Ensalada panzanella de tomaca valenciana
Mescla italo-valenciana
La Toscana i l'horta valenciana es troben en un sol plat: panzanella de tomaca valenciana, alficòs, ceba tendra, olives partides i tostons de pa redó, que és el millor ingredient de la cuina humil: el pa dur d'ahir. Una amanida italiana que no portava tomaca quan va nàixer al segle XVI, i que hui fem nostra amb vinagre de mandarina Clemenules, cent per cent valenciana. Senzill, refrescant i ple de memòria mediterrània.
Ingredients
- 200 g de pa dur
- 400 g de tomaca valenciana
- 150 g formatge servilleta
- 100 g d'olives partides
- 100 g olives negres
- 2 cebes tendres
- 1 cogombre
- 1 capellà
- anxoves
- alfàbega
- canonges
- oli d'oliva
- pebre negre
- sal
Per a la vinagreta de mandarina:
- 2 mandarines
- 120 ml d'aigua
- 45 ml de vinagre de poma
- oli d’oliva
- pebre negre
- sal
Elaboració
- Torrem el capellà a la flama i l’esmicolem.
- Emulsionem la vinagreta de mandarina i la reservem.
- Tallem el pa a daus grossos.
- Mesclem amb el pa la tomaca, el cogombre i la ceba a trossos.
- Afegim a l’ensalada les olives, les anxoves, el capellà i el formatge.
- Ho arremullem amb la vinagreta, salpebrem i ho refredem 1 hora.
- Acabem incorporant a la mescla l’alfàbega, canonges i més vinagreta.
El seu origen
La panzanella és un plat d'origen humilíssim de la Toscana italiana, creat per no llençar el pa dur. Les dones el preparaven a casa i el portaven als camps on treballaven els homes, que el menjaven asseguts a les séquies de drenatge dels conreus. El seu nom prové probablement de la combinació de pane (pa) i zanella (recipient fondo). La panzanella és anterior a l'arribada de la tomaca a Europa: la recepta original del segle XVI no en portava. Consistia en pa dur remullat, ceba, vinagre i oli. La tomaca s'hi va incorporar molt més tard, quan aquest fruit americà es va normalitzar a la cuina mediterrània.
