Xic, amb inestabilitat emocional i poc afecte dels pares: el perfil de l’adolescent addicte als videojocs
Un estudi de la Universitat Cardenal Herrera conclou que la relació i la comunicació entre els progenitors i els menors es veu reflectida en el consum dels videojocs
Home, amb inestabilitat emocional i amb una relació paternofilial amb escàs afecte i comunicació. És el perfil principal de l’adolescent que presenta addició als videojocs, segons un estudi que ha dut a terme el grup d'investigació TXP de la Universitat CEU Cardenal Herrera de Castelló, que pretenia esbrinar la relació entre l’estat emocional dels adolescents i l'addicció als videojocs.
Aquesta investigació, publicada en la revista científica Frontiers in Psychology i liderada pel professor Gonzalo Haro, responsable del programa de Patologia Dual Greu de l’Hospital Provincial de Castelló, analitzava els estils de socialització parental i quins trets de personalitat en l'adolescència predisposen a desenvolupar addicció als videojocs.
L’estudi també volia identificar diferències en les pràctiques de criança rebudes per adolescents sense addicció a videojocs, amb un ús excessiu i amb addicció als videojocs.
Una vegada duta a terme la investigació, una de les conclusions és que hi ha una relació directa entre la baixa afectivitat i comunicació entre pares i fills i l’addicció als videojocs que poden presentar els adolescents.
Aquesta investigació també ha permés estudiar la relació entre l'addicció a videojocs i els trets de personalitat de l'adolescent, la psicopatologia i els problemes de conducta i el paper del gènere en aquesta relació.
"Els resultats indiquen que el perfil principal d'adolescent amb addicció a videojocs és home, amb inestabilitat emocional i amb una relació paternofilial amb escàs afecte i comunicació", assenyala l'investigador en un comunicat.
Quant als estils de socialització parental, es consideren dues dimensions principals: l'afecte-comunicació, relacionat amb el to emocional i el comportament dels pares cap als fills, pel qual els xiquets se senten estimats i acceptats com a individus dins de la família, i el control-estructura dels pares, relacionat amb el grau d'intensitat o tipus d'influència que els pares exerceixen sobre el comportament dels fills.
L'estil de criança no influeix en els que no presenten addicció
La investigació que ha dut a terme l’equip de la Universitat CEU Cardenal Herrera recull que hi ha dos patrons d'ús patològic de videojocs: un amb un perfil de joc excessiu, sense arribar a constituir criteris d'addicció, en el qual no influeix l'estil de criança, ni els trets de personalitat, i un altre amb un perfil d'addicció a videojocs que presenten majors problemes en l'àmbit paternofilial, de personalitat i psicopatològic.
Aquestes conclusions s’han obtingut a partir de les respostes de 397 adolescents de tercer i quart de l'ESO de sis instituts, dels quals el 6,8% presentava addicció a videojocs.
