Valentes

La valenciana Alejandra Soler (1913-2017) va ser una lluitadora, defensora de l'escola pública i de la igualtat, i de l'accés universal a l'educació. Va treballar molts anys a l'escola rural i durant la Segona Guerra Mundial va estar present en la Batalla de Stalingrad; a més, va ser una de les primeres atletes de la història de l'atletisme valencià.

L’escriptora i novel·lista valenciana Maria Beneyto (1925-2011) va ser una de les principals figures de la generació poètica valenciana dels cinquanta i va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona amb el llibre de poemes Ratlles a l'aire (1956). La seua obra poètica va ser premiada als certàmens més importants de l'època, tant en castellà com en català.

Concha Piquer, valenciana d'origen humil, es va convertir en la figura més important de la copla. Amb 22 anys va viatjar als Estats Units i triomfà a Broadway, va participar en la primera pel·lícula sonora i era coneguda arreu del món per la seua veu i el seu talent. Va morir l'any 1990 a Madrid.

La xabienca Asunción Cruañes (1925) va ser una de les 27 dones diputades constituents de la Constitució espanyola de 1978. Pionera en educació social i planificació familiar, va ser una de les primeres figures del feminisme a Espanya. Va a morir a Alacant l’any 2012.

Virtudes Cuevas va ser una mestra suecana, a més d’activista política que es va allistar a les Joventuts Socialistes durant la Guerra Civil. Va viure la batalla de Stalingrad i va aconseguir sobreviure al camp d’extermini nazi de Ravensbrück. Mai va voler parlar d’eixa etapa fins a la seua mort a París, el 2010.

Margarida Borràs, nascuda a València, va ser penjada a la plaça del Mercat de València el 28 de juliol de 1460 per la seua condició de transsexual. Hui en dia és una icona de la defensa dels drets LGTBI i l’associació Lambda atorga uns premis que porten el seu nom.

El col·lectiu de dones alcoianes que treballaven en la fabricació de paper de fumar va ser un dels grups de dones obreres més forts al nostre territori durant diverses dècades del segle passat. Van ser les primeres dones a fer vaga per a reclamar un horari laboral que va permetre a les noves generacions millorar les seues condicions laborals.

Raquel Payà (Font de la Figuera, 1918 – València, 1972) va ser una mestra innovadora. Filla de l'escriptora Anna Maria Ibars, va revolucionar la pedagogia i va centrar el seu treball a posar l'alumne en el centre de l'educació, així com a acostar l'educació a les persones amb diversitat funcional.

Maria Cambrils va ser una escriptora feminista i socialista valenciana, que va viure a València i a Pego (la Marina Alta). Va ser autodidacta. El seu llibre Feminismo socialista es considera una revolució del feminisme socialista. Cambrils va formar part de l'elit intel·lectual obrera. Va arribar a escriure més de cent articles sense traure’n cap profit econòmic. Va morir a Pego l’any 1939.

Amparo Iturbi (València, 1898), famosa pianista internacional, i germana del també pianista José Iturbi, va debutar amb només 15 anys a Barcelona, amb 27 anys va fer un concert a París i més endavant encetà la gira europea amb el seu germà fins que triomfaren als Estats Units com a duet. Va morir a Beverly Hills l’any 1969.

La Pastora va nàixer a Vallibona l’any 1917 i el van batejar amb el nom de Teresa Pla Meseguer. La seua intersexualitat el va condemnar a ser rebutjat per tot el món i et va obligar a convertir-se en una llegenda entre els maquis. Va lluitar tota la vida per recuperar la seua identitat i el seu nom: Florencio. Va morir a Olocau l’any 2004.

La castellonenca Enriqueta Agut (1912) va ser una mestra feminista republicana, redactora en la revista Pasionaria, secretària de l’Agrupació Femenina d’Esquerres Republicanes i de l’Agrupació de Dones Antifeixistes. Tot i exiliada, mai va oblidar els seus orígens castellonencs fins a la seua mort, el 1998, a Ciutat de Mèxic.

Carmen Alborch va ser ministra de cultura, escriptora, degana de la Universitat de València i un referent per al feminisme nacional. Carmen brillava amb llum pròpia, amb el seu estil i somriure va revolucionar tots els àmbits en què s’involucrava.