Les bandes de música formen part de les arrels més profundes de la nostra terra. Dir concerts, melodies, pasdobles… és dir Comunitat Valenciana, terra d’artistes reconeguts arreu del món. Per això són tan prestigiosos certàmens com l’Internacional de Bandes de Música o el Provincial de Bandes de Música, precisament els que recull el programa 'Música de banda'. Acostarem les interpretacions de les millors agrupacions musicals valencianes, així com altres provinents de la resta d’Espanya, Europa i també d'arreu del món.

Les bandes de música formen part de les arrels més profundes de la nostra terra. Dir concerts, melodies, pasdobles… és dir Comunitat Valenciana, terra d’artistes reconeguts arreu del món. Per això són tan prestigiosos certàmens com l’Internacional de Bandes de Música o el Provincial de Bandes de Música, precisament els que recull el programa 'Música de banda'. Acostarem les interpretacions de les millors agrupacions musicals valencianes, així com altres provinents de la resta d’Espanya, Europa i també d'arreu del món.

Retransmissió, des del Palau de la Música, de la Secció d’Honor del 136é CIBM Ciutat de València amb la participació de: Schola Cantorum de la Vall d’Uixó, Unió Musical de Llíria, Centre Instructiu Musical l’Harmònica de Bunyol, Unió Musical de Tavernes de la Valldigna i Societat Musical L’Artística de Bunyol. Presenta: Lluís Cascant.

Retransmissió, des del Palau de la Música, de la Secció d’Honor del 136é CIBM Ciutat de València amb la participació de: Schola Cantorum de la Vall d’Uixó, Unió Musical de Llíria, Centre Instructiu Musical l’Harmònica de Bunyol, Unió Musical de Tavernes de la Valldigna i Societat Musical L’Artística de Bunyol. Presenta: Lluís Cascant.

Projecte audiovisual que mostra l'impacte de les bandes de música dins de la cultura valenciana i la seua singularitat com a fenòmen social.

Retransmissió del 137 Certamen Internacional de Bandes Ajuntament de València.

La plaça recorrerà diferents municipis de la Comunitat Valenciana, combinant entrevistes,reportatges d'actualitat i peces exclusives gravades en ramaderies, acostant així l'espectador a l'ànima de les nostres festes populars.

Les festes de Crevillent, Almassora i Alcàsser en ‘Terra de festes’. Ens acostem a Crevillent que celebra el 60é aniversari dels seus Moros i Cristians, descobrim la tradició bouera d’Almassora i som testimoni de com les filaes prenen els carrers d’Alcàsser en festes.

L'espai informatiu de migdia dels serveis informatius d’À Punt.

Ens traslladem a Benidorm per a conéixer les últimes incorporacions a les famílies de rèptils i amfibis de Terra Natura: han nascut cries de serp banyuda del desert i de granota de fletxa blava. A més, entrem en quiròfan amb una cobai que és l’última incorporació a una família en què conviuen cobais i agapornis en perfecta harmonia.

En 2025, se celebra el 50 aniversari de la mort de Franco i també un aniversari ben diferent: l’estrena del musical de Camilo Sesto, Jesucristo Superstar, el primer musical espanyol que es va estrenar a l’estat. Quina relació guarden estos dos fets? Al llarg de dos programes, vos demostrarem com estan relacionats estos dos fets històrics. Com era la societat espanyola a principis dels 70? Com van ser els últims anys de la dictadura? Quins van ser els principals fets que es van produir? Van ser molts els obstacles que Camilo Sesto hagué de salvar perquè Jesucristo Superstar fora estrenada a Espanya. El més important va ser adaptar-se a la situació política del moment: la primera funció es va realitzar el 6 de novembre de 1975 i el dictador va morir el 20 de novembre. Quins problemes va tindre Camilo Sesto perquè s’estrenara el musical a Espanya? Com ho va aconseguir? Però, per difícil que fora, l’estrena del musical no es podia comparar al camí que el poble hagué de recórrer per a aconseguir viure en llibertat. Jesucristo Superstar era un musical modern, transgressor i amb un èxit internacional que revolucionà el país i va fer història. Abans que Camilo Sesto fera història en 1975 a Madrid, a casa nostra, a Utiel, un poble d’11.000 habitants que vivia bàsicament del camp, ja havia protagonitzat esta obra transgressora en 1973. Com ho van aconseguir? Tingueren problemes amb l’Esglèsia? I amb la censura? A més de l’obra i del context, també parlarem de l’artista que va protagonitzar el musical i el va produir: Camilo Sesto. I de com un xiquet d’Alcoi acabà convertint-se en superstar. FEM ZOOM EN 50 ANYS DE JESUCRITO SUPERSTAR

Estem en l’any 1975, que ocuparia un lloc de rellevància en la història d’Espanya. Però quin era l’escenari en eixe any? Què faria que la societat espanyola canviara per sempre? Abans de l’estrena, Jesucristo Superstar va viure moltes dificultats. La primera funció es va realitzar el 6 de novembre de 1975, però ja havia sigut retardada en diverses ocasions per les autoritats franquistes. El motiu: la imminent mort del dictador, que va morir només 14 dies després de l’estrena. Jesucristo Superstar es va convertir en un referent. Va obrir la porta dels musicals a Espanya, però què ens n’ha quedat en la memòria col·lectiva? FEM ZOOM EN L’ESTRENA DE JESUCRISTO SUPERSTAR

El València Club de Futbol feia història perquè es va convertir en el millor equip del món. Però l’any començava amb el terrible atemptat de l’11M. Al Congrés es va aprovar la Llei contra la violència de gènere. I, a Canal 9, un reportatge d’investigació va destapar l’estafa de la secta del pare Àngel. El 2004 també va estar marcat per la boda del príncep Felip i Letícia Ortiz.

El cuiner Jordi Morera es desplaça en el seu motocarro a domicili per ensenyar a alimentar-se a tot aquell que li demana ajuda. Hui coneixem Salva, un jove dissenyador de Dénia. Té 23 anys i es confessa un supervivent de la cuina. Una amiga avisa el xef i li prepara una cita a cegues. La missió de Jordi serà orientar Salva per a fer un sopar que l’ajude a triomfar en l’amor.

Guia pràctica i propera per a totes aquelles persones que volen accedir a un habitatge amb seguretat, informació clara i confiança amb la voluntat d’acompanyar les persones en el seu camí per accedir a un habitatge digne.

L'espai informatiu dels serveis informatius d’À Punt.

En els anys noranta, l’heroïna, la cocaïna, l’alcohol sacsejaven la societat generant una profunda alarma social. Hui, tres dècades després, els perills han canviat de rostre: els mòbils, els videojocs, les apostes en línia i les noves drogues sintètiques són algunes de les noves addiccions. I enmig d’este canvi, el debat sobre la legalització de les drogues continua obert.

À Punt et busca aborda la desaparició de Vicente Marrades, un home de 52 anys que va desaparèixer en 2023. Es tracta d’una persona vulnerable i la família demana suport públic per continuar la recerca. El segon cas és el de Mª Jesús Martín, veïna d’Alaquàs de 70 anys. Ella denuncia que li van furtar a València fins a tres dels seus fills entre els anys 70 i 80.

L'espai informatiu dels serveis informatius d’À Punt.

Hui, en La cuina de Morera farem una recepta que és una explosió d'aromes i tradició. L'estrela de hui és la shakshuka oriental, una recepta que uneix l'essència del Mediterrani amb el misticisme de la cuina del Pròxim Orient. Un festival de color. Un plat pensat per a compartir, per a sucar pa i per a perdre's en el plaer de cada mos.

Programa musical presentat per Manuela Alandes i Vicent Colonques. Cada dissabte s’emet un dels 23 concerts de grups valencians, gravats en directe i sense públic, en diferents sales de música. A més de l’actuació, s'inclou un resum de la trajectòria dels grups i una entrevista tant als músics com als responsables de la sala on actuen.