La investigació, segons ha avançat el diari ABC, té a veure amb el paper d'Alvise com a instigador de les manifestacions massives de l'any passat a la seu central del PSOE, al carrer Ferraz de Madrid. L'eurodiputat va donar difusió a les convocatòries a través del seu canal de Telegram i va liderar una protesta no autoritzada als voltants del Congrés el novembre del 2023, que la policia va dissoldre per la força.

El Suprem estudia la possible imputació de Luis Alvise Pérez en altres causes judicials pendents. Entre les denúncies hi ha el presumpte assetjament a una filla del president del govern espanyol Pedro Sánchez, l'atribució d'una falsa prova de PCR a l'exministre de Sanitat Salvador Illa i denúncies per calúmnies i amenaces.

Continua llegint-ho en el web

Per contra, Calama ha rebutjat la pretensió d'una de les acusacions perquè s'inhibira davant el Tribunal Suprem per a investigar Alvise Pérez, sota l'argument que caldria remetre una exposició raonada, per la condició d'aforat de l'eurodiputat. En el seu pronunciament, el magistrat interpreta amb "total claredat" indicis de delicte d'estafa, amb vora 27.000 afectats i un perjuí estimat en almenys 11 milions, que podria arribar als 300.

D'acord amb el seu relat, Madeira Invest participa en un entramat delictiu de múltiples societats instrumentals i connexions internacionals, amb domicilis a Portugal, els Estats Units, la República Dominicana, Estònia i Albània, la instrucció dels quals requerirà previsiblement comissions rogatòries internacionals.

Continua llegint-ho en el web

En teoria, després de setmanes de negociacions, la candidata del Partit Popular Europeu hauria d'haver rebut el suport dels 188 escons del seu grup parlamentari; els 136 de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates, els 77 de Renovar Europa i els 53 dels Verds/Aliança Lliure Europea: una àmplia majoria de 454. El resultat final demostra que l'aritmètica parlamentària és més complexa en la pràctica i Von der Leyen probablement no haurà obtingut el vot positiu d'alguns partits o membres individuals d'estes famílies polítiques.

El tercer grup a l'hemicicle, Patriotes per Europa, ha fet públic el seu vot en contra de la candidatura popular; com també ho han fet l'Esquerra i l'Europa de les Nacions Sobiranes. La nota discordant entre les tres faccions d'extrema dreta a l'Eurocambra són els Conservadors i Reformistes Europeus (CRE), quarta força amb 78 escons en total i liderada per la primera ministra italiana, Giorgia Meloni. La direcció ha donat llibertat de vot als partits que conformen l'agrupació i, de fet, els Germans d'Itàlia han votat no per a no contradir els principis de la formació que presideix Meloni.

Continua llegint-ho en el web

Les diferències amb la presidenta de la CE podrien situar el suport per davall de la majoria de 361 eurodiputats i eurodiputades. Davant d'esta possibilitat, i amb l'experiència d'haver salvat esta votació per només nou sufragis la legislatura anterior, Von der Leyen pot intentar sumar a l'esquerra els 53 membres del grup d'Els Verds - Aliança Lliure Europea. Esta agrupació de partits ecologistes i sobiranistes està a l'espera d'un compromís clar de la candidata amb les polítiques ecologistes durant el discurs en què exposarà el seu full de ruta davant de l'Eurocambra.

L'altra opció és una entesa amb el grup d'extrema dreta dels Conservadors i Reformistes Europeus (CRE), que té la primera ministra italiana Giorgia Meloni com a figura més destacada en el lideratge. Les divisions internes entre els 78 membres i el rebuig de S&D i Renovar Europa als gestos que busquen acontentar-los, fan d'esta una aposta arriscada per part de la candidata.

Continua llegint-ho en el web

Este nou cicle polític, però, comença marcat per la continuïtat. La maltesa Roberta Metsola, del Partit Popular Europeu (PPE), ha sigut reelegida presidenta de l'Eurocambra, càrrec que ocuparà fins a gener del 2027. Ha rebut el suport de 562 membres del Parlament, a una clara distància dels 61 vots a favor de l'única candidatura alternativa, la de l'eurodiputada de Podem Irene Montero.

Abans d'arribar a este punt s'han constituït huit grups polítics, un més que en la passada legislatura. Tres d'estos es formen amb formacions d'ultradreta i sumen vora un 26% dels escons esta legislatura. Així, Patriotes per Europa irromp com a tercer grup i 84 representants i substitueix nominalment Identitat i Democràcia; per darrere amb 78 escons queden els Conservadors i Reformistes Europeus (CRE) liderats per la primera ministra italiana, Giorgia Meloni. El nou grup parlamentari d'extrema dreta l'Europa de les Nacions Sobiranes (ENS), amb 25 eurodiputats i eurodiputades, passa a ser el més reduït de tot l'arc parlamentari.

Continua llegint-ho en el web

Esta nova fracció d'extrema dreta sumaria, segons ha avançat l'europarlamentari del RN Jean-Paul Garraud, 12 nacionalitats i 84 parlamentaris i esdevindria el tercer grup de l'Eurocambra per davant dels Conservadors i Reformistes (ECR) que lidera la primera ministra italiana Giorgia Meloni. Amb trenta escons, la formació de Le Pen serà la més important de l'aliança i té la presidència, que ostentarà el candidat a primer ministre francés en els darrers comicis i eurodiputat, Joan Bardella.

L'anunci de la composició de Patriotes per Europa s'ha fet este dilluns de vesprada a Brussel·les. Vox ja va fer públic divendres passat que esta legislatura no seria part de l'ECR per a formar part d'este nou grup parlamentari que promet “protegir la sobirania nacional, lluitar contra la migració il·legal i revisar el Pacte Verd”. Estos objectius coincideixen amb la línia exposada per Vox durant la campanya per a les eleccions europees.

Continua llegint-ho en el web

L'única absència que podria tindre implicacions legals és la de l'europarlamentari de Junts, Toni Comí, fugit de la Justícia arran de la declaració unilateral d'independència de Catalunya. No obstant això, podrà obtindre l'acta com ja ho va fer el 2019 amb Carles Puigdemont, a través del mateix Parlament Europeu.

Una vegada que els 61 representants electes a Espanya van ser proclamats dijous passat per la Junta Electoral Central, la llei estableix un termini de cinc dies perquè els candidats electes juren o prometen la Constitució davant d'este òrgan, que es complia este dilluns.

Continua llegint-ho en el web

Segons han informat fonts pròximes a les negociacions, l'acord s'ha aconseguit una videoconferència entre els primers ministres grec, Kyriakos Mitsotakis, i polonés, Donald Tusk (pel Partit Popular Europeu); l'espanyol Pedro Sánchez i el canceller alemany, Olaf Scholz (pels socialistes); i el president francés, Emmanuel Macron, i el primer ministre holandés en funcions, Mark Rutte (pels liberals). El pacte entre els tres partits de la majoria proeuropea parlamentària ha de ser confirmat en la cimera de caps d'Estat i de govern que se celebra este dijous i divendres a Brussel·les.

La conservadora alemanya Von der Leyen, el socialista portugués Costa i la liberal estoniana Kallas eren els noms amb els quals els negociadors anaren a la cimera europea del 17 de juny, quan no va ser possible un acord, entre altres motius, a causa de la pretensió del Partit Popular Europeu de dividir la presidència del Consell en dos meitats i quedar-se amb la segona part.

Continua llegint-ho en el web

De fet, els tractats ja contemplen el mandat del president del Consell en dos anys i mig de duració prorrogables una vegada; en la pràctica, els tres presidents que ha tingut la institució l'han dirigida durant cinc anys de legislatura europea cadascun: va ser el cas de Herman Van Rompuy, Donald Tusk i Charles Michel.

Els caps d'estat i de govern dels 27 països de la Unió Europea han arrancat este dilluns amb la negociació per a renovar els alts càrrecs, després de les eleccions de l'Europarlament celebrades el 9J. El procés d'elecció s'allargarà diversos mesos i té com a punta de llança quatre llocs al capdavant de les institucions més rellevants per als quals caldrà conjugar múltiples equilibris: gènere, geografia i el color de les famílies polítiques clàssiques —conservadors, socialdemòcrates i liberals—.

Continua llegint-ho en el web

El secretari d'organització del PSPV-PSOE, Vicent Mascarell, ha reptat Mazón a convocar eleccions autonòmiques a la Comunitat Valenciana si "tan content està" amb els resultats "a la baixa" de la seua formació en les eleccions europees de diumenge. En esta línia, en declaracions als mitjans després de la reunió de la comissió executiva nacional (CEN) este dimarts, ha assegurat no saber "què ha de celebrar" Mazón, a qui han enlletgit que els seus resultats estan "pitjor que fa un any", una cosa "objectiva", enfront d'un PSPV, "amb Diana Morant al capdavant" que ha aconseguit un "millor resultat que en les últimes eleccions". "Hui, Diana Morant està més fort i som l'única alternativa", ha remarcat.

Sobre els resultats obtinguts pel PSOE a la Comunitat Valenciana, segona força més votada, amb 617.669 vots i un 31,41% dels sufragis, per darrere del PP, ha mostrat la seua "satisfacció plena", encara que "moderada, però important". "Hem aconseguit parar la dreta i la ultradreta", ha reivindicat. Així, ha destacat el PSPV-PSOE com l'"únic" partit capaç de "plantar cara a la ultradreta" i com l'"única alternativa de futur" a la Comunitat Valenciana.

Continua llegint-ho en el web

Així s'han pronunciat a la seua arribada al Comité Executiu Nacional que ha convocat Alberto Núñez Feijóo en la seu nacional del PP per a analitzar els resultats de les europees del diumenge. El Partit Popular va ser el guanyador en traure 22 escons i el 34% dels vots, quatre punts d'avantatge per damunt del PSOE.

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, en declaracions als mitjans ha explicat que l'únic que pot demanar una convocatòria d'eleccions és Pedro Sánchez. "El que té el govern i els seus socis desmembrats és ell, i el que està perjudicant els espanyols amb una falta d'estabilitat i amb una falta de pressupostos generals de l'Estat, que afecten tots els territoris, és ell", ha dit.

Continua llegint-ho en el web

A més de poder consultar els resultats buscant el teu carrer o municipi, també és possible clicar sobre les seccions censals per a conéixer el percentatge de vots tret per cada partit i el nombre de vots. L'orde dels partits polítics correspon al nombre de vots trets en cada secció censal, de major a menor. Les seccions pintades en gris són aquelles on s'ha produït un empat de vots.

Continua llegint-ho en el web

Micó ha valorat la renúncia de Díaz com un "un acte de molta dignitat política". "És important reconéixer a les persones que assumeixen responsabilitats en política. No sempre passa", ha destacat.

Malgrat l'acord amb Sumar a les Corts Generals, Compromís va renunciar a formar part de l'estructura orgànica de la formació estatal. El partit valencianista ha recordat la seua independència dins de la plataforma de Díaz per a subratllar que la crisi interna és Sumar i no afecta Compromís. "Som molt respectuosos amb els processos d'altres partits que no són els nostres, amb què compartim espai parlamentari [...] crec que els partits que formen part de Sumar són els que han de decidir com seguir el trajecte", ha manifestat la portaveu.

Continua llegint-ho en el web

Des del consistori valencià, tot i admetre que es va usar de manera indeguda el sistema de megafonia municipal, apunten que el missatge no era cap ban, ja que només en pot fer l'alcaldessa de la ciutat.

Beamud ha explicat en el seu compte de X que el PP "té un alt sentiment de propietat privada de tot. També de les institucions, per això quan governen mai dubten a utilitzar-les per al seu profit".

Continua llegint-ho en el web

La participació ha sigut del 50,9%, vora tres dècimes per damunt dels anteriors comicis. Esta xifra ha anat disminuint de manera constant des que es van celebrar les primeres eleccions al Parlament Europeu, en què hi participà un 62% de l'electorat. El mínim històric es va registrar el 2014, amb només un 42,6% de la població del bloc exercint el dret a sufragi.

A Espanya, la participació s'ha situat lleugerament per sota de la mitjana, en un 49,2%. El contrast entre el nivell d'implicació de l'electorat dels estats membres és molt marcat. Així, hi ha països on ni un terç de la ciutadania ha votat en estos comicis. És el cas de Croàcia (21,3%), Lituània (28,3%) o Bulgària (31,8%).

Continua llegint-ho en el web

Este és el cas de l'agrupació d'electors S'Ha Acabat la Festa (SALF), encapçalada per l'agitador ultra Alvise Pérez, que ha guanyat tres escons. Tres són les opcions que tenen este conjunt tan heterogeni que representa un 7,6% de la cambra. La primera, unir-se a un dels set grups parlamentaris a l'Europarlament. Previsiblement, esta serà la ruta dels dos representants de Volt Països Baixos, que segons ha avançat el mitjà especialitzat Euroactiv, actualment negocia amb Renovar Europa i els Verds/ALE, grup on fins ara es trobava esta formació paneuropea. Volt va entrar al Parlament l'anterior legislatura per Alemanya, on ha passat d'un a tres escons. A Espanya, on també es presenta, ha aconseguit un 0,12% dels vots.

La segona opció, molt menys probable, és crear un grup polític europeu propi. El reglament del Parlament Europeu marca que, per a constituir un grup parlamentari, cal tindre un mínim de 23 membres que representen un mínim de set països. Esta era la intenció de l'Aliança Sahra Wagenknecht, un nou partit alemany que ha entrat amb sis escons i que és una escissió de L'Esquerra. La líder, Wagenknecht, va proposar fundar un nou grup a l'Europarlament amb polítiques d'esquerres en l'àmbit econòmic i de dretes en qüestions socials.

Continua llegint-ho en el web

D'esta manera, formalitza la dimissió com a coordinadora general de la formació després de ser elegida al març d'enguany per al càrrec en la primera assemblea estatal de Sumar i assumeix en primera persona la patacada de les europees. En tot cas, la vicepresidenta segona continua en el govern espanyol i com a presidenta del Grup Parlamentari al Congrés.

El balanç en les eleccions del 9 de juny ha obert una forta crisi en la coalició d'esquerres, amb veus crítiques en Més Madrid, com el dirigent Eduardo Fernández Rubiño, que ha demanat assumir responsabilitats en la cúpula de Sumar. A més, el líder d'Esquerra Unida ha manifestat que, després del resultat decebedor de Sumar, que els deixa fora del Parlament Europeu per primera vegada en la seua història, ha proclamat que "tot projecte sense organització és efímer".

Continua llegint-ho en el web

Pel que fa al primer concepte, la quantitat estipulada és de 10.075,18 euros bruts i 7.853,18 nets, després de deduir l'impost de la Unió Europea i les cotitzacions a l'assegurança, encara que la xifra neta definitiva pot variar en funció de la nacionalitat de l’eurodiputat, perquè els estats membres poden imposar gravàmens addicionals.

Els salaris dels representants al Parlament Europeu es fixen calculant el 38,5% del sou base d'un jutge del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), com estableix l'Estatut únic dels eurodiputats.

Continua llegint-ho en el web

El popular Miguel Barrachina s'ha mostrat "moderadament" feliç amb els resultats, que considera que "confirmen del desig de canvi dels valencians" i reforcen les mesures del Consell i el lideratge del president Carlos Mazón, ja que suposen els quarts comicis en un any en què són la força més votada a la Comunitat Valenciana.

Barrachina ha celebrat que el PP creix respecte de l'alternativa progressista i ha bromejat amb la interpretació dels resultats per part dels socialistes valencians. "El PSPV està feliç sent segon i nosaltres també", ha dit el popular que considera que els socialistes "tenen un problema" perquè "baixen i els seus socis van pel camí de l'extinció". Recorda que han perdut 140.000 vots mentre els populars n'han guanyat 180.000 i destaca que si es projectara sobre les Corts, el bloc de dretes passaria de 53 a 57 diputats.

Continua llegint-ho en el web

Amb un hemicicle en què els grups de centre proeuropeus han aconseguit mantindre una majoria aritmètica, a pesar de l'enfonsament dels liberals i els verds, que han perdut escons en favor dels ultraconservadors i l’extrema dreta, comencen les negociacions entre les formacions per a constituir l’òrgan de govern i les institucions que guiaran l’esdevindre europeu dels pròxims anys. En este diàleg es posarà de manifest la vertadera capacitat d’influència de cada força.

Detallem el calendari de les negociacions previst per als pròxims mesos.  

Continua llegint-ho en el web

Dels cinc, el popular Esteban González-Pons és l'únic que repeteix l'acta a Europa. Número quatre en la candidatura del PP que encapçala la catalana Dolors Montserrat, González-Pons és el més veterà a Brussel·les, on porta ja deu anys, i afronta la tercera legislatura com a europarlamentari. Històric del PP, ha sigut conseller de Cultura, Educació i Esports, de Relacions Institucionals i d'Obres Públiques amb Francisco Camps com a president de la Generalitat. També ha ocupat diferents càrrecs en l'àmbit orgànic, com el de vicepresident del PP a Europa o diferents vicesecretaries generals del partit a Espanya.

Els 22 escons obtinguts pel PP a tot Espanya no han sigut suficients perquè l'altra candidata en les llistes dissenyades per Génova, Marián Cano, tinga plaça a Estrasburg. Tot i això, no pot descartar-se encara la presència futura de qui és actualment presidenta de l'Associació Valenciana d'Empresaris del Calcer (Avecal) al Parlament Europeu perquè la legislatura durarà cinc anys i fins aleshores hi ha temps perquè córrega la llista si algun eurodiputat se'n va per a assumir altres llocs de responsabilitat.

Continua llegint-ho en el web

L’Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates (S&D) és el segon grup parlamentari que més presència tindrà a l'hemicicle durant els pròxims cinc anys, en aconseguir 135 diputats, quatre menys que en la legislatura anterior.

En tercera posició queda Renovar Europa, el partit que més he baixat en estes eleccions. La formació liberal es queda amb 79 diputats, fet que suposa 23 menys que en la passada legislatura.

Continua llegint-ho en el web

Amb el 30,2% dels sufragis, però, els socialistes mantindrien la presència a l’Europarlament amb 20 escons. La cap de llista del PSOE, Teresa Ribera, ha reconegut el resultat del PP, però ha matisat que "les xifres ens mostren que allò que ha fet el PP ha sigut essencialment absorbir tots els diputats de Ciutadans". Ribera ha acusat els populars de "l'alt cost" de la seua victòria per l'auge de "la internacional ultradretana" i ha dit que "si Feijóo ha volgut plantejar estes eleccions com un plebiscit a Pedro Sánchez, està clar que l'ha perdut".

Vox s'ha convertit en la tercera força més votada, amb el 9,6% dels sufragis i 6 eurodiputats, dos més que en els comicis anteriors. El candidat Jorge Buxadé ha celebrat els resultats i els dels seus aliats a Europa, com la ultradreta a Àustria, uns resultats que han servit al líder de la formació, Santiago Abascal, per a instar el president del govern, Pedro Sánchez, a dissoldre les Corts i convocar eleccions després de "la derrota del PSOE".

Continua llegint-ho en el web

L’Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates (S&D) seria el segon grup amb més presència en l'hemicicle amb 133 eurodiputats, n’obtindria sis menys que en l'Eurocambra eixint.

Segons l’enquesta, els liberals de Renovar Europa perdrien vint escons, però es mantindrien com a tercer grup amb més representació amb 82 eurodiputats.

Continua llegint-ho en el web

Els populars obtindrien així un lleuger avantatge respecte al PSOE que, amb el 30,2% dels sufragis, perdria al voltant de 2 punts de suports, però mantindria la seua presència en l’Europarlament amb entre 20 i 22 escons. 

Vox es convertiria en la tercera força més votada amb el 10,4% dels sufragis, quatre punts més que el 2019, i entre 6 i 7 eurodiputats, entre 3 i 4 més que en els anteriors comicis.

Continua llegint-ho en el web

Per exemple, dels 8.000 residents búlgars que hi ha a la província d'Alacant, el consolat espera que uns 1.500 acudisquen a votar durant la jornada en alguna de les quatre meses electorals que han habilitat. A més, esta població vota per partida doble, perquè trien els representants de l'Eurocambra, però també els del seu parlament nacional.

A Benidorm (Marina Baixa), concretament al palau d'esports L'Illa de Benidorm, vota este diumenge la població de Romania els seus representants al Parlament Europeu. "Qualsevol romanés pot vindre a votar, inclús si està ací de turisme", explica la presidenta de la mesa.

Continua llegint-ho en el web

Fa cinc anys la participació en esta mateixa hora era del 51,48%, amb 1.851.044 votants valencians que havien exercit el dret per a elegir els representants al Parlament Europeu. En esta ocasió el nombre de votants són 1.570.213.

Amb tot, la participació a la Comunitat Valenciana és més de quatre punts superior a la mitjana espanyola, i la quarta més alta de totes les comunitats autònomes, per darrere de Cantàbria, Madrid i Castella i Lleó.

Continua llegint-ho en el web

Cinc anys després dels darrers comicis, Europa vota el que veus expertes defineixen com les eleccions més polítiques que es recorden.

Segons les enquestes, els partits nacionalistes i euroescèptics podrien obtindre un nombre rècord de vots i convertir-se així en la primera força en nou països i segona o tercera en altres nou, en un context d'inestabilitat política i amb reptes damunt de la taula com ara el canvi climàtic o els conflictes bèl·lics.

Continua llegint-ho en el web

Qüestions com la posició davant dels enfrontaments bèl·lics, la lluita contra el canvi climàtic, les polítiques comunes agràries i ramaderes, la migració, la industrialització i les polítiques digitals marquen enguany uns comicis que es preveuen especialment incerts.

Continua llegint-ho en el web

L'operatiu policial encarregat de donar seguretat i protecció a tot el procés electoral atribueix a este dispositiu policial, entre altres missions, adoptar les mesures de prevenció necessàries per a detectar qualsevol acció que pertorbe el desenvolupament normal dels comicis i la protecció d'actes i llocs relacionats amb el procés electoral, com les seus de partits polítics, federacions, coalicions o agrupacions d'electors que concorren als comicis o els col·legis electorals, durant la jornada de reflexió i al llarg de la jornada de votació, mitjançant dispositius de seguretat fixos o mòbils, entre altres missions.

El dispositiu policial es va posar en marxa el 15 de maig amb una fase prèvia amb l’inici de la campanya electoral. Divendres a la nit va entrar en vigor la fase crítica per a la protecció dels actes del final de campanya, la jornada de reflexió i la jornada de votació fins a tancar els 22.576 locals electorals que arreplegaran els vots dels electors.

Continua llegint-ho en el web

Susana Crisóstomo, subsecretaria d'Interior, assegura que en estes eleccions s'han emés el doble de vots que en les eleccions del 2014. En concret, en les eleccions al Parlament Europeu del 25 de maig d'aquell any, un total de 282.172 persones van votar per correu.

Les dades actuals del vot per correu es comparen amb les de fa deu anys perquè la comparativa siga "homologable", ja que la cita electoral del 2019 per a les eleccions europees va coincidir a Espanya amb els comicis municipals i autonòmics.

Continua llegint-ho en el web

Amb estos comicis s’acaba una legislatura de cinc anys que "va començar amb el Brexit i va continuar amb la pandèmia, la campanya de vacunació europea i els plans de recuperació, els famosos 700.000 milions d'euros", recorda Duch.

La prioritat per als pròxims cinc anys és posar el focus, de moment, en la defensa europea després de les amenaces del president rus Vladímir Putin. El portaveu de la institució europea explica a À Punt Notícies que damunt de la taula està ara la necessitat de "construir una política de defensa i de seguretat, perquè tenim una guerra en el continent europeu i no sabem com evolucionarà, tot i que sabem que no la volem i que s'ha d'intentar tancar tan prompte com siga possible".

Continua llegint-ho en el web

Com és habitual després d'una campanya plena d'actes, entrevistes i mítings, els candidats de les principals formacions polítiques s’han pres un xicotet respir i han deixat de costat la política per a reposar forces abans de la jornada electoral d’este diumenge, 9 de juny.

El senderisme ha sigut l'activitat elegida per la candidata del PSOE, Teresa Ribera, que té al municipi madrileny de Cercedilla el seu particular espai per a la desconnexió i el contacte amb el medi ambient.

Continua llegint-ho en el web

Així ho ha acordat este divendres l'òrgan arran d'una denúncia presentada pel PSPV-PSOE que sol·licitava la retirada dels tuits, posts i comunicats publicats en xarxes socials i en la web de la Generalitat que arreplegaven informació sobre la compareixença del vicepresident.

La Junta Electoral, en l'acord a què ha tingut accés Europa Press, aprecia indicis d'infracció del principi de neutralitat institucional, que arreplega l'article 50.2 de la Llei orgànica del règim electoral general (LOREG), en les declaracions de Barrera, que, segons argumenta, "incompleixen formalment i materialment" i de manera "no justificada" el principi de neutralitat institucional.

Continua llegint-ho en el web

La ciutadania d’estos països són una part dels vora 370 milions d’electors i electores de la Unió Europea que estan cridats a les urnes per a triar els 720 diputats que configuraran l'Eurocambra durant la pròxima legislatura. Espanya, com la majoria dels països de la Unió, celebra els comicis este diumenge 9 de juny, però hi ha excepcions.

Els primers a inaugurar oficialment les eleccions europees van ser el dijous 6 de juny els Països Baixos i divendres va ser el torn de la ciutadania irlandesa. En la majoria dels casos, els comicis se celebren durant una jornada; però en altres, s’ha optat per a organitzar els comicis durant dos. És el cas d’Itàlia que, tot i haver començat a votar este dissabte, serà l’últim dels estats membres a tancar els col·legis demà a les 23:00 hores.

Continua llegint-ho en el web

Diumenge un total de 3.817.756 valencians i valencianes estan cridats a una nova cita amb les urnes. A Espanya li toca elegir 61 eurodiputats i eurodiputades, en unes eleccions en què ben segur hi haurà lectures en clau espanyola —tal com han volgut mostrar els mateixos líders dels partits estatals en els seus discursos—. Però el que queda clar és que d’ací a dos dies la Unió Europea pot jugar-se bona part del seu futur.

Al llarg d’estos quinze dies de campanya la Comunitat Valenciana ha sigut un escenari clau per als líders estatals. Pedro Sánchez, president del govern espanyol i líder del PSOE, i Alberto Núñez Feijóo, president del PP i líder de l’oposició, van escollir València i Elx —respectivament— en el primer dia de presentació de propostes. Però igualment, Feijóo i la líder de Sumar i vicepresidenta de l’executiu central, Yolanda Díaz, han triat València en la cloenda de la campanya electoral. 

Continua llegint-ho en el web

Davant dels assistents, ha carregat contra el líder del PSOE per la investigació contra la seua dona, Begoña Gómez, i li ha retret que en lloc de dimitir es victimitze i assenyale a periodistes i jutges, atribuint-li un "espectacle peronista inaudit d'una democràcia europea". "Té una agenda judicial que no la volem ni per al nostre pitjor enemic [...] Mentre els espanyols pateixen problemes importants, a Pedro Sánchez només li importa un problema, la corrupció: amnistiar els seus socis i tapar la seua", ha recalcat.

Als seus els ha dit que la "bona notícia" és que "a Pedro Sánchez no li està eixint bé" perquè "ja no cola i ha enganyat molts menys espanyols amb la segona carta que amb la primera". I ha fet una crida a votar al PP perquè no "guanye la corrupció" ni Sánchez es "reforce per a seguir amb les seues" i a guanyar per a no perdre la igualtat, la llibertat, per a defendre la democràcia".

Continua llegint-ho en el web

La Comunitat Valenciana ha sigut un escenari clau per als líders estatals, ja que tant el líder del PSOE i president del govern espanyol, Pedro Sánchez, com el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, van visitar València i Elx —respectivament— en l’inici d’una campanya que enguany ha sigut especialment intensa. La política espanyola i la guerra a Palestina han tingut un paper clau en els discursos polítics. 

Respecte al Partit Popular, Feijóo i la número u de la llista popular al Parlament Europeu, Dolors Montserrat, intervindran en un míting a les 19:30 hores al parc de Capçalera, on participaran el líder del PPCV i president de la Generalitat, Carlos Mazón; l’alcaldessa de València, María José Catalá; el president del PP provincial, Vicent Mompó, i el vicesecretari d’institucional popular i candidat valencià a les urnes, Esteban González Pons. 

Continua llegint-ho en el web

El simulacre ha inclòs tots els elements necessaris per a votar amb les màximes garanties: urnes, vocals i president de la mesa. L’alumna sap que un gest molt senzill pot tindre una repercussió important en la seua vida. “Ens ensenya coses que realment ens serviran, coses que recordarem durant molt de temps”, assegura una alumna. 

No només han estudiat les institucions europees, com funcionen i la seua història. Amb les eleccions tocant a la porta, han fet un pas més i han celebrat els seus propis comicis. “Han desgranat totes les propostes dels diferents partits i explicant a la resta dels companys sense posicionar-se a favor de ningú”, explica el professor de Ciències Socials de l’escola, Pepe Cabanes. 

Continua llegint-ho en el web

Als Països Baixos concorren un total de vint partits polítics de totes les ideologies, encara que és la dreta radical la que lidera les enquestes. Els col·legis electorals han obert de matí i tancaran a les 21:00 hores. A l'electorat en esta demarcació li correspon triar 31 dels 720 representants que estan en joc per a conformar l'Eurocambra.

Els últims sondejos situen el partit de dreta radical PVV, liderat per l'ultra Geert Wilders al capdavant. Alguns rebaixen una mica les expectatives i el col·loquen empatat a la llista d'esquerres formada pels verds i socialdemòcrates GL-PvdA, que encapçala l'exvicepresident de la Comissió Europea Frans Timmermans. Els dos obtindrien huit escons cadascun si es compleixen les previsions.

Continua llegint-ho en el web