Rècord de calor a l’Antàrtida

El mes de març ha sigut un mes excepcional. Mentre que al nostre territori parlem de rècords de precipitacions i un mes històric pel que fa a la quantitat de pluja recollida, en altres llocs del món també registren rècords, això sí, malauradament, ben diferents.

En concret, a l’est del continent antàrtic la tercera setmana del mes ha estat marcada per temperatures molt elevades. El passat 18 de març es registrava la temperatura màxima més alta mai registrada a l’Antàrtida, al voltant dels 12ºC sota zero. Aquesta temperatura es va mesurar al centre d’investigacions Concordia, considerat un dels punts més freds del planeta. Aquest dia, el 18 de març, la jornada va acabar amb una temperatura mitjana que no arribava als -20ºC, insòlit per a aquest singular lloc del planeta, acostumat a registrar mitjanes diàries d’entre -50 i -60ºC.

Quan parlem de temperatures tan baixes resulta difícil fer-se una idea dels impactes i la singularitat d’aquests valors de temperatura. Per tal de comprendre millor la situació, si extrapolem el fenomen a les nostres terres, comprendre la gravetat de l’assumpte resulta més senzill. El mes de març a l’Antàrtida marca la fi de l’estiu austral, el que correspondria aproximadament al mes de setembre a l’hemisferi nord. Tenint en compte que la temperatura màxima d’aquest observatori antàrtic en aquestes dates està al voltant dels -50ºC, l’anomalia de temperatura supera els +35ºC. Això és com si a la ciutat d’Alacant, amb una temperatura màxima mitjana al setembre de 28ºC, es superara durant una jornada la temperatura de 60ºC.

Tot i que són temperatures massa baixes per a parlar de desgel al cor del continent austral, la fusió de les llengües glacials en zones exteriors s’accelera a causa de l’increment de la temperatura. Això provoca que la massa de gel antàrtic es reduïsca de manera notable. Segons la NASA, s’estima que cada any l’Antàrtida perd prop de cent cinquanta mil milions de tones de gel.