Pollastre rostit amb ras-alhanut
Al-Àndalus en estat pur
Vos portem un plat que viatja de Marroc a la Mediterrània en una sola safata: pollastre rostit amb ras-alhanut. Un pollastre de corral marinat 24 hores amb cítrics i la mescla d'espècies que els mercaders àrabs anomenaven "el millor de la botiga". Acompanyat d'un arròs daurat amb panses, ametles i cardamom i una salsa de pimentons rostits lligada amb el suc del propi rostit.
Ingredients
- ½ pollastre de corral
- 1 llima
- 1 taronja
- ras-alhanut
- oli d'oliva
- pebre negre
- timó fresc
Per a la salsa:
- 1 pimentó roig
- 1 pimentó verd
- 2 cabeces d'all
- 1 ceba
- sal
Per a l'arròs de panses i ametles:
- 100 g d'arròs llarg
- 100 g de panses de Corint
- 100 g d'ametles
- 200 ml d'aigua
- 1 ceba
- llavors de cardamom
- cúrcuma
- oli d’oliva
- sal
Elaboració
- Barregem suc de llima i taronja amb pebre, timonet, oli i ras-alhanut.
- Untem el pollastre amb la mescla i el deixem macerar 24 hores.
- Enfornem el pollastre i les verdures de la salsa 80 minuts a 180ºC.
- Sofregim ceba amb ametles.
- Aboquem a la paella l’arròs, l’aigua i les panses
- Condimentem amb cúrcuma, sal i caradamom i ho deixem coure 15 minuts.
- Triturem tota la verdura rostida amb el seu suc i sal.
- Servim el pollastre amb salsa i arròs.
Conta la llegenda...
El ras-alhanut (رأس الحانوت) significa literalment en àrab "el cap de la tenda" o "el millor que té el botiguer". El nom ja ho diu tot: era la mescla que un comerciant d'espècies oferia com la joia de la seua botiga, la seua obra mestra personal.
El seu origen, conta la llegenda, està en un mercat medieval de Sijilmassa (actual Rissani, Marroc), porta del desert i un dels mercats de caravanes més importants de l'Edat Mitjana. Allà, un comerciant d'espècies anomenat Abdalà tenia els seus sacs de les espècies més preciades ordenats al mercat. En açò, els seus dromedaris es van barallar i van trencar tots els sacs, barrejant-ho tot. Abdalà, intentant recuperar les espècies, les va ajuntar en un sol sac. No les podia vendre per separat, però se li va ocórrer oferir-les com una "exòtica mescla exclusiva portada des de Damasc i Egipte". L'èxit va ser immediat i la mescla va esdevenir un referent de la cuina magrebina.
