La tradició de visitar els cementeris per Tots Sants perd força entre les noves generacions

Un ram de flors i una visita al cementeri per a recordar els familiars i les persones estimades que ja no hi són. És una de les imatges més representatives de Tots Sants, una tradició transmesa de generació en generació que, amb el pas del temps, sembla perdre força, especialment entre la gent més jove.

Este canvi és també un reflex de la transformació social en la manera d'entendre la mort i afrontar la pèrdua. Segons Emili Selfa, professor i investigador de la memòria oral, la secularització de la societat ha tingut un impacte directe en uns costums que tradicionalment estaven molt vinculats a la religió.

A més, la mort ha anat desapareixent de les converses quotidianes i el dol s'ha convertit cada vegada més en una experiència individual. Manuel Camino, doctor en Psicologia i director d'IVASAM, explica que s'han anat perdent espais compartits com les misses, els vetlatoris o les reunions familiars en què es recordava les persones difuntes.

Els experts relacionen esta evolució amb una tendència social a evitar les emocions negatives. En paraules de Selfa, vivim en una societat que busca constantment la felicitat i que intenta amagar la mort.

Nous rituals per a afrontar el dol

La desaparició d'alguns costums tradicionals no implica necessàriament que deixem de recordar les persones que hem perdut, sinó que canvia la manera de fer-ho. Com apunta Manuel Camino, les emocions que abans es canalitzaven a través dels rituals col·lectius corren el risc de quedar sense un espai on expressar-se.

Per això, considera que crear nous rituals que complisquen esta mateixa funció pot ser una alternativa positiva. Escriure cartes als difunts, conservar-ne les cendres o recórrer a homenatges i rituals digitals són algunes de les noves fórmules per a mantindre viu el record i gestionar el dol.

Així, mentre la visita al cementeri per Tots Sants perd protagonisme entre les noves generacions, la societat busca altres maneres d'acomiadar-se, recordar i conviure amb l'absència.