El PP guanya les eleccions a Aragó, però dependrà d’un Vox reforçat per a governar

Amb el 99% dels vots escrutats, el Partit Popular s’imposa en les eleccions autonòmiques d’Aragó, però ho fa sense majoria absoluta, fet que l’obliga a buscar el suport de Vox, que es consolida com a força decisiva després de protagonitzar la pujada més important de la nit electoral.

Els populars, encapçalats per Jorge Azcón, obtenen 26 diputats, dos menys que en els comicis de 2023, i queden lluny dels 34 escons necessaris per a governar en solitari. Tot i la victòria, el resultat confirma que el PP no ha aconseguit l’objectiu amb què va avançar les eleccions: evitar la dependència de Vox.

El PSOE, liderat per Pilar Alegría, registra un fort retrocés i passa de 23 a 18 escons, cinc menys, en el que suposa un dels seus pitjors resultats a Aragó i certifica la pèrdua de pes del bloc progressista a la comunitat.

Per contra, Vox ix clarament reforçat i dobla la seua representació, de 7 a 14 diputats, convertint-se en l’actor clau per a la investidura i la formació del pròxim govern. El partit d’ultradreta consolida així el seu creixement després d’una campanya marcada per un discurs dur en immigració, polítiques climàtiques i model territorial.

Els partits aragonesistes aconseguixen resistir millor l’escenari advers. La Chunta Aragonesista (CHA) protagonitza una altra de les sorpreses de la jornada i puja de 3 a 6 escons, el seu millor resultat en anys. Aragó - Terol Existix baixa lleugerament, però manté 2 diputats, i conserva presència parlamentària.

En canvi, el Partit Aragonés (PAR) queda fora de les Corts d’Aragó, després de perdre l’únic escó que tenia, un fet simbòlic que posa fi a dècades de representació institucional d’una formació clau en la política autonòmica. També desapareixen del parlament Podem, que perd el seu diputat, i SALF, que no obté representació. IU - Moviment Sumar manté el seu únic escó.

Igual que va passar a Extremadura, el panorama que deixen les urnes dibuixa un Parlament fragmentat, amb una majoria clara de dretes i un govern que, previsiblement, dependrà d’un acord entre PP i Vox, en unes eleccions que tornen a ser llegides en clau estatal.

La participació, vora huit punts més

La jornada electoral ha començat amb normalitat a Aragó, on les 2.213 meses electorals han quedat constituïdes, encara que amb mitja hora de retard en alguns casos per xicotetes incidències. La primera xifra de participació, només dos hores després d'obrir les urnes, ascendia al 10,69%, mentre que a les 14:00 hores pujava al 40,26%; a les 18:00 hores se situava en el 56,34%, i, finalment les urnes es tancaven amb una participació del 74,35%, vora huit punts més que en els comicis del 2023, que van tindre una participació del 66,54%. Així, els principals candidats ja han exercit el seu dret a vot i han coincidit a fer una crida massiva a la participació.