Victòria Rosselló, meteoròloga d’À Punt, sobre la dana: “Es va poder vore amb molts dies d’antelació”

La cap del servici de l’Oratge d’À Punt, Victòria Rosselló, recorda un any després de la dana del 29 d'octubre del 2024 que el seu equip va avisar que l'episodi de pluges que venia era molt perillós. "Ens preocupava molt una previsió que era molt perillosa i que sabíem que seria històrica", ha recordat. "Les dimensions del desastre humà no les podíem sospitar de cap manera perquè esta situació es va poder vore amb molts dies d’antelació", ha afegit.

De fet, recorda que el seu equip va avisar la casa el divendres anterior, cinc dies abans de la dana, perquè venia “una cosa molt grossa” i calia estar mobilitzats per al dia 29. I finalment, la realitat “es va ajustar moltíssim” a les previsions que hi havia.

Va ser un episodi clàssic de pluges torrencials dels que se solen donar a la zona de la conca mediterrània, però tenia uns trets que el feien més perillós perquè es veia clar des de dies abans que la pluja principal afectaria les conques mitjanes i altes dels rius. És a dir, que plouria terra endins i, després de caure, eixa aigua hauria d’anar cap a la mar. Açò feia que este episodi de pluges fora “especialment perillós” i que fora “especialment important” avisar la població, afirma Rosselló.

La meteoròloga indica que les previsions poden ajustar-se més o menys a la realitat, i assenyala que el 29 d’octubre del 2024 les previsions començaren a complir-se de matinada. De fet, considera que el primer avís roig de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) va arribar “un poc tard”, però malgrat això, “un avís roig a les 07:30 hores ja és per a posar totes les alarmes i advertir la població”, assegura.

Perquè de 06:00 a 09:00 hores d’eixe dia fatídic, a Torís (Ribera Alta) i Carlet (Ribera Alta) caigueren més de 100 l/m². Més tard les precipitacions es desplaçaren cap a Requena, on plogueren també 100 l/m² en només tres hores, un acumulat històric. Allí les víctimes podrien haver sigut més si no s’hagueren cancel·lat les classes.

Destaquen les precipitacions a la zona de muntanyes d’Alzira, on s’acumularen les quantitats més destacables. A Torís, on ja havia plogut 100 l/m², es tornaren a registrar 300 més en tres hores només. És interessant, assenyala Rosselló, fixar-se en l’efecte orogràfic per a vore on s’arreplega tota eixa aigua que va caure, que va acabar anant a la rambla de Poio i les rambles que hi desemboquen.

Pel que fa als acumulats d’eixe dia, les dades de l’Associació Valenciana de Meteorologia (Avamet), amb més de 900 estacions que transmeten informació en temps real, els més destacables són els 641 l/m² de Torís, els 606 de Chiva (Foia de Bunyol), els 569 de Real (Ribera Alta) o els 533 de Macastre (Foia de Bunyol).

Però la situació més crítica va ser la del barranc de Poio primer pels volums d’aigua, ja que va ploure en unes hores el que sol ploure en un any. El Poio és un entramat de barrancs molt extens i té molts afluents que hi aboquen, per tant, com es pot vore en la imatge, va arreplegar els 539 l/m² de Buñol, els 606 l/m² de Chiva i els 382 l/m² de Cheste.

Esta precipitació és la que acaba donant la famosa dada de l’aforament de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) a l’altura de Loriguilla de més de 2.200 metres cúbics d’aigua per segon. “Una animalada d’aigua”. Però encara s’hi havien d’incorporar a eixos 2.200 m³/segon, el que va caure en els observatoris de Canyapar i Calabarra, a Torís, 640 l/m² i 772 l/m² respectivament.

Per tant, l’experta considera que, veient eixes quantitats, el barranc de Poio “havia d’estar sotmés a vigilància perquè era clar que alguna cosa havia de passar a la desembocadura de Poio en arribar a l’Horta Sud”.