50 anys de les lletres de Cullera: així es va idear i pintar aquest símbol inspirat en Hollywood

Un programa d'À Punt Mèdia arreplega el testimoni de l’artista Jose Marí, que va coordinar la pintada el 1973

Les famoses lletres de Cullera fan enguany 50 anys / À Punt Mèdia

Pocs seran els que hagen travessat les carreteres valencianes de nord a sud i en passar per Cullera no hagen albirat la llegenda que llueix la muntanya de les Raboses. Una ben gegant pintada amb el nom del municipi presideix aquesta muntanya des del 1973. Es tracta de l'eslògan turístic més potent de Cullera, que imita el mundialment famós rètol que hi ha en una de les muntanyes de Hollywood des de 1923.

Enguany, el popular rètol fa 50 anys (en el mateix any que el de Hollywood en fa 100) i l'Ajuntament ha anunciat que s'estan preparant diverses activitats el cap de setmana del 7 i el 8 d'octubre per a celebrar l'aniversari d'un dels símbols més representatius de la localitat de la Ribera Baixa.

Enrique Torres, l'escultor que va idear les lletres

El programa Va passar ací d’À Punt ha repassat la història del cartell amb qui va ser el seu braç executiu, l’artista José Marí. Com ell mateix recorda: “La idea va ser d’Enrique Torres, que era un visionari. Tenia idees molt avançades de com convertir Cullera en un reclam per al turisme. Ell va convéncer l’Ajuntament que seria com Hollywood. I a més a més ens veurien des de les carreteres”.

Enrique Torres era un marbrista i escultor local que va pensar que el rètol seria un bon reclam per als conductors que circulaven per l'AP-7 de camí de les platges de la Marina. L'objectiu: despertar la seua curiositat i que descobriren les platges de la Ribera Baixa.

José Marí en 'Va passar ací'
José Marí en 'Va passar ací' / À Punt Mèdia

La dificultat d'alinear les lletres

José Marí ha recordat en Va passar ací com es van organitzar per a pintar les lletres. Es va formar un grup entre huit i nou persones que va estar treballant en el cartell d'abril al juliol. Alinear les lletres no va ser una tasca senzilla. Era una època en què no hi havia telèfons mòbils: “Anàvem fins a la carretera de Favara i miràvem: la E la tercera un poc a l’esquerra..., i quan estava alineada… anàvem fins a la carretera de Sueca, i tot canviava… I així intentàvem tornar a recompondre el cartell…”, ha explicat Marí.

Els pintors de les lletres de Cullera
Els pintors de les lletres de Cullera / Imatge d'arxiu

L’acció del comando Culebra el 2004

En arribar l’any 2004 una notícia va despertar el veïnat un 24 d'octubre. Aquell dia el veïnat de Cullera en mirar per la finestra va veure que en lloc de Cullera, en la muntanya es llegia ‘Culebra’. Era una gamberrada? Era un acte reivindicatiu? Ningú no ho sabia. “Aquell matí els conductors que s’acostaven a Cullera també es quedaven atònits en comprovar que en lloc de Cullera, apareixia el mot Culebra", conta el periodista Paco Martínez al programa Va passar ací d’À Punt.

Uns dies després, un misteriós grup autodenominat comando Culebra, enviava una nota de premsa a l'ajuntament de Cullera i als mitjans de comunicació, i assumia l’acció. També va difondre un vídeo penjat a un web on un dels membres es mostrava camuflat i simulant una veu fosca —es pot sentir al programa Va passar ací— deia amb clara intenció de sembrar misteri que la seua motivació era cridar l’atenció "davant qualsevol agressió a la intel·ligència i al bon gust".

Així va ser com en 2004 quatre llençols blancs van ser suficients per a modificar el cartell de Cullera a la muntanya de les raboses. Quatre llençols blancs que van deixar moltes persones bocabadades.

També et pot interessar

stats