‘La clau per a viure’ afronta els problemes de la joventut per accedir a la primera vivenda
El programa del prime time dels dijous analitza les dificultats reals d’accedir a l’habitatge davant un mercat unflat i competitiu
Accedir a la primera vivenda és, per a moltes persones joves, un objectiu vital que es convertix en un procés llarg, desgastant i ple d’obstacles. Esta setmana, La clau per a viure analitza esta realitat i dona veu a diferents maneres d’afrontar —o qüestionar— l’accés a la propietat en l’actual context immobiliari. Este dijous 29 de gener, a les 22:45 hores, en À Punt el programa “La meua primera vivenda”.
Un forta competència entre compradors i pràctiques irregulars
Una de les històries que coneixerem és la de Borja Ramírez i Laura Martínez, tots dos de 31 anys. Laura és de Nàquera i Borja de Catarroja, i porten deu anys junts. Viuen de lloguer al barri del Carme des de 2018 i amb treballs i ingressos fixos van decidir fa un any iniciar la busca de la seua primera vivenda en propietat per guanyar estabilitat i independència.
Han visitat tres bancs, que els ofereixen hipoteques del 80%. Tot i que podrien reunir l’entrada i els impostos, els preus els resulten desorbitats per al que tenien previst.
Per a ells, el procés de compra “està sent un desgast psicològic molt fort”, en un mercat que perceben com unflat amb preus que pugen quasi cada mes, una forta competència entre compradors i la presència d’especuladors. A més, denuncien una sensació d’abandó i pràctiques irregulars: comissions que per llei hauria d’assumir el venedor, competència amb inversors que paguen en negre o venedors que obliguen a pagar part del preu fora del circuit legal. El que busquen, asseguren, és una primera vivenda senzilla per començar la seua vida, una cosa que cada vegada veuen més difícil a València i la seua àrea metropolitana.
Joves que preferixen viure amb els pares i no pagar hipoteques
El programa donarà veu també a Ana Guillem, de 34 anys, veïna de València, que ha pres una decisió vital molt diferent. Treballa com a caixera i reposadora en un supermercat, té un sou fix i alguns ingressos extra per comissions. Viu amb sa mare, a qui ajuda econòmicament, i defensa que viure amb els pares no és cap fracàs, sinó una manera conscient de viure sense angoixes. Ana no vol hipoteques ni compromisos a trenta anys; prefereix disfrutar del present, eixir amb amics i viure amb llibertat. En un mercat on l’habitatge s’ha convertit en una càrrega vital per a molts joves, ella ho resumeix amb una frase clara: “Que me quiten lo bailado”.
Les dos històries són analitzades amb l’ajuda de Cristina Villanueva, experta immobiliària, que explica les dificultats reals d’accedir a la primera compra, i Antonio Lorenzo, bròker hipotecari, que detalla quines opcions de finançament existixen i per què cada vegada més persones queden fora del sistema. El debat posa sobre la taula una qüestió clau: fins a quin punt comprar una vivenda és una elecció personal o una possibilitat real.
“La meua primera vivenda” obri un debat necessari sobre l’accés a l’habitatge, les expectatives de futur i les desigualtats entre joves. Un capítol que mostra que, hui, la primera clau pot significar comprar… o decidir no fer-ho.
