Doñana en valencià. L’autarquia que Franco va imposar per a tractar de fonamentar el seu règim lluny d’influències estrangeres va tenir efectes secundaris en forma, per exemple, d’escassesa d’aliments. Per a tractar de pal·liar-la, aquell govern va prendre una sèrie de mesures, entre les quals, intentar copiar l’ecosistema dels arrossars de l’Albufera de València en els marenys de Doñana. Es tractava de produir arròs en quantitats suficients per a abastir bona part de la població. La tasca era complicada i només es va assolir quan unes quantes famílies valencianes de Sueca, El Palmar o Silla es traslladaren a Andalusia. Allà van implantar no només la manera de conrear l’arròs, sinó la manera de viure, de menjar i de relacionar-se. A pesar que es van establir i van arrelar a Doñana, aquestes persones mai van tallar els llaços amb la seua terra. Punt Docs els ha visitat i hem pogut comprovar com de lligades estan encara Doñana i l’Albufera. La plata. De Toga a Barcelona. Toga és una població de l’Alt Millars des d’on a finals del segle XIX van eixir unes quantes persones per a buscar-se el futur a Barcelona. Tantes, que el poble va quedar pràcticament despoblat. Les obres de construcció del metro, els preparatius de l’Exposició Universal o l’efervescència de la industrialització incipient van ser un pol d’atracció per a famílies valencianes, no només de Toga, que amb prou feines sobrevivien del treball al camp. La majoria es van instal·lar en el barri de la plata, al Poblenou. La població valenciana va anar creixent i va deixar algunes empremtes. Amb el pas de les generacions aquestes famílies mai no han perdut la relació amb el seu poble d’origen. En Punt Docs els hem visitat a Barcelona i els hem acompanyat en el viatge de retorn a Toga on ens han obert les portes de les cases i dels records.