Les cinc pitjors cantades de la música pop

Cantar professionalment té riscos. Per molt bé que ho faces, la veu és l’instrument més delicat i no tots els dies està al cent per cent.

Manu Badenes ha preparat en TàP Zàping un rànquing amb algunes de les pitjors cantades de la música moderna. Quede clar que es tracta de moments concrets de la carrera de grans artistes, que demostren que tot el món pot tindre un entropessó, però el que compta és alçar-se de nou.

Ritme diví, afinació diabòlica

Enrique Iglesias va tindre problemes amb el playback durant aquesta actuació del 1999. La cançó Rhythm divine (Ritmo total), molt de moda en aquella època, va quedar marcada per aquesta interpretació, que va posar de manifest les possibilitats que oferia la tecnologia a l’hora d’arreglar la veu en les actuacions en directe… i també els perills.

El popular locutor estatunidenc Howard Stern va qualificar la gravació, presumiblement obtinguda durant una prova de sincronització labial, de ser una veu discordant que miolava la cançó. Però Enrique Iglesias va acceptar acudir al seu programa de ràdio i cantar-la en directe en versió acústica, acompanyat només de la guitarra de Tony Reed. Després de sentir-ho, el presentador va reconéixer: “Això és la prova. Saps cantar!”.

Tot el que sempre havies volgut saber sobre l’Auto-Tune i t’agradaria no haver sentit mai

L’Auto-Tune és un processador d’àudio dissenyat per a dissimular errades i produir gravacions amb una afinació molt més precisa. En principi serveix per a augmentar la qualitat de les parts vocals i instrumentals, però exagerant els valors dels paràmetres pot aprofitar per a generar efectes i sons originals, cosa que li ha donat gran popularitat com a generador d’efectes de veu.

El cantant de reggaeton Omar Montes va difondre aquesta sessió de gravació del seu èxit En mi cuarto, on podem avaluar la diferència entre la seua veu a cappella i el resultat de la gravació després d’aplicar una primera maneta d’efectes de so.

Nascuts per a veure… i no creure

Amaya Montero va ser la inconfusible veu de La Oreja de Van Gogh del 1996 al 2007. Després va mamprendre la carrera com a solista amb un notable èxit i alguns duets sonats amb artistes com Álex Ubago o Miguel Bosé.

El 2017 va tindre alguns problemes tècnics a Cantàbria, en el concert d’inici de la gira "Nacidos para creer". Va ser l’explicació que va donar Amaya dies després d’una actuació polèmica on, d’entrada, va donar la culpa als músics. Que sofrits que són els músics! 

No obstant això, no pot negar ningú que la cantant guipuscoana és una de les veus més reconeixibles i exitoses de les últimes dècades, amb més de huit milions de discos venuts en tot el món al llarg de la seua trajectòria, tant en el grup que la va llançar a la fama, com en solitari.

Mariah, carai

La diva ha tingut molts problemes des que es va donar a conéixer, a finals del huitanta, entre altres en la seua veu prodigiosa de cinc octaves. Últimament l’han acusada d’abusar del playback en les actuacions, cosa comprensible si sempre l’avisen per a cantar per Nadal, amb el fred que fa. Sembla que el 2014, durant el concert d’encesa de les llums del Rockefeller Center de Nova York, un tècnic va decidir abaixar el playback i deixar en evidència la cantant, que, definitivament, tot el que volia per Nadal era un caramelet de pròpolis.

No obstant això, compte amb Mariah: el 2019 va rellançar el disc Merry Christmas per a celebrar els 25 anys de l’àlbum, i "All I want for Christmas is you" va arribar al número 1 del Billboard Hot 100 nord-americà, fet que la converteix en l’artista amb més números 1 d’aquesta llista i l’única que conquista aquesta posició en quatre dècades diferents.

This voice is not my voice

El rei del pop tampoc estava lliure de patir un mal dia, amb la gravació corresponent per a la posteritat. En descàrrec seu direm que és notori que el cantant patia una faringitis, però es va veure forçat a donar aquest concert per a no defraudar el seu públic, durant la gira mundial "HIStory" (1996-1997). Probablement, no es va adonar ningú del seu estat de salut en directe, perquè el so de sala utilitzaria una pista amb la veu pregravada i només els tècnics, a la pista de monitorització, van poder sentir la veu que tenia aquell dia.

L’energia que Michael Jackson posava en els moviments i en les coreografies faria la resta per a mantindre la il·lusió davant del públic. Billie Jean, amb més de deu milions de còpies venudes en tot el món, és quasi tan mítica per aquest apartat com per la pròpia música: durant la interpretació d’aquest tema en l’especial televisiu dels 25 anys de la discogràfica Motown l’any 1983, el cantant va introduir el seu pas de ball més famós, el conegut moonwalk.