser que per la formació filològica. Encara que quede això un poc com si m’estiguera tirant el mocarro, sempre m’ha agradat la lingüística i per això em fixe molt en la gramàtica, cosa que ajuda molt a l’hora d’imitar accents.

P: I podries imitar l’accent rus, per exemple?

R: Vaig estudiar un any de rus a la universitat.

Com veus, Eugeni Alemany és una caixa de sorpreses. Això garanteix molta diversió en el seu espectacle A ningú que li passe.