“L’herència de l’aigua”, al nou capítol de L’herència invisible
Vicent Baydal recorre Anna, València i Elx per descobrir com l’aigua ha modelat el nostre patrimoni, amb l’ajuda de la tecnologia LIDAR que permet travessar murs i entrar on mai no s’havia vist
Diumenge a les 21:30 hores en À Punt
L’herència invisible d’À Punt arriba este diumenge a les 21:30 hores al sext capítol parlant de “L’herència de l’aigua”.
L’historiador Vicent Baydal que presenta este programa continua el seu viatge pel llegat que ens han deixat les generacions anteriors i que sovint passa desapercebut. En esta ocasió, l’aigua serà el fil conductor d’un recorregut per diversos punts del territori valencià, on la història, l’arquitectura i les tradicions es combinen per explicar com s’ha construït la nostra identitat.
El viatge comença a Anna, al Palau dels Comtes de Cervelló, testimoni de poder, història i transformació. Des d’allí, el programa viatja fins a València, on es descobreix el Tribunal de les Aigües, una justícia mil·lenària que continua viva. A Elx, el capítol mostra la Séquia Major, una herència àrab que ha servit per combatre la sequera. El recorregut conclou als Banys de l’Almirall, un dels pocs banys medievals que es conserven a Europa, entre arcs, vapor i pedra.
Els especialistes del capítol
Al llarg de l’episodi, Baydal conversarà amb diversos especialistes en cada un dels espais visitats: Teresa Margariti, guia turística, al Palau dels Comtes de Cervelló, a Anna; Josep Torró, professor d’Història Medieval, als Banys de l’Almirall, a València; Paco Picó, president de la Séquia Major, al Palmerar d’Elx i al Pantà d’Elx i Gregorio Alemany, arquitecte tècnic, al Molí del Real, a Elx.
L’herència invisible és una producció de Win Win per a À Punt que aposta per una narrativa visual innovadora, que va més enllà de la simple documentació audiovisual de monuments. Un enfocament pensat per desvetlar secrets i despertar la curiositat tant dels amants de la història i l’arquitectura com del públic en general.
Cada capítol s’estructura al voltant d’un monument principal, que actua d’eix vertebrador i que sempre es mostra escanejat en 3D. L’acompanyen monuments secundaris, seleccionats per proximitat o per relació narrativa, i uns recursos gràfics formats per grafismes, animacions explicatives i reconstruccions virtuals, que només s’utilitzen quan el monument ho requereix i que inclouen intel·ligència artificial.
Esta radiografia al detall permet unes rèpliques molt més fidedignes que les d’altres tecnologies audiovisuals, com les recreacions 3D o les infografies, per disseccionar l’estructura i les particularitats dels edificis.
El resultat és impactant i els espectadors cada diumenge esperen l’emissió del programa per a descobrir amb esta tecnologia LIDAR els monuments i edificis com mai els havien imaginat.
