Com es fa...'A la saca'

En este concurs televisiu del prime time d’À Punt es posa a prova la rapidesa mental dels concursants per a seleccionar respostes correctes a canvi de diners. Es tracta d’un format internacional estrenat al Regne Unit per la BBC que ací porta tècnicament el grup Mediapro.

En la versió valenciana, el programa està presentat per Eugeni Alemany, responsable també de generar un ambient despreocupat en la taula de concursants.

Darrere de la càmera trobem la direcció de Carles Palau i la producció executiva liderada per Agustí Mezquida, que estableixen el fil conductor i el ritme. L’equip de realització i producció, encapçalat per Juanma Agapito i Raquel Hernández, coordina càmeres i decorats, mentre que el cap de producció, Alberto Vivó, i el coordinador de continguts, David Alcocel, cusen enquadraments i guions. La llista d’altres especialistes continua amb redactors de continguts com Jordi Gomar i Diego Guill, mentre que la redacció de concursants és de Marta Ramada, Jessica Alandete i Encara Martínez. D’altra banda, la direcció artística és de Maite Torrent; la fotogràfica, de José Manuel Alejandre, i la de disseny gràfic, de Jose San Joaquín. La lingüista és Aitana Múria, que s’encarrega de la correcció lingüística que aporta rigor als textos de targetes i pantalles. L’auxiliar de producció és Begoña Gomar i la postproducció és tasca de José San Joaquín i Marcos Cabañas. L’estilisme el controla Inés Liverato, mentre que Laura Tur s’encarrega de maquillatge i perruqueria.

L’equip humà del programa comença a treballar a les huit de matí i acudeix al plató de manera escalonada entre noranta i quinze minuts abans de la gravació, segons les seues funcions i responsabilitats. L’objectiu és que tot estiga preparat perquè el programa comence a l’hora prevista.

En cada jornada de treball en plató es graven cinc programes: tres abans de dinar i els dos últims després de la sobretaula. Cadascuna de les cinc fases de cada programa —tres rondes, semifinal i final— es grava sense interrupció, sempre que no hi haja cap problema o desajust durant la gravació.

Al final de cada fase es produeix un tall per a recol·locar els concursants de cara a la següent part i, immediatament després, continua la gravació. Entre programa i programa, els concursants es canvien de roba, els retoquen el maquillatge i els tornen a microfonar. El mateix ocorre amb el presentador. Una vegada els informen de tots els detalls, repassen els ritmes de cada fase amb la regidora, Serena Zizzo.

El treball fora de plató se centra sobretot en dos qüestions essencials: la selecció dels concursants i l’elaboració dels guions. L’equip de selecció rep i organitza les sol·licituds dels concursants que arriben al programa. A través de converses telefòniques elabora les fitxes informatives, les avalua i, finalment, confecciona els grups de concursants que participaran en cada emissió. La selecció de concursants setmanal té en compte criteris d’equilibri quant a gènere, edat, procedència geogràfica, etc.

L’equip de guionistes, per la seua banda, treballa durant tota la setmana per a preparar els guions més suggeridors, divertits i sorprenents. L’objectiu és posar a prova no només la cultura general dels concursants, sinó també altres destreses, com ara el coneixement de l’actualitat, la intuïció, l’estratègia… Els guions passen per un meticulós procés de revisió desenvolupat en quatre fases diferents. Això ens permet garantir, sense cap mena de dubte, la correcció o incorrecció dels continguts de cada saca. També se’n fa una revisió lingüística per a assegurar la correcció de tot el que apareix escrit en targetes i pantalles.

Segurament, l’anècdota més divertida la va protagonitzar una concursant de Benicarló que “va matar” Jordi Cruz, l’expresentador del programa Art Attack. Quan va aparéixer el nom de Jordi Cruz en una de les saques, la concursant va dir que estava mort. El presentador va corregir l’error, però la concursant estava massa convençuda per a canviar d’opinió. El moment televisiu es va viralitzar i el mateix Jordi Cruz va enviar al programa un missatge per Instagram. En un to molt divertit, ens confirmava que sí, que estava viu.

Una anècdota trista va ser la gravació del 29 d’octubre del 2024, el dia de la dana. A l’hora de dinar es va decidir suspendre la gravació dels dos últims programes. Tanmateix, ja era tard per a tornar a casa, perquè tant les vies del polígon l’Oliveral de Riba-roja, on es grava el programa, com totes les carreteres que l’envolten, incloent-hi l’A-3, estaven col·lapsades. L’equip del programa i els concursants van haver de passar la nit en les instal·lacions del plató.

Afortunadament, és un edifici situat en la part més alta del polígon i l’aigua va passar de llarg, però es va acumular en altres zones de l’Oliveral, que van patir conseqüències materials molt més greus.

El mateix format del programa és el responsable de la part més “senzilla” del treball. Un concurs com este té una escaleta fixa amb unes seccions que no canvien. Això permet “mecanitzar” algunes parts de la faena i no han de començar de zero cada dia en un full en blanc, com ocorre en altres formats televisius.

També els resulta senzill i molt gratificant generar un ambient distés, divertit i còmode en plató. L’objectiu és que els concursants es troben a gust durant tota la jornada de treball i, independentment que guanyen o no algun programa, s’emporten una bona experiència quan acabe el dia. La part més complicada i estressant té a veure amb aquelles qüestions que no poden controlar. Una apagada elèctrica al polígon, per exemple. O una avaria en el vehicle del presentador, que ja estava de camí. O la malaltia sobtada d’un concursant que els avisa a primera hora que finament no podrà vindre... En el cas dels concursants, sempre tenen reserves previstes. En els altres casos, l’esforç i la professionalitat de l’equip permet —quasi sempre— minimitzar els efectes dels imprevistos. I si el problema no té solució a curt termini... paciència. Si cal encomanar pizzes per a sopar, s’encomanen.

Es dirigeixen a un públic divers i ampli, amb un rang d'edats que inclou des dels més menuts fins als més grans de la casa. És un programa per a tots els públics que es pot veure en família, en parella, amb amics o a soles, en eixe moment del dia en què abelleix desconnectar de la rutina. Els espectadors són, com els concursants, una radiografia variada de la població valenciana quant a edat, gènere, professió, nivell d’estudis, extracció socioeconòmica, geografia, etc. En definitiva, el públic del programa té ganes de passar-ho bé amb un format, un presentador i uns concursants divertits i imprevisibles. Una opció televisiva que està competint amb solvència i dignitat amb els grans transatlàntics del prime time de les cadenes d’àmbit estatal.

De les xarxes del programa s’ocupen Aitor Muñoz i Raül Solves. Tenen un perfil d’Instagram, que ja suma uns 3.000 fans del concurs, a través del qual els espectadors d’A la saca reaccionen als millors moments de cada nit, riuen amb Eugeni i interactuen amb el programa. Els arriben molts missatges d’agraïment i això els fa sentir molt bé. Però, especialment, reben moltes reaccions, comentaris i missatges amb rialles, respostes divertides i, en definitiva, el bon rotllo que desprén cada nit l’emissió. El perfil d’Instagram és una extensió del concurs on els fans poden disfrutar de l’univers d’A la saca a tothora!