Brises marines

Qui no ha agraït mai la brisa marina a vora mar els dies sufocants d'estiu? Les brises marines són vents locals situats en zones costaneres, tot i que també les podem trobar en grans llacs. Generalment són suaus, assoleixen velocitats mitjanes entre els 7 i els 25 km/h i poden endinsar-se molts quilòmetres terra endins.

Aquestes s'inicien per la diferència de temperatura del mar i la terra. Com que l'aigua té una major capacitat calorífica, tarda més a calfar-se, però també a refredar-se. Per tant, la temperatura de les capes d'aire que estan sobre el mar és pràcticament constant dia i nit. Tot el contrari ocorre amb la superfície terrestre, que es calfa molt més ràpidament.

Com més gran siga aquesta diferència de temperatures entre ambdues superficies, major serà l'efecte de les brises. Açò és dona generalment a la primavera i al principi d'estiu, quan el Sol calfa ràpidament les zones terrestres però l'aigua encara continua freda després de l'hivern. A la tardor i a l'hivern a penes són perceptibles. També hi ha diferències d'intensitat de les brises segons l'hora del dia, ja que a primeres hores encara no s'ha calfat suficientment la terra i la mar estarà calmada. A mesura que vagen passant les hores del dia, l'aire en contacte amb la superficie estarà cada vegada més calent i de vesprada hi haurà més diferència de temperatura, un fet que intensificarà les brises.

En els dies de poc vent i cel ras, la superficie terrestre es calfa ràpidament i fa que l'aire s'eleve, ja que en pujar de temperatura és menys dens i ascendeix. Quan aquest aire es trasllada a altituds majors, deixa un "buit" en la superficie. Aquest buit s'ompli amb l'aire de les proximitats, que en aquest cas prové del mar. Es tracta d'un aire més dens i més fred. Com a conseqüència tindrem un vent suau que durant el dia farà que no pugen les temperatures de forma acusada. A més, aquests vents locals provoquen que de vesprada, puguem trobar onades més grans, les més buscades pels surfistes.

De nit s'inverteix la situació, ja que la superficie terrestre igual de ràpid que es calfa, es refreda. Però la de la superfície marina es manté constant. L'aire més fred situat sobre la superficie de la terra, pel fet de ser més pesat, descendeix a poc a poc fins arribar al mar. Ara és l'aire del mar el que està més calent i s'eleva, desplaçat per l'aire de la terra, que ocupa l'espai buit. A la nit les brises bufen al contrari, des de la superficie fins al mar. I per aquest motiu, no es produeixen ones a causa del vent i per això normalment trobem una situació de mar en calma.