ETA anuncia la seua dissolució

ETA ha comunicat per carta a agents polítics i socials que "tanca el seu cicle històric de 60 anys" i desmantella totes les seues "estructures". El text, datat el 16 d'abril, i remés abans de saber-se que a principis de maig procediria a la dissolució, fa una crida a la "responsabilitat de tots" davant de la seua desaparició i "reconeix el sofriment provocat com a conseqüència de la seua lluita".

En l'escrit, la banda informa que ha conclòs el debat intern sobre el seu futur, i "dóna per finalitzat el seu cicle històric i la seua funció, donant final al seu recorregut".

En aquest sentit, anuncia que ha "desfet totalment totes les seues estructures i donava per acabada l''activitat política'". D'aquesta forma, assenyala que la seua pretensió és "portar fins al final el procés que va començar el 2010", en al·lusió a l'any en el qual van acabar els propis atemptats.

En el text es refereix a la Conferència d'Aiete, del 17 d'octubre de 2011, que es va celebrar tres dies abans d'anunciar la banda que posava final a l'activitat armada, per a apuntar que "va ser l'intent de donar una fi ordenada, raonable i constructiva", però "no va tindre recorregut", cosa de la qual culpa els estats de França i Espanya.

No obstant això, el document explica que la banda "va decidir seguir avant, més enllà d'Aiete i d'un hipotètic procés de negociació, Euskal Herria va ser el punt de partida i l'objectiu de tota la seua activitat". D'aquesta manera, assegura que "va complir els compromisos presos fins llavors i va adquirir-ne de nous", com el del desarmament, "deixant en mans de la societat civil la responsabilitat" d'aquest procés.

El comunicat afirma que ETA vol "fer una aportació en el camí cap a la consecució de la pau i la llibertat a Euskal Herria". "En efecte, ETA, amb les decisions d'aquests últims anys, ha apostat, amb valentia i responsabilitat, per sacsar la situació de les últimes dècades i per la construcció del futur des d'un punt de partida nou", indica.

Cicle històric de 60 anys

La banda assevera que "aquesta decisió tanca el cicle històric de 60 anys d'ETA", però considera que "no supera, en canvi, el conflicte que Euskal Herria manté amb Espanya i amb França". "El conflicte no va començar amb ETA i no acaba amb el final del recorregut d'ETA", afegeix el text.

L'organització terrorista apunta que, "al llarg dels anys, s'han fet nombrosos esforços per a canalitzar per vies racionals el conflicte polític", com a "sessions formals de negociació, converses secretes i innombrables propostes". "No hem sigut capaços d'arribar a acords, ni entre ETA i el Govern, ni entre els agents bascos. És una responsabilitat compartida i ETA assumeix la part que li correspon", manifesta l'escrit.

La banda creu que hi ha hagut "falta de voluntat per a solucionar el conflicte i les oportunitats perdudes, entre altres coses, han provocat l'allargament del conflicte i han multiplicat el sofriment de les diferents parts".

Sofriment de la societat

En tot cas, ETA "reconeix el sofriment provocat com a conseqüència de la seua lluita". A més, assegura que el País Basc "està ara davant d'una nova oportunitat per a tancar definitivament el cicle del conflicte i construir el seu futur entre tots". "No repetim els errors, no deixem que els problemes es podrisquen. Açò no seria més que font de nous problemes", advertia.

Al seu entendre, "anys de confrontació han deixat ferides profundes i cal donar-los la cura adequada", ja que "algunes encara estan sagnant perquè el sofriment no és cosa del passat". D'aquesta forma, la banda destaca que, per mitjà d'aquesta carta "i amb tota humilitat", ETA els fa arribar "una última opinió", per a apel·lar a la seua "responsabilitat". "Els que hem sigut militants d'ETA, per la nostra banda, volem confirmar el nostre compromís a embarcar-nos totalment en aquesta tasca, cadascú des del lloc que considere més oportú", conclou.

Comunicat d'ETA amb data del 16 d'abril / EFE