L'interior de la Terra no és com pensàvem

La geologia és la ciència que estudia la composició i l'estructura tant interna com superficial de la Terra, a més dels processos pels quals ha anat evolucionant al llarg del temps geològic.

Així com altres ciències com l'astronomia estudien amb una precisió meritòria el que ocorre milers de milions de quilòmetres enllà, la geologia s'encarrega del que ocorre uns pocs centenars de quilòmetres terra endins. Per tant, és una ciència viva, que evoluciona i continua sorprenent-nos.

L'últim gran descobriment en aquesta disciplina ha vingut per la via de l'estructura interna del nostre planeta. Fins fa unes setmanes, es pensava que l'interior de la Terra estava format per quatre capes concèntriques ben diferenciades: una escorça sòlida que sura sobre el mantell, una capa molt viscosa formada per roques de silicat foses, un nucli extern menys viscós que l'anterior estrat i un nucli intern d'uns 1.220 km completament sòlid. Aquesta estructura s'ha definit sempre a partir de l'estudi de l'evolució de les ones sísmiques que s'originen en els terratrèmols i viatgen en totes direccions al llarg de la superfície i l'interior de la Terra.

Però ara, l'estudi d'aquestes ones és el que ens ha obert els ulls a un nou descobriment, un nucli intern més intern que el que coneixíem fins ara: el nucli intern profund. Una esfera d'uns 650 km de radi formada per cristalls de ferro i sotmesa a una pressió descomunal: 3 TPa = 3.000.000.000.000 Pa , tres milions de vegades més pressió que la que es registra a la superfície terrestre. Aquesta pressió fa que la temperatura d'aquesta nova capa siga d'aproximadament 5.500 ºC. Segons les dades estructurals, si fora un astre, lluiria com una estrela.

Per què està format per ferro?

Per a entendre la formació i l'existència del ferro, que és l'element més abundant amb major pes atòmic, hem de comptar amb el paper crucial de les estreles com a fàbriques d'elements químics. Quan les estreles col·lapsen i exploten, aquests materials passen al buit de l'univers. La resta dels elements més pesats s'originen en les explosions d'una supernova, on es donen processos termofísics molt més extrems.

Els planetes es formen i adopten una forma esfèrica a partir d'un núvol de pols i gas que gira al voltant d'una estrela. Per xocs i gravetat van unint i compactant-se i per densitat els elements més pesats queden a l'interior.