L'anomenen urbanisme feminista, però a altres els agrada més dir-li urbanisme inclusiu. Inclusiu de tot allò que l'home, històricament responsable de la construcció de les ciutats, ha anat oblidant durant segles pel que fa a l'edificació i ordenació dels espais públics. Quan agafaven l'escaire i el cartabó, el paper i el retolador, no pensaven en cantonades i racons foscos. Tampoc en escales amb poca visibilitat, o en els patis de les finques dissenyats per ells amb els buits perfectes per a convertir-se en perillosos amagatalls.