El president de Plus Ultra implica Zapatero en el cobrament d'una comissió de 530.000 euros pel rescat
L'empresari Julio Martínez Martínez diu que vol "col·laborar" amb la justícia i assegura que l'expresident espanyol "marcava els passos a seguir" en l'operació d'ajuda a l'aerolínia
L'expresident José Luis Rodríguez Zapatero va assegurar públicament, al Senat i davant del jutge instructor de l'Audiència Nacional, que no tenia cap relació amb Plus Ultra. Però dos escrits coneguts este dilluns posen en dubte eixa versió i l'assenyalen com a peça clau en les gestions de l'aerolínia. El president de la companyia, Julio Martínez Sola, ha implicat l'expolític socialista en el cobrament d'una comissió de 530.000 euros pel rescat públic de la companyia. A més, l'empresari eldenc Julio Martínez Martínez, amic de l'expresident espanyol i considerat una figura principal de la trama que envolta el cas Plus Ultra, ha presentat un escrit davant del magistrat José Luis Calama en el qual assenyala el polític socialista en el préstec públic a l'aerolínia rescatada per l'Estat en 2021 i confirma el cobrament de l'1% de l'ajuda en concepte de comissió.
Martínez Martínez, que declara este dimarts com a imputat a l'Audiència Nacional, ha mostrat la voluntat de "col·laborar" amb la justícia en un escrit en el qual afirma que Zapatero estava "puntualment informat" de "tots els passos que es feien" en relació amb la consecució del préstec de 53 milions d'euros i ha assegurat que va ser l'exmandatari socialista qui li "va comunicar" que el govern espanyol l'aprovaria uns deu dies abans que es fera efectiu. Segons el seu relat, aquella confirmació va tindre lloc el 26 de febrer del 2021, quan li va anticipar "que la Societat Espanyola de Participacions Industrials (SEPI) concediria el crèdit sol·licitat per Plus Ultra".
Un mes abans, l'empresari investigat confirma que es va signar un contracte en el qual l'aerolínia "es comprometia a abonar l'1%" d'eixa ajuda a l'empresa Idella si s'aconseguia este préstec. "En total, la quantia abonada en concepte d'honoraris per mediar en l'obtenció de l'ajuda pública va ascendir, aproximadament, a l'1% de la quantitat obtinguda conforme als acords", afig.
La defensa de Martínez Martínez sosté que ell "no tenia cap possibilitat d'obtindre res per si mateix, molt menys finançament públic o privat", sinó que "la seua missió consistia a mitjançar entre client i consultor". "En la faceta de consultor, era el senyor Rodríguez Zapatero qui marcava els passos a seguir" i "va suggerir" directius de Plus Ultra que "enviaren una carta, per la seua part, al vicepresident del Banc de Santander, senyor [Juan Manuel] Cendoya, per a la concessió d'un crèdit ICO". "També, segons li va dir Roberto Roselli", actual CEO de l'aerolínia i un altre dels investigats en la causa, "van sol·licitar finançament a l'entitat la Caixa" i "cap d'eixes vies va donar resultat", postil·la. La seua labor, remarca, "va consistir fonamentalment en l'acompanyament del client per a l'obtenció del finançament sol·licitat" i "de tots els passos que s'anaven fent estava puntualment informat el senyor Rodríguez Zapatero".
"Quant al cobrament dels honoraris pactats, per la pressió mediàtica que en aquell moment existia sobre el finançament públic concedit a l'aerolínia, es va decidir diferir el pagament al llarg del temps, fins a l'any 2026, i que part d'eixes quantitats es facturaren a través d'altres empreses relacionades" amb ell, agrega. Segons el jutge del cas, no hi ha "constància" del pagament a Espanya d'eixe 1% —uns 530.000 euros—, la qual cosa, en la seua opinió, "reforça la hipòtesi" que s'haguera "canalitzat" a través d'una societat a Dubai, presumptament creada per "instruccions" de Zapatero.
Una comissió de 530.000 euros
D'altra banda, el president de Plus Ultra, Julio Martínez Sola, ha assegurat en un escrit també remés a l'instructor Calama que Zaparero i el seu soci Julio Martínez Martínez "tenien la pretensió de cobrar" per les gestions a l'hora d'aconseguir un préstec de l'Estat per a "salvar" l'aerolínia. Sola revela que la companyia aèria va subscriure un contracte amb una empresa de Martínez Martínez en el qual s'assumia el pagament d'"elevades quantitats de diners (l'1%)" per les labors d'"acompanyament" en les ajudes públiques, sent conscients de la relació que tenia amb Zapatero.
Així i tot, el president de l'aerolínia diu que ni ell ni el director financer de la companyia, Roberto Roselli, van tindre "una constància fefaent de les concretes actuacions dutes a terme per a influir o afavorir la concessió del rescat a Plus Ultra per part de la SEPI". Tots dos "van tindre plena consciència que el Sr. Martínez Martínez i el Sr. Zapatero sí que tenien la pretensió de cobrar per les gestions a realitzar, [així que per [ací] vindrà la comissió]" diu l'escrit referint-se a una frase inclosa en una de les converses que van mantindre l'exdirectiu de l'aerolínia Rodolfo Reyes i el financer Roberto Roselli. I afig que això "va ser assumit per tots dos de forma sobrevinguda de salvar la companyia, encara que desconegueren quins acords interns pogueren tindre" Julio Martínez i Rodríguez Zapatero. Segons assegura Martínez Sola, Plus Ultra va pagar l'1% dels diners obtinguts, que ascendix a 530.000 euros, a través de tres societats: Análisis Relevante SL, Voli Analítica SL i IOT Domotic Europe, vinculades totes elles a Julio Martínez Martínez.
El president de l'aerolínia explica que el primer contacte amb Zapatero va tindre lloc mitjançant una telefonada després de contactar amb l'empresari veneçolà Manuel Fajardo. Va ser esta persona, diu en l'escrit, qui li va dir que Zapatero "podria ajudar-lo" a accedir "a un crèdit o ajuda pública" que mitigara la mala situació financera de la companyia fruit de la covid-19.
El 30 d'abril del 2020, Martínez Sola va rebre una telefonada de José Luis Rodríguez Zapatero a través d'un número ocult, que va durar deu minuts i en la qual l'empresari va traslladar a l'expresident espanyol "la difícil situació financera en la qual es trobava i la necessitat d'accedir a un crèdit ICO", ja que "en eixe moment encara no existia ni es coneixia el —més tard denominat— Fons de Suport a la Solvència d'Empreses Estratègiques". Zapatero "va manifestar que la seua intervenció podria ser d'ajuda i que faria les gestions oportunes", precisant que "d'ara en avant les comunicacions les mantindrien amb una persona de la seua confiança, Julio Martínez Martínez". "En esta conversa amb el Sr. José Luis Rodríguez Zapatero no va parlar res d'honoraris, ni tampoc va sol·licitar res a canvi de les seues gestions", afig l'escrit, que relata com van ser les gestions següents, centrades després en l'obtenció de les ajudes de la SEPI.
