Eunice Foote: la científica oblidada que va predir el canvi climàtic el 1856

L’any 1856, la científica nord-americana Eunice Newton Foote va publicar un article breu titulat Circumstances affecting the heat of the sun's rays ('Circumstàncies que afecten la calor dels rajos del Sol') en l'American Journal of Art and Science. Hi descrivia per primera vegada com l’excés de diòxid de carboni en l’atmosfera podia provocar un calfament global. Amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora (8M), rescatem la seua figura fonamental per a la ciència i la meteorologia.

La raó és que, malgrat la magnitud del descobriment, el nom d’Eunice Foote va desaparéixer completament i va estar oblidat durant més de 150 anys. No va ser fins a l’any 2010 quan un investigador independent, Raymond Sorenson, va trobar el seu treball i el seu nom va ser finalment reivindicat.

Ací pots llegir l’article sencer.

Pionera de la ciència i dels drets socials: sufragista i abolicionista de l’esclavitud

A més de destacar el seu paper de científica en un moment de la història on la investigació científica estava reservada als hòmens, també hem d’esmentar el seu paper important en la defensa per la igualtat, ja que va ser una ferma sufragista i s'involucrà en la lluita contra l’esclavitud.

L’any 1848, amb només 29 anys i molt abans del seu experiment, va participar en la històrica Convenció de Seneca Falls, la primera cimera sobre els drets de la dona als Estats Units. Allí va ser una de les firmants de la Declaració de sentiments, on s’exigia la igualtat de drets i el dret al vot femení.

Què és l’efecte hivernacle i com el va demostrar Eunice Foote

El seu descobriment és molt rellevant perquè va parlar per primera vegada dels efectes de l’augment del diòxid de carboni en l’atmosfera: l’efecte hivernacle i el calfament global. De manera molt senzilla, podem pensar en l’atmosfera com en els vidres d’un hivernacle o inclús en els d’un cotxe aparcat al sol. Els rajos solars la travessen i calfen la superfície terrestre. Quan la Terra intenta alliberar eixa calor en forma de radiació infraroja i la tornen cap a l’espai, certs gasos de l’atmosfera (com el vapor d’aigua o el diòxid de carboni (CO2) atrapen una part d'eixa radiació i eviten que s’escape.

Sense este efecte natural, la Terra seria molt freda, un bloc de gel inhabitable. No obstant això, si la quantitat d’estos gasos augmenta en l’atmosfera, la quantitat de calor retinguda també, augmentant la temperatura global del planeta.

Eunice Foote va intuir este mecanisme i es va proposar demostrar-ho. Com que en el segle XIX les dones no tenien accés als grans laboratoris universitaris, va dissenyar un experiment casolà amb els materials que tenia a l’abast: dos cilindres de vidre, termòmetres i una bomba de buit.

El procés va ser el següent. Primer va omplir els cilindres de vidre amb diversos elements: en un va ficar aire humit, en un altre aire sec i en un altre gas carbònic (el que hui anomenem diòxid de carboni). Els va exposar directament a la llum del sol per a vore com reaccionava cadascun. Va comprovar empíricament que el cilindre amb CO2 aconseguia una temperatura molt superior a la resta i, a més, tardava moltíssim més temps a refredar-se quan el tornava a posar a l’ombra.

A partir d’este experiment, va deixar per escrit una conclusió que ens advertia a la meteorologia moderna: "Una atmosfera d'eixe gas li donaria a la nostra Terra una alta temperatura”. Amb uns simples cilindres de vidre i molta capacitat d’observació, Eunice acabava de demostrar el principi físic de l’escalfament global.

L’efecte Matilda

Com és possible que un descobriment així fora ignorat? La història d’Eunice Foote és un exemple més de l'efecte Matilda: el fenomen pel qual els descobriments de les dones científiques són menyspreats o atribuïts a hòmens.

En la reunió de l'Associació Nord-americana per a l'Avanç de la Ciència (AAAS) en el 1856, Eunice no va poder exposar els seus resultats i va ser un home, el professor Joseph Henry, qui ho va fer. El document d’Eunice ni tan sols es va incloure en les actes oficials de la conferència.

Només tres anys després, el 1859, el físic irlandés John Tyndall publicà els seus propis estudis sobre l’absorció de la radiació pels gasos. Tyndall es va emportar el crèdit històric com a descobridor del canvi climàtic, mentre que Eunice Foote va ser esborrada.

Hui, reconéixer Eunice Foote no només és important a escala meteorològica, sinó que és just per a totes les dones científiques passades que han sigut esborrades de la història i per a les futures que hi troben referències.

Pots llegir este article de Meteosaps per a saber-ne més: Eunice Foote, la primera científica que va observar l'efecte hivernacle.