Milaneses amb salsa de tomaca
Típiques d'Argentina
Vos portem un plat que la primera vegada que apareix documentat no és en cap receptari, sinó en un judici eclesiàstic de Milà de l'any 1134: les milaneses. Filets de llom macerats amb all, julivert i llima: la tècnica andina que els Andes ens van prestar. Anem a fer la nostra versió mediterrània d'un clàssic amb un formatge curat valencià posant l'accent que fa d'aquest plat alguna cosa molt nostra.
Ingredients
- 1 tros de llom
- 4 alls
- 3 ous
- 1 llima
- farina
- pa ratllat
- formatge curat
- julivert
- alfàbega
- ruca
- pebre negre
- oli d’oliva
- sal
Per a la salsa:
- 500 g de tomaca triturada
- 1 ceba
- 4 alls
- oli d’oliva
- sal
Elaboració
- Tallem el llom a filets.
- Els aromatitzem amb all, julivert, suc de llima, pebre, sal i oli.
- Els passem per farina, ou i pa.
- Els fregim fins que queden daurats i cruixents.
- Sofregim la ceba i els alls.
- Afegim la tomaca al sofregit i deixem coure la salsa.
- Servim les milaneses amb salsa, ruca, alfàbega i formatge ratllat.
Sabies què...?
La ruca que corona aquest plat és un dels ingredients amb la trajectoria historica més sorprenent de la cuina mediterrània. Els romans la consumien regularment i la consideraven un afrodisíac tan potent que Plini el Vell i Columel·la van deixar escrit que calia plantar-la al costat de l'estàtua del déu Priap als jardins —el déu de la fertilitat— per a maximitzar les seues propietats. Durant l'Edat Mitjana, les autoritats eclesiàstiques van prohibir el conreu de rúcula als jardins dels monestirs precisament per la seua fama d'afrodisíac, considerant-la una planta perillosa per a la castedat dels monjos.
