El veïnat de Tavernes de la Valldigna torna a eixir al carrer a exigir la regeneració de la platja
Els temporals s'han engolit fins a un 77% de l'arena en algunes zones i han obligat a desallotjar cases de primera línia
El veïnat de Tavernes de la Valldigna (la Safor) ha tornat a manifestar-se este cap de setmana sota el lema "la nostra platja, el nostre futur" per a exigir a les administracions una solució "real, definitiva i sostenible" per a la regressió que pateix el litoral del municipi. No és la primera vegada que ho fan: la lluita s'allarga ja fa temps, mentre la mar continua guanyant terreny cada temporal que passa.
Segons l'associació veïnal SOS Platja de Tavernes de la Valldigna, en 1965 l'arena arribava a ocupar fins a 100 metres, des dels primers edificis fins a la vorera de la mar. Hui eixa distància no té res a veure amb aquella imatge, fins al punt que ha calgut instal·lar escales de fusta perquè la gent puga accedir a l'aigua. Temporals com Glòria, i més recentment Harry, este gener passat, han marcat un abans i un després: les onades van arribar a colpejar els edificis de primera línia i van fer caure diverses terrasses.
Una de les veïnes que ho ha viscut en primera persona és Marien Ciscar, que va haver d'abandonar casa seua durant mesos després del temporal. "Sempre he viscut ací i he conegut el trist procés que ha tingut esta platja", explica. El seu edifici, de més de seixanta anys, es va construir quan encara existia una barrera natural de dunes davant dels habitatges. "Ens diuen que hem construït damunt de la duna. No és cert. Davant d'això estava la duna", denuncia, mentre assenyala que tant les actuacions humanes sobre la costa com els corrents marins estan darrere del problema.
El dia del temporal Harry, Marien recorda l'espectacularitat de la força del mar: "De matí estava molt marejada la mar, i tot va passar en un plis-plas. Esta veïna no va poder tornar a sa casa fins que un arquitecte va confirmar que l'estructura seguia sent segura. Reconeix, a més, que si les ones hagueren impactat en un edifici de més altura, les conseqüències podrien haver sigut encara pitjors.
Abans de l'estiu es va dur a terme una actuació per a reomplir d'arena la platja, però el temporal de juny es va emportar el 60% d'eixa aportació. "Ara queda molt poquet", lamenta Ciscar. Per això el veïnat insisteix que les administracions implicades han d'actuar abans que arribe el pròxim temporal, mentre cada nou episodi torna a deixar al descobert una regressió que no s'atura.
Almenara, un altre punt negre de la regressió costanera
Almenara, a la Plana Baixa, és un altre dels municipis afectats per este fenomen. El problema es concentra especialment a la platja de Casablanca, en la zona més al sud del terme, on en poc més de 20 anys s'ha passat de 141 metres d'amplària a només 32, una reducció del 77%. Es tracta d'un tram d'aproximadament un quilòmetre i mig que ha quedat completament desprotegit davant l'acció del mar.
La situació també es nota en les infraestructures: les dutxes de la platja han deixat de funcionar i les tarimes de fusta s'han alçat pel deteriorament del terreny. Davant d'este panorama, el veïnat d'Almenara reclama, igual que el de Tavernes, un projecte urgent que frene la pèrdua constant d'una platja que cada vegada és més xicoteta.
