Els Ports és una de les comarques més muntanyoses de la Comunitat Valenciana. Està ubicada al nord i és zona fronterera amb Tarragona i Terol. Alguns dels seus 13 pobles lluiten constantment per apropar-se més a les grans ciutats.

La central nuclear de Cofrents és un element dinamitzador de l’economia, que dona faena de manera directa i indirecta al veïnat de tota la comarca de la Vall de Cofrents-Aiora. Però es tracta d’un model amb data de caducitat.

Ens desplacem a Torrent, una de les ciutats més grans de l’Horta Sud amb una població que supera les 80.000 persones. Volem conéixer de primera mà com ha sigut la implantació de la Renda Valenciana d'Inclusió, que ja porta en marxa al voltant d'un any.

La comarca dels Serrans està formada per 19 municipis, dels quals només quatre superen el miler d’habitants, el Villar, Pedralba, Xelva i Toixa. Segons les últimes dades del padró, tots els nuclis de població units sumen 16.124 habitants a la comarca.

Dénia és un municipi costaner, de poc més de 40.000 habitants. Tot i la seua ubicació estratègica, la capital de la Marina Alta, presenta unes comunicacions deficients, tant cap al nord com cap al sud.

A la Comunitat Valenciana hi ha vora 900.000 pensionistes que cobren una mitjana de 900 euros, un 10% menys que la mitjana nacional. A la comarca de la Plana Utiel Requena 30 de cada 100 persones té més de 64 anys.

A la comarca del Camp de Morvedre conviuen 91.000 habitants repartits entre els 16 municipis que té, però més d’un terç d’aquesta xifra, al voltant de 65.000, es troben a Sagunt, la capital de la comarca.

Els electors comproven si la classe política s'ha fet ressò de les preocupacions que ens plantejaren en el programa transmèdia 'A tu què t'importa'.

Quan parlem de despoblació hi ha una part del territori que s'ha de nomenar. És la comarca de l'Alt Millars, formada per 22 municipis, que en la majoria viuen envoltats de naturalesa. La serra d'Espadà els condiciona la forma de vida: per les comunicacions, escasses i que ens marquen un ritme que no casa amb l'actual, i perquè viure en un entorn protegit limita el desenrotllament econòmic. En estes localitats, la bretxa digital, les diferències de gènere i l'accés a la cultura es fan molt evidents. Hi ha una demanda de polítiques que connecten les persones amb els serveis mínims de qualsevol societat..

El despoblament no és un fenomen natural. És el resultat de les polítiques d’incentivació de recursos per a concentrar la població a les ciutats. Dit d’una altra manera, l’Espanya buida és l’altra cara de l’Espanya radial. La comunitat científica avala que les polítiques exercides des dels anys 70 han legitimat un model que obliga els habitants de les zones menys poblades a mantindre les obligacions, però s’obliden de donar-los els mateixos drets. Al territori del nord de la Comunitat Valenciana hi ha 135 pobles, més de 50 tenen menys de 400 habitants i, fins i tot, n’hi ha que no arriben a un centenar.

José Muñoz, del PSPV; Fran Ferri, de Compromís; Jorge Bellver, del PPCV; Antonio Estañ, de Podem i Mercedes Ventura, de Ciutadans s'enfronten a les preguntes que l'audiència ha plantejat a través de les xarxes socials, i gràcies als tres equips dels informatius d'À Punt que, aquestes últimes setmanes, han recorregut la Comunitat Valenciana, elaborant vídeos i altres materials, i posant els micròfons d'À Punt a disposició de la ciutadania.

Villena, la capital de l’Alt Vinalopó, es troba en un encreuament de camins entre les comunitats valenciana, la murciana i la castellano-manxega. Un enclavament privilegiat que l’ha convertit en un nus important de comunicacions al llarg de la història. És el segon municipi més gran en extensió del sud de la Comunitat i la seua naturalesa fronterera es deixa notar en el caràcter i el parlar dels seus habitants, així com en la gastronomía local.

Vinaròs, Benicarló, o localitats com Alcalà de Xivert. Pertanyen a la comarca del Baix Maestrat, però en determinades manifestacions culturals i socials es pot detectar certa sensació d'estar més pròxims la veïna comunitat catalana que a la pròpia. La causa podem buscar-la en el dèficit històric de connexions amb la Plana. 

El 1973 Ford es fixa en Almussafes, un municipi agrícola de la Ribera Baixa, per a construir la seua factoria. Tres anys després començà a fabricar el Ford Fiesta. Passades més de quatre dècades i fabricats més d'una dotzena de milions de cotxes, Almussafes ha esdevingut un poble amb un pressupost municipal propi d'una ciutat xicoteta, amb una xifra de desocupació rebaixada a la meitat de la mitjana valenciana i on els residents asseguren que “s’hi viu molt bé”.

Les empreses de la Plana Baixa, una de les comarques que més taulells produeix a Espanya, no només han de construir amb ceràmica sinó que també han d'innovar i investigar sobre els problemes que se li plantegen a aquesta indústria. Per això és essencial el treball conjunt d'iniciatives publicoprivades.

A la comarca del Comtat la majoria dels pobles no superen els 500 habitants. Són pobles menuts acostumats a ajudar-se per a poder sobreviure, i on l’economia del bé comú està donant noves oportunitats de negoci.

Benidorm és, possiblement, una de les destinacions turístiques més importants i conegudes de tot Espanya. Va ser tot un referent en la dècada dels 60, ja que va enfocar el seu desenvolupament urbanístic a l’oci turístic. Ara acaba de convertir-se en la primera destinació turística intel·ligent certificada del món, destacant de nou en la innovació del model turístic.

A la Comunitat Valenciana es troben la meitat de les bandes de música de tot Espanya i, a Llíria, al Camp de Túria, conviuen la banda de música civil més antiga de tot l’Estat i la que gestiona el pressupost més elevat.

La comarca de la Foia de Bunyol és el nucli del motor a la Comunitat Valenciana. El 1998, València va confirmar que acolliria una de les proves del Gran Premi d’Automobilisme i el circuit de la Comunitat Valenciana es va construir en un temps rècord en un espai d’un milió de metres quadrats al terme municipal de Xest. Es complia, així, una reivindicació històrica de l’afició valenciana al motor que, fins ben entrat el segle XX, gaudia de les carreres que se celebraven als circuits urbans dels pobles els diumenges al matí.