Trenta anys de l’assassinat de Tomás y Valiente a mans d’ETA

El Tribunal Constitucional ha retut homenatge este dijous al matí a qui va ser el seu president, el magistrat valencià Francisco Tomás y Valiente, assassinat per ETA fa trenta anys. Ho han fet amb trenta roses roges i un minut de silenci per a recordar la seua figura i el seu llegat. A l’acte han assistit el seu fill i diversos presidents emèrits del Constitucional. El president, Cándido Conde-Pumpido, ha destacat l’empremta inesborrable de Tomás y Valiente i la fermesa en la defensa dels valors democràtics.

El 14 de febrer de 1996, la banda terrorista ETA va assassinar de tres trets el magistrat en el seu despatx de la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM). El crim es va produir tan sols huit dies després que la banda terrorista posara fi a la vida del socialista basc Fernando Múgica, la qual cosa va deslligar una mobilització col·lectiva sense precedents coneguda com mans blanques.

Tomàs y Valiente havia nascut a València, però la trajectòria professional el va portar a Madrid. Magistrat i president del Tribunal Constitucional, el 1991 va rebre l’Alta Distinció de la Generalitat. A la seua eixida del TC, es va reincorporar a la seua activitat docent en la UAM, una tasca que no va cessar fins a la data del seu assassinat i que va compaginar amb el seu càrrec en el Consell d'Estat, on en 1994 va ser nomenat conseller electiu i un any després, en 1995, conseller permanent i president de la Secció Segona.

Condemna de trenta anys per a Karaka, que roman en presó

L’assassí de Tomás y Valiente va ser Jon Bienzobas, conegut com 'Karaka', un jove de 25 anys membre del Comando Madrid de l'organització terrorista, qui va accedir al despatx del magistrat. Abans de l'assassinat, Bienzobas va estudiar els moviments del catedràtic d'Història del Dret. Es va fer passar per un alumne per a assestar-li els tirs. Encara que la seua identificació va ser relativament ràpida, no va ser detingut fins més de tres anys després, el 30 de setembre de 1999, a França. 

L'extradició a Espanya va haver d'esperar fins al 2006. El jutge Baltasar Garzón va dictar, el 14 de maig de 2007, una pena de trenta anys de presó per a Karaka, encara que no per a Juan Antonio Olarra Guridi, processat pel magistrat com a suport logístic de l'operació, però sobre el qual no pesaven proves suficients. La sentència va dictar també 400.000 euros d'indemnització per a un dels fills del professor, Miguel, qui va patir una "lesió degenerativa i invalidant" causada pel trauma de l'atemptat. A més, per a tota la família es van dictar 500.000 euros més d'indemnització. Hui en dia, Karaka encara està en presó. 

Símbol de la convivència pacífica

L’assassinat va ser rebutjat sense fissures, va significar un punt d'inflexió. Va traure al carrer els polítics de tots els colors, estudiantat, milers persones anònimes. Amb ell va nàixer el moviment de les mans blanques, icona de l'aversió i de la fi de la indiferència davant d’ETA. I va convertir este progressista en defensor de la convivència pacífica, en un símbol.