Canvis d’hora arreu del món

Este diumenge a la matinada, com cada últim diumenge de març, hem de canviar els rellotges. A les 2:00 hores seran les 3:00, entrant oficialment en l’horari d’estiu. Este costum, que teòricament ens fa perdre una hora de son amb l’objectiu d’aprofitar millor la llum solar, ocorre en molts països del món, però està ple d’excepcions geogràfiques i decisions polítiques ben singulars.

La regla de l’equador i el cas del Brasil

El motiu principal per a canviar l’hora és adaptar-nos a les variacions de llum solar, però açò no té sentit en tots els països. A les zones pròximes a l’equador terrestre, el dia i la nit duren pràcticament dotze hores durant tot l’any, per la qual cosa alterar els rellotges és innecessari.

El cas del Brasil és un exemple perfecte d’esta norma. Este país va mantindre el canvi d’hora fins a l’any 2018, però de manera molt curiosa: només canviaven l’hora els estats del sud, que són els més allunyats de la línia equatorial, mentre que els del nord mantenien l’hora fixa tot l’any.

Excepcions nord-americanes

A Amèrica del Nord, les situacions canvien per motius molt diferents, des dels negocis fins a la calor extrema.

A Mèxic, la major part del territori no canvia l’hora. L’única excepció és la franja que fa frontera amb els Estats Units. Esta zona ho fa exclusivament per conveniència comercial, seguint el mateix calendari estatunidenc (del segon diumenge de març al primer de novembre), que abasta més setmanes que l’europeu.

L’estat estatunidenc d’Arizona va totalment per lliure: no canvia l'hora. El motiu és que fa massa calor. No volen tindre hores extra de llum a la vesprada perquè això dispararia el consum d’energia en aire condicionat. Ara bé, la cosa es complica en les reserves indígenes, que tenen autonomia pròpia: la Navajo Nation, situada dins d’Arizona, sí que canvia l’hora; però la reserva dels Hopi, que està geogràficament envoltada pels navahos, va decidir no fer-ho. Un autèntic embolic que et fa canviar l’hora diverses vegades simplement conduint per una mateixa carretera recta!

El trencaclosques d’Austràlia

Igual de confús que el cas d’Arizona és l'australià. Com que és un país federal, cada estat té el poder de decidir si aplica l’horari d’estiu o no. El resultat és que, durant la mitat de l’any, el mapa d’Austràlia es dividix en un trencaclosques de franges horàries irregulars que convertixen la coordinació del país en un maldecap.

El cas d’Espanya

Si aterrem al nostre país, la història del canvi d’hora a Espanya està plena de girs. El primer canvi a l’horari d’estiu es va registrar l’any 1918, a conseqüència de la carestia de carbó durant la Primera Guerra Mundial.

Més endavant, als anys 1937-1938, durant la Guerra Civil, el país va arribar a tindre dos hores oficials diferents, ja que el bàndol republicà i el bàndol franquista prenien decisions horàries pel seu compte. Després, hi va haver un període d'estabilitat entre 1950 i 1973 on no es tocaven els rellotges, fins que el canvi horari va tornar definitivament a conseqüència de la crisi del petroli del 73, per tal d'estalviar energia.

Però la gran peculiaritat d'Espanya és per què no estem en el fus horari que ens pertoca? Geogràficament, gran part de la península Ibèrica es troba sota el meridià de Greenwich (GMT), la qual cosa significa que hauríem de tindre la mateixa hora que el Regne Unit o Portugal.

No obstant això, anem una hora per davant (Hora Central Europea o CET). L'explicació la trobem en una orde del 7 de març de 1940 (publicada en el BOE) redactada pel govern de Franco, que va avançar l'hora per a alinear-la amb la d'altres països europeus. Tradicionalment, s'ha afirmat que va ser exclusivament un gest de simpatia cap a l'Alemanya nazi. Tot i que hi va influir, és un fet històricament debatut com a motiu únic, ja que entre 1941 i 1945 el mateix Regne Unit també va alterar el seu fus horari per a adaptar-se a l'hora del continent per motius bèl·lics.

El resultat actual d'aquella decisió del 1940 és un desfasament notable entre l'hora solar i l'hora oficial del rellotge. Tal com demostren els mapes de diferències horàries solars a Europa, a l'estiu tenim un desfasament que va d'1 h 30 m a 2 h 30 m. Este extrem és especialment exagerat a Galícia, l'únic territori d'Europa on la diferència supera les dos hores i mitja entre el sol i el rellotge. És a dir, quan el seu rellotge marca les 14:30 h a l'estiu, per al sol just és el migdia (les 12:00 h). Això fa que l'hora de la posta de sol s'endarrerisca molt a l'estiu, per exemple, a la fi de juny a Finisterre fins a les 22:20 h.

En resum, el canvi d'hora és molt més que un simple tràmit que fem dos vegades a l’any, és un mapa ple de decisions polítiques, excepcions geogràfiques i herències històriques. Recorda: este cap de setmana ens tocarà dormir una hora menys perquè a les 2:00 seran les 3:00.