«Camilo Sesto era un músic molt complet: cantava, componia i arranjava les cançons»
El periodista Eduardo Guillot destaca el nivell del cantant d'Alcoi per damunt d'altres artistes de la seua generació en el programa Mítics 70
El periodista musical Eduardo Guillot, entrevistat en la sèrie documental Mítics 70, considera que «hi ha una qüestió que no s’ha valorat prou» de Camilo Sesto. Segons Guillot, «d’aquells anys 60 i 70 es parla molt que hi havia cantants melòdics», però Camilo Sesto era molt més que un cantant. «Ell componia i arranjava les cançons. I això és molt important. Ell era un músic molt complet». A aquesta valoració se suma la del llegendari locutor Enrique Ginés, que ha recordat que «el 80% o 90% de tot el seu repertori eren cançons pròpies d’ell».
Potser molts fans de Camilo Sesto hui desconeixen que el disc del cantant Francisco "Héroes de amor", que va ser prou desconegut, «va ser compost totalment per Sesto», segons ha contat Dario Ledesma, biògraf de Nino Bravo. Per la seua banda, el músic José Luis Vila ha recordat del cantant d'Alcoi: «al Japó, als Estats Units, ha sigut una veu de masses». I de nou Enrique Ginés ha sentenciat que «Camilo Sesto ha sigut el número 1 per damunt de tots. I va tindre un final desastrós, com el de Bruno Lomas».
L'opinió dels experts sobre 'Mola mazo'
Ledesma ha donat la seua opinió de l'última etapa del cantant: «El pas dels anys, el canvi que va experimentar la seua veu i el fet de gravar cançons com ‘Mola mazo’ han deixat una imatge en el subconscient col·lectiu un poc distorsionada de la seua aportació com a artista». Una opinió sobre aquesta cançó que no és compartida per altres especialistes consultats, com és el cas de Miqui Puig.
La cançó ‘Mola mazo’ de Camilo Sesto, vista en perspectiva, per a mi no és un esperpent. Va ser una espècie de: "Ah! Voleu això, ahí teniu”.
Segons el divulgador musical Miqui Puig, Camilo Sesto també és «el més complet de tots» els de la seua generació. Sols analitzar el que va fer aquells anys ho demostra, ha dit. «Ell era capaç d’estar darrere de la consola, darrere dels arranjaments, i ens va mostrar el moment entranyable en què anava apagant-se l’estela… i ell feia el seu camí. ‘Mola mazo’, vist en perspectiva, per a mi no és un esperpent. Va ser una espècie de: "Ah! Voleu això, ahí teniu"», ha dit el músic i divulgador.
