De ruta per l'aqüeducte romà de la Peña Cortada, als Serrans

Què et sembla una ruta de senderisme per dins d’una muntanya? Un recorregut que, a més, permet recórrer un dels camins de l’aigua construït en temps dels romans. Això és possible al poble de Calles, a la comarca dels Serrans. Aquest municipi muntanyós envoltat de natura atresora aquesta singular ruta a la Comunitat Valenciana. 

És la ruta de l'aqüeducte romà de la Peña Cortada, el tercer aqüeducte romà de la península Ibèrica en importància i també l’obra d'enginyeria romana més rellevant en terres valencianes. La presència d’aigua abundant als Serrans ho va fer possible i la necessitat d’aquella època de dur-la cap a altres llocs que no en tenien va donar com a resultat aquesta construcció tan important.

En començar l’ascens, ràpidament es passa del cultiu de secà a la vegetació de muntanya. L’arqueòleg Ricardo Cristal, durant el recorregut, ha explicat a l’equip de Terra viva que l’aqüeducte el van construir a l’àrea de la rambla d’Alcotas i del barranc de La Cueva del Gato. “És el tercer aqüeducte romà més rellevant de la península Ibèrica i l'obra d'enginyeria romana més rellevant en terres valencianes”. 

Per a conduir l’aigua construïen canals a cel obert –anomenats specus– i també aquests altres que transcorrien per dins de la muntanya. En l'actualitat aquestes coves, túnels i galeries es poden recórrer. 

Al llarg del recorregut hi ha finestres excavades a la roca, que, d'una banda donaven llum natural als que treballaven construint l’specus, però també servien per a eliminar la runa que eixia en excavar la muntanya. 

Aquests túnels, segles després, es van convertir en lloc de refugi i habitacle de persones ermitanes. Això passava en el segle XVIII. Hui dia són l’objectiu dels instagramers. L’aqüeducte pren el nom de la penya, tallada a mà. Un espectacular tall vertical de 25 metres d’alçària i 50 metres de llargària.  

Un dels punts claus de la Peña Cortada arriba al pont del barranc de La Cueva del Gato. Una estructura de tres arcs, que per la part superior conduïa l’aigua des de la presa romana de la Fuente del Saz (Tuéjar) fins a Calles i Xelva i arribava a Domenyo Vell. “Allí es perd la pista, encara que la hipòtesi més fiable és que l’aigua arribava a les actuals poblacions del Villar i Casinos.

Pots mirar el reportatge complet en aquest enllaç: