Ens espia el nostre mòbil?
'La qüestió' analitza l'economia de les dades, un negoci que s'estima que mourà 700.000 milions d'euros a Europa l'any que ve.
El nombre de línies mòbils ja ha superat el de la població mundial. Amb aquests aparells ens comuniquem, ens relacionem, però també comprem, ens informem, juguem... i ens acompanyen mentre caminem pel carrer. Som conscients del rastre que deixem amb el seu ús? Aquest divendres, 'La qüestió', el programa d'anàlisi de la televisió d'À Punt, ha analitzat l'economia de les dades, un negoci que s'estima que mourà 700.000 milions d'euros a Europa l'any que ve, segons les xifres que ha aportat l'enginyera i especialista en big data, Núria Oliver.
A l'estudi, el catedràtic de Privacitat i Transformació Digital, Ricard Martínez i el periodista expert en tecnologia de la informació, Javier Lacort, han alertat que la tecnologia al servei del tràfic de dades pot arribar a suposar una "anomalia de la democràcia", i han recordat que, malgrat tot, "vivim en el territori més protegit del món en matèria de protecció de dades", en referència a la Unió Europea. Sobre la iniciativa de l'Institut Nacional d'Estadística de rastrejar els mòbils dels ciutadans i ciutadanes per a extraure dades massives i anonimitzades d'interés públic han assegurat que, com a ciutadania, "ens hem equivocat d'enemic".
A la pregunta de si les aplicacions del nostre mòbil "ens escolten" a través del micròfon, Lacort ha explicat que "a dia de hui és impossible saber-ho amb efectivitat", i que, tot i que és una opció "viable", Google i Facebook ho han negat sistemàticament, assegurant que no és possible escoltar i processar tanta informació sonora. Ara bé, ha dit el periodista, "hem vist com una i altra vegada, aquestes grans companyies ens han mentit" en relació amb la protecció de dades.
El decret digital i les negociacions
Durant el programa s'ha abordat també l'anomenat decret digital que el govern en funcions de Pedro Sánchez ha aconseguit tirar avant per a actuar en webs independentistes, amb el suport del PP i Ciutadans, i les conseqüències possibles en les negociacions per a formar el nou executiu espanyol.
Dos polítics que han abandonat la primera línia, Antonio Montiel, exsecretari general de Podem a la Comunitat Valenciana i cap de cartell en les eleccions de 2015, i Alexis Marí, exdiputat a les Corts per Ciutadans, han analitzat aquestes negociacions. Per a Montiel, és vital aconseguir que, allò que ja és normal en l’àmbit municipal i autonòmic, una coalició de govern, ho siga també en el plànol estatal. Marí, per la seua banda, s'ha mostrat confiat que les negociacions finalitzen amb acord ja que, ha dit, a les parts "no els en queda una altra". Sobre el lideratge de Ciutadans, després de la renúncia d'Albert Rivera, Marí ha assegurat que el partit es troba en una situació "irreversible" després d'haver fet "una política de terra cremada, molt agressiva".
