Les dificultats de ser una dona corredora a la València del 80: "A veure qui s'atrevia a baixar al riu a córrer"

El documental Toni Lastra, l'home que volia ser Andropolis, dedicat al gran impulsor de la Marató de València, ha mostrat el testimoni d'algunes de les primeres dones que van formar part del club esportiu Correcaminos, del qual formava part Lastra. Una d'elles és la corredora de fons Marisa Martínez, sòcia des de 1984. La imatge d'aquell club als anys 80 queda perfectament retratada en les paraules de la corredora: “En 1984 sols érem tres dones al club, la resta eren corredors homes".

El documental recull converses de Toni Lastra amb altres amics i corredors, en què Lastra parla del paper de la dona als anys 80, que era quan començaven a agafar força les carreres de fons: "Les dones sempre han sigut les més perjudicades... Perquè tu en aquells anys eixies de nit a córrer al riu i no et perseguia ningú... Però a veure quina dona s'atrevia a baixar al riu a córrer". Un dels amics de la tertúlia li recordava que els temps han canviat: "Hui dia sí que es pot fer".

Lastra, mentre continua recordant aquelles dècades, diu: "Que li pregunten a Marisita el que ha patit eixa xica per a continuar cada dia. Per això cal continuar corrent". A Toni Lastra li agradava motivar el corredor popular, el corredor que arribava al món esportiu des del carrer. El documental, arreplegant la proposta de Lastra, ha preguntat a Marisa pel seu record d'aquells anys: "Toni va viure molt l'esport i també va fer molt perquè la dona s'incorporara a córrer. Per exemple, va instaurar els premis per a les dones en les carreres. També la marató compensada, per tal d'equiparar la marató a l'edat i el sexe. Ell era feliç veient com s'anava incorporant la dona a l'esport".

El club esportiu Correcaminos, on ell es va integrar des de l'inici, va arreplegar i impulsar la tradició que hi havia a la ciutat de València, ja des dels anys 30, de les carreres a peu. De fet, hi ha registres audiovisuals de la Volta a Peu de l'any 1929.