L'Alqueria Blanca

Fins i tot al bar es respira certa tensió estos dies, i més quan entren els veïns que han insultat pel carrer a Carme, perquè diuen que l’amor entre dones és cosa de vicioses.  Algú els hauria de dir quatre coses i no com fan ells amb violència i insults, sinó amb la raó i la paraula.

És difícil trobar dues persones com Raquel i Robert, que han sigut parella i que han aconseguit ser uns bons amics que es relacionen fins i tot professionalment pels interessos del poble. Hui han sopat junts i podem constatar la bona sintonia que hi ha entre ells.

Finalment Empar ha aconseguit que Sento pose per a que ella i que puga fer unes fotos ben artístiques, o com ell diu: en porreta, amb el risc que comporta llevar-se la roba en el poble i que pot suposar agarrar un constipat o que algú entre i et pille fent el discòbol.

Xavi ha tornat al poble i després de besar sa mare, ha anat a visitar el tio Pep, que ha sigut el seu mestre de pilota i al qual ha deixat per un padrí de València que no té molt bona fama. Com reaccionarà el tio Pep? Hi haurà reconciliació o l’enviarà a pastar fang? Ara ho sabrem.

Des que ha tornat de París, Ramon està capficat en la novel·la que li vol dedicar a la seua estimada Clara. Ara, li ha demanat a Carmina que llisca part del que està escrivint per veure com sona. Hi ha alguna cosa en la interpretació de l’actriu que el fa reflexionar.

Sento s’ha emportat el tio Pep a la ràdio perquè l’ajude en la segona edició del concurs "Un pernil per al millor". La seua missió és fàcil: contestar sí o no sobre un personatge misteriós que els oients han d’endevinar. Però el tio Pep és un esperit lliure i té pressa.

Paqui no ha dormit bé i, damunt, ha somiat una cosa espantosa: que Ferri i Júlia estaven gitats al seu llit. El pitjor de tot és que ara han entrat els dos al bar parlant animadament, i Paqui, des de la barra, no ho veu gens clar. Serà per la falta de son o què passa ací?

L’última de les ocurrències que ha tingut Tonet és la d’estudiar per a detectiu, gràcies a un curs complet que li ha venut Berna. Però, per a presentar-se a l’examen, també ha de fer pràctiques de defensa personal. Per sort, té al seu costat tot un mestre, Berna Colom, també conegut com la Pantera de Benimaclet.

És possible que Ramon haja passat el pitjor dia de la seua vida. Al dolor per la pèrdua de Clara s’ha unit l’emotivitat extrema que ha viscut durant el vetlatori amb la visita del veïnat del poble. Ara s’ha quedat a soles i es disposa a llegir la carta que la seua estimada li ha escrit. Quin serà el missatge que Clara li ha deixat?

Sembla que Tonet ho ha aconseguit i a L’Alqueria Blanca estan tenint una nit de Nadal com les de tota la vida, sopant tots junts al bar amb l’alegria de retrobar-se amb alguns dels amics i familiars absents. Però encara hi ha una qüestió pendent: quedarà bé la nadala que han estat assajant? Ara ho comprovarem.

El final de Clara sembla inevitable. Ací la tenim prostrada al llit del dolor, quasi sense poder respirar, però acompanyada de l’home que estima i que fa l’únic que pot fer per ella ja: recitar unes tendres paraules d’amor. Que no pare, que Clara se'n puga anar acaronada per la seua veu.

Vos preguntareu què estan tramant Sento i Tonet, sota la direcció de Berna Colom, amagats a l'emissora. Ni més ni menys que preparar la retransmissió del partit que enfrontarà al València CF i a l'Hèrcules d'Alacant. Que si podran entrar a Mestalla? No heu pensat que potser no els faça falta? És la màgia de la ràdio.

Blanca aprofita que Carme ha entrat a la botiga per a dir-li una cosa molt important. Encara que no sap molt bé com expressar-ho, és innegable que hi ha una forta atracció entre elles i que qualsevol cosa pot passar, fins i tot que la trobada puga ser interrompuda en el moment menys apropiat.

Xavi està fet un embolic, ha perdut el cap per Isabel i troba que la mestra també sent una forta atracció per ell, però la figura de Martí, eixe home a qui Isabel està estranyament unida, s’interposa entre els amants. Xavi s’haurà de plantar: o li ho conta tot o s’acaba la partida.

Què faran Santi, sa mare i Ferri mirant el cel? Molt senzill: Santi vol dir-li adeu al iaio Blai quan l’avió que el porta a Califòrnia travesse el cel de l'Alqueria Blanca. La mateixa promesa que li va fer a son pare quan va ocórrer l’accident aeri i que no va poder complir, però en aquesta ocasió ho té clar: no fallarà.

El deteriorament físic de Clara és ja molt evident, la malaltia avançà i ella i Ramon són conscients que prompte o tard tot acabarà. Assistim a un moment íntim de la parella, una conversa plena de confessions, d’amor i del desig de viure amb intensitat els dies que els queden junts. 

Sento ha fet cas a Berna Colom i no ha fet res per comunicar-li a Blanca que no els interessa el seu testimoni per la custòdia d’Àngels, però la cupletista ja ha sabut per una altra via què pensen els seus amics d’ella. Empar demana explicacions al marit: però no estava tot apanyat?

El que les germanes Matoses han fet, dir als uns i als altres que entre Raquel i Robert hi ha marro, es mereix que alguna bona ànima del poble les agarre per banda. Ara, per exemple, podria ser un bon moment, perquè... Qui entra a la botiga de Blanca? Efectivament, les Matoses.

El dia està resultant redó i Tonet ho té tot controlat: la banda de música, els discursos de les autoritats, la traca i les fotos, que Empar no és una professional. Ara ha arribat el moment que Doña Teresa prenga la paraula, perquè la font de Don Miquel és, en realitat, la font dels Falcó.

Ferri ha anat a recordar don Joaquim a un lloc de les seues terres molt especial per al difunt. Allà se l’ha trobat Teresa, mig plorant i parlant a soles. Entre els dos s’estableix una conversa molt sentida sobre el que ha significat per a ells aquest gran home, que sembla present entre les vinyes. Una conversa sobre el passat i, qui sap, si sobre el futur també.