Helia González tenia només 4 anys quan el capità Archibald Dickson la va agafar en braços per a pujar-la a l’Stanbrook, l’últim vaixell de la Segona República espanyola. Helia venia fugint des d’Elx corrents, acompanyada de la seua germana Alícia, de 2 anys, i dels seus pares Isabel Beltrán i Nazario González. Era el 28 de març de 1939 i fugien de la repressió franquista de les darreries de la guerra d’Espanya.

Helia ho contava, fa uns anys: “Arribàrem al port d’Alacant en tren des d’Elx. Una volta allí, una cua de gent llarguíssima en separava d’un barco que em va semblar enorme i que tenia un nom estrany. Hi havia molta gent, nosaltres, com tota la resta, teníem por de no poder arribar a la passarel·la de la nau”.

Al final, arribàrem. Uns braços vigorosos m’alçaren en l’aire. Viu una cara somrient, una gorra de mariner i em va fer dos besets a les galtes. No va dir una sola paraula, però eixe abraç, eixa mirada, prometien un bon futur… Era ell, Dickson, el capità de l’Stanbrook, i va desaparéixer tot el perill”.

Mentre al port d’Alacant quedaven més de 15.000 persones desesperades i les tropes feixistes italianes s’acostaven a la ciutat i al moll i la guerra es donava per acabada, l’Stanbrook partia en direcció a l’exili, en direcció a l’Àfrica, a Algèria.

Un mes van estar dalt del vaixell en el port d’Orà, en quarantena fins que una família espanyola resident a la ciutat els va acollir a sa casa. Començava un penós i llarg l’exili, que es perllongaria una dècada.

La família va rodar per ciutats i pobles d’Algèria fent teatre. Nazario, el pare, combinava el teatre amb la fabricació d’espardenyes. Era un comerciant alacantí que havia mantingut vincles polítics amb l’esquerra republicana de la comarca on residia.

L’actriu, cantant i escriptora il·licitana Helia González, que també va ser professora de francés, una dona cultíssima, va morir el 30 de novembre de 2018 als 84 anys a Elx, només uns dies després que Punt docs, de la televisió pública valenciana À  Punt, l’entrevistara a sa casa d’Elx per al reportatge Els braços del capità Dickson, en homenatge a aquell moment tràgic en que el capità de l’Stanbrook va agafar la xiqueta Helia i la va pujar al barco per a travessar la mar i fugir d’una tragèdia familiar segura. El moment en el qual Archibald Dickson la va agafar en braços, li va pegar un bes a la galta i la va deixar en la coberta del barco.

En la conversa amb Punt docs, l’última voluntat d’Helia era instal·lar un bust del capitá Dickson a Elx i retre-li un homenatge allí. Helia així ho havia pactat amb l’alcalde d’Elx, Carlos González.

Els oferim ara l’última entrevista amb Helia abans de la seua mort. Ens va obrir la casa i ens va obrir els braços, ens va abraçar com si ens pujara a l’Stanbrook, tenia en la memòria el record i el sentiment de la hospitalitat dels moments tràgics.

Una entrevista de Vicent Garcia Devís a casa de Helia González realitzada a Elx, a la comarca del Baix Vinalopó.