Unes jornades a Formigal-Panticosa avaluen l’evolució de la informació meteorològica

Com ja és habitual, i deu anys després de reunir-se per primera vegada, meteoròlegs i meteoròlogues procedents de tot Espanya s’han citat a Formigal per a parlar de meteorologia, neu, i de com ha evolucionat la informació meteorològica al llarg d’aquests anys.

L’agenda s’ha centrat en la producció de neu, mal anomenada “artificial”. Els encarregats de l’estació van obrir les portes d’un dels espais habilitats per a la producció d’aquesta neu, i van mostrar la recepta per a produir-la. Tan sols es necessita: aigua, aire comprimit i una temperatura humida adequada. 

La temperatura humida és la que té en compte la humitat de l’aire, i coincideix amb la seca quan l’aire està saturat de vapor. Per la mateixa raó, quan menys humitat relativa hi ha, menor és la temperatura humida. En el cas de la producció de neu, pot començar a fabricar-se amb temperatures humides de -2 °C. Per exemple, si tenim 1 °C, i un 50% d’humitat relativa, podria posar-se en marxa el sistema de producció.

Aquest sistema de producció ha anat guanyant importància els últims anys. La demanda turística ha obligat les estacions d’esquí a obrir les instal·lacions al llarg del mes de desembre, i sense aquesta neu produïda seria impossible en moltes ocasions. Aquesta campanya n’és un clar exemple, i es van poder obrir les instal·lacions gràcies a la neu artificial.

Com es pot veure els sistemes de producció de neu són molt importants a les estacions d’esquí. Destaca el sistema de les estacions de Javalambre i Valdelinares (Terol), on tenen un canó cada 12,34 metres de pista. Açò es deu a que aquestes estacions d’esquí es troben a una situació geogràfica molt més aïllada dels temporals de neu, i és per això que gran part de la seua neu és produïda.

El sistema ha anat sent més eficient els últims anys. Els primers canons expulsaven 88 vegades més aire que aigua, mentre que ara la proporció és molt menor, i tan sols expulsen 3 vegades més aire que aigua. Gràcies a aquesta millora s’ha abaratit de forma considerable la producció i permet que se’n produïsca de manera més continuada per a millorar l’estat de la neu al llarg de la campanya.

En les jornades també van comptar amb la ponència de l’investigador de l’Institut Pirinenc d’Ecologia, Juan Ignacio López, que va parlar sobre les noves tecnologies per a l’estudi de la neu i la hidrologia de muntanya. Els aparells de mesura han anat millorant les últimes dècades, amb l’aparició de radars que faciliten l’estudi de la qualitat de la neu i les quantitats acumulades. Tot açò s’aplica per a conéixer la compactació de la neu i previndre allaus. També, per a conéixer la càrrega hidrològica que s’emmagatzema en forma de neu als Pirineus i va a parar a la conca de l’Ebre, entre d’altres. 

L’esquí, la planxa, els passejos amb raquetes de neu, la gastronomia, el paisatge i l’oci nocturn són només alguns dels motius que fan millor l’experiència en aquest entorn muntanyós, situat al cor dels Pirineus.