A la recerca de la creïlla diferent, saludable i quasi perfecta
La nutricionista Elisa Escorihuela ha explicat a l'equip de 'Terra Viva' com cuinar-la al forn amb forma de llibre, pràcticament sense oli i igualment saborosa
El programa Terra viva ens ha portat des del creïllar d'Enric Climent, a Alboraia (Horta Nord), fins a la cuina i en concret al forn. Tot per a comprendre millor aquest tubèrcul des del seu creixement fins a les característiques que té, i els seus avantatges, que apareixen quan és cuinat al forn.
La creïlla té molts detractors a conseqüència del seu alt contingut en hidrats de carboni. Com ha explicat Elisa Escorihuela, "la creïlla té molta energia, moltes calories, però el problema ve quan la fregim. I com que té una estructura plena de galeries microscòpiques, l'oli penetra per les cavitats i triplica les seues calories".
Solució a la creïlla fregida
Cuinar-la al forn. Una original i diferent manera és tallar-la com un llibre, "així quedarà per fora cruixent i per dins estarà tendra". La nutricionista també ha dit que la creïlla té hidrats saludables, que són energia per a nosaltres. "Conté calci, fibra... I cuinada al forn, el resultat no té res a envejar respecte de les creïlles fregides", afirma.
Al mercat, com saber si una creïlla és bona
Com ha contat Enric Climent a l'equip de Terra Viva, és molt important que estiga ben dura. "Si està dura és símptoma que està feta". Aquest tubèrcul per a formar-se bé necessita una temperatura càlida i constant. És producte de primavera.
La creïlla és el tubèrcul més consumit a tot el món. Altres tubèrculs també populars, a banda de la creïlla, són el moniato –de sabor molt dolç–, la iuca, el nap o la xufa, de la qual s'obté l'orxata.
