Després de tu

Fa un any de la mort de Raquel i Pau per fi accepta amb optimisme que les coses comencen a estar bé; a més, Valentí està a punt de donar-li l’alta. Tot és correcte, excepte pel fet que continua parlant amb Raquel com si estiguera viva, uns deliris cada vegada més incontrolables. Li ho hauria de dir a Valentí?

Pau té moltes coses a celebrar i, tot i que considera que les bones notícies són el preludi de la catàstrofe, convida la seua família a dinar fora de casa per tal de festejar els èxits familiars. El dinar és un desastre i Pau s’ho pren molt malament. Encarna i la resta de la família li faran veure que no, que cal celebrar les bones notícies i que la vida ens té mania a tots.

Mentre Pau fa una entrevista promocional del seu llibre en la ràdio, amb una intromissió inesperada d’Encarna com a oient, Òscar descobreix la seua vocació per la psicologia després de parlar amb el terapeuta i Alba fa les paus amb Raquel i torna a tocar el violí.

Alba s’està preparant per als exàmens i pren d’amagat unes pastilles del seu pare per a rendir més. Les pastilles li provoquen una mala reacció i la família l’ha de dur a l’hospital. Aquest ensurt farà que Raquel i Pau es reconcilien i que ell prenga una gran decisió: deixar les pastilles.

Pau no pot passar per alt el descobriment de la infidelitat de Raquel. Necessita respostes i les busca en Enric, l’amant de Raquel. Pau descobreix la veritat i li resulta dura la sensació de no haver conegut de veritat la seua dona. Alba també viu una epifania sobre el perdó amb Fàtima, després d’una forta discussió amb ella que li recorda l’última conversa amb la seua mare.

Alba vol recuperar l’ordinador de la mare, Pau pensarà si li’l dona després de revisar-ne el contingut. Encara no havia donat de baixa les xarxes de Raquel i l’inunden les notificacions; en revisar-les, troba records de tota mena sobre Raquel i un secret dolorós amagat fins ara. Òscar, per la seua banda, descobreix que té un do per a escoltar la gent i solucionar conflictes.

Alba practica sèxting amb un xic més major i Pau ho descobreix. La seua gestió del tema fa que Helena s’adone d’una cosa que potser ja intuïa: la motxilla del passat que Pau arrossega.

Els horaris de rider d’Òscar fan que no puga veure’s amb Àlex i això provoca que vulga tornar a estudiar. La relació entre Pau i Helena va bé, tot i que ell té dubtes sobre la conveniència de refer la seua vida tan prompte.

Aconsellat per Valentí, el terapeuta, Pau afronta un repte pendent: traure’s el carnet de conduir. Així coneix Helena, la professora, i hi ha química entre els dos. Òscar pateix les penúries de ser rider i Alba és incapaç de tocar el violí tot i tindre’n un de nou.

Pau, amb l’ajuda d’Artur, intenta començar algunes relacions amb una aplicació de cites. Serà un fracàs rere l’altre. Òscar començarà a treballar de rider per a disgust de son pare. Alba li confessa a son pare el motiu i les paraules de l’última discussió amb Raquel.

Pau converteix la solució a un problema domèstic amb la connexió wifi en una odissea, cosa que provarà que és un pare de família efectiu i capaç. Quan aconsegueix resoldre el problema, recupera l’autoestima i l’ànim, però llavors veu un vídeo familiar antic que fa que s’afone emocionalment per primera vegada davant dels seus.

S’acosta el primer Nadal sense Raquel i l’esperit nadalenc de Pau és el mateix que el del Grinch. A més, i com no potser d’una altra manera, la nit de Nadal serà un desastre. Què podia eixir bé?

Encarna regala un bonsai a Pau perquè es relaxe. No serà fàcil, ja que la relació amb els seus fills es tensa prou en descobrir que Òscar s’ha embolicat amb el seu amic Àlex i que Alba no té cap intenció de tornar a tocar el violí.

El terapeuta suggereix que Pau buide armaris, metafòricament i físicament. Desfer-se de la roba de Raquel obliga Pau a afrontar records de la seua vida amb ella.

Artur anima Pau a acompanyar-lo a una cita amb unes dones. Pau s’hi resisteix inicialment, però acaba passant una bona estona amb la persona amb qui ha tingut la cita parlant de les seues misèries personals. Tot això li fa recordar com d’enamorat està encara de Raquel. Òscar s’enrotlla amb Àlex. Pau descobreix que Alba menteix sobre el conservatori.

Pau arrossega un bloqueig creatiu i fa temps que no dibuixa. S’imposa noves rutines per a poder tornar a treballar, tot i que, finalment, la inspiració arribarà de la manera més espontània. Òscar segueix buscant la seua vocació i Alba explica a son germà els motius reals pels quals ha deixat de tocar el violí.

Pau ha de bregar amb Òscar, que no sap què fer amb la seua vida i que anuncia que deixa els estudis. L’àvia Encarna, per la seua banda, ha d’acceptar que Alba ja no és la seua xiqueta menuda, sinó una adolescent enfadada amb el món.

L'herència de Raquel és un malson de gestions per a Pau i això, unit a la seua hipocondria, el fa conscient de la seua pròpia mortalitat.

Pau té la seua mare a casa «intentant ajudar» però, en lloc de llevar-li responsabilitats al seu fill trasbalsat, per a Pau és un destorb. Pau s’adona que ha de ser ell qui agafe les regnes de la seua família.

Pau fa uns mesos que està viudo, però encara veu i parla amb la seua dona morta. No controla els seus fills adolescents i necessita pastilles per a tirar endavant. L’agressió de la seua filla a una companya de l'institut és el detonant que fa que acudisquen a una teràpia familiar.