Arròs a la muntanyeta
Reaprofitem
Recuperem la tradició del putxero i la convertim en un arròs diferent: l'arròs a la muntanyeta. Partim d'un caldo de pollastre ben treballat i d'un sofregit casolà que li dona tot el fons de sabor i un ou fregit posa el toc final que ho corona tot. Un arròs melós amb el safrà com a fil conductor.
Ingredients
- ½ pollastre amb les carcasses
- 2 gots d'arròs
- 2 fetges de pollastre
- 2 ous
- 1 ceba
- 2 tomaques madures
- 2 alls
- pimentó de fulla
- julivert fresc
- pebre negre
- oli d'oliva
- safrà
- aigua
- sal
Elaboració
- Bollim el pollastre amb aigua i sal 2 hores.
- Incorporem els fetges al perol i els reservem.
- Desossem el pollastre i infusionem el safrà amb el caldo.
- Sofregim la ceba i l'all salpebrats.
- Incorporem al sofregit la tomaca ratllada i el pimentó.
- Hi afegim el fetge picat i el pollastre esmicolat.
- Coem 4 gots de caldo i 2 d'arròs 18 minuts.
- Fregim els ous.
- Muntem capes d'arròs i carn i coronem amb l'ou fregit i julivert.
L'evolució de l'arròs a la cubana
La "muntanyeta" del nom d'esta recepta ve de la tècnica de l'emmotlat: alçar l'arròs i la carn en capes dins d'un aro dona forma de xicotet turó al plat. Però el podríem considerar una evolució de l'arròs a la cubana. Es diu que el seu origen no és pròpiament cubà: alguns el situen a Filipines durant l'època colonial espanyola, d'on hauria viatjat cap a Cuba i després cap a Espanya, adaptant-se amb ingredients locals a cada lloc. A Espanya, la versió "a la cubana" es va popularitzar durant el segle XX com a plat econòmic i de reaprofitament: arròs, un ou i el que hi haguera a la nevera.
