Quaranta anys de l’intent de colp d'Estat del 23F
En l’acte de celebració al Congrés, enguany no estarà present Joan Carles I, als Emirats Àrabs des d’agost.
Aquest dimarts es compleixen quaranta anys de l’intent fallit del colp d’Estat d’un grup de guàrdies civils, liderats pel tinent coronel Antonio Tejero, que van assaltar el Congrés dels Diputats el 23 de febrer de 1981. En aquesta jornada històrica, la ciutat de València va tenir un paper clau, ja que una hora després que les tropes entraren a la cambra baixa, el tinent general de l'Exèrcit de Terra, Jaime Milans del Bosch, va declarar l'estat d'excepció a la ciutat del Túria i va desplegar els tancs.
Ja a la una de la matinada, Joan Carles I va comparéixer en la televisió per a assegurar que no podia “tolerar de cap forma accions o actituds de persones que pretengueren interrompre per la força el procés democràtic de la Constitució”. Va ser aleshores quan Milans va ordenar la retirada de les tropes del carrer.
En els dies següents, València va anar recobrant la normalitat i es va condemnar aquest atac a la democràcia, mentre Milans del Bosch i els militars colpistes van ser arrestats i destituïts dels seus càrrecs. De fet, el 27 de febrer, més de 20.000 persones van recórrer els carrers del centre de València per a exigir llibertat.
Un acte de commemoració amb Joan Carles I com a gran absent
El Congrés celebra aquest dimarts el quaranté aniversari del fracàs de la temptativa colpista del 23F i de pas celebrar la vigència de la Constitució espanyola de 1978, un acte que estarà presidit pel rei Felip VI i la presidenta de la cambra, Meritxell Batet. També comptarà amb l’assistència de Miquel Roca i Miguel Herrero i Rodríguez de Miñón, els dos únics pares vius de la carta magna.
Segons Batet, la commemoració del quaranta aniversari del 23F té com a objectiu posar en relleu la "fortalesa" de les institucions i de la democràcia i recordar com la societat espanyola va reaccionar i com continua defensant hui dia el marc vigent.
El gran absent de l’esdeveniment serà Joan Carles I, que roman als Emirats Àrabs Units des del passat 3 d'agost per la polèmica generada pels seus presumptes negocis ocults a l'estranger, sobre els quals està investigant la Fiscalia del Tribunal Suprem.
