Què hi ha darrere del moviment Blocus, com funciona i quin és el seu objectiu?
El sociòleg Joan Gonçales dona les claus principals per a entendre este fenomen d'aldarulls juvenil que s'ha estés ràpidament per Europa i a algunes ciutats d'Espanya
El fenomen Blocus s'estén ràpidament per Europa mentre les autoritats intenten frenar unes convocatòries juvenils que poden acabar en aldarulls, destrosses i enfrontaments amb la policia. Però, què hi ha darrere d'este moviment i quin és el seu objectiu? El 60% dels vàndals que s'hi sumen tenen entre 13 i 25 anys.
Una realitat que també ha arribat a Espanya. Les imatges dels disturbis a Barcelona i Bilbao, i la convocatòria que circula per les xarxes socials per a repetir-les dissabte a València, han encés les alarmes.
El sociòleg i consultor polític Joan Gonçales considera que es tracta d'una nova manera d'organitzar disturbis que aprofita les xarxes socials, la intel·ligència artificial i el malestar d'una part de la joventut.
"Blocus és la globalització dels aldarulls. És el que va passar a França, que ja es va adulterar. És una gamificació de la realitat. La IA produïx els cartells de convocatòria, les xarxes socials convoquen i les missatgeries coordinen", explica Gonçales en declaracions a À Punt.
Segons l'expert, una de les claus del fenomen és la combinació de diferents ferramentes digitals que faciliten la difusió de continguts, la convocatòria de concentracions i la coordinació dels participants. La seua expansió permet que mobilitzacions semblants es reproduïsquen en diferents ciutats europees.
"El malestar d'una generació que creu que viurà pitjor que els seus pares"
Gonçales assenyala que, darrere d'estes convocatòries, hi ha un context de descontentament social que pot afavorir la participació d'alguns joves. "Hi ha un missatge social de descontentament, de marginació. Hi ha un aprofitament del context, del malestar social que pot haver-hi en una generació que creu que ho té més difícil que la dels seus pares i mares", explica.
No obstant això, el sociòleg diferencia entre l'existència d'este malestar i la motivació de les persones que promouen els aldarulls. "Eixe aprofitament no és ideològic, és un aprofitament del context. Té unes conseqüències polítiques que són antisistema", advertix.
En este sentit, considera que el fenomen no representa necessàriament els joves que expressen reivindicacions socials a través de mobilitzacions pacífiques. "Este segment poblacional no és el que està a les places protestant per la vivenda i especulació. De fet, jo crec que Blocus, a qui més mal fa, més enllà dels comerços, és a la gent jove", afirma.
Sense una ideologia definida, però amb conseqüències polítiques
Una altra de les qüestions que planteja el fenomen és a qui beneficien políticament els disturbis. Gonçales insistix que no identifica una motivació ideològica concreta en les convocatòries, però considera que les conseqüències poden afavorir determinats sectors polítics. "Blocus beneficia a l'extrema dreta a França, a Espanya, a Itàlia i on calga", explica el sociòleg.
Per a l'expert, la resposta de les institucions ha de combinar la prevenció amb la intervenció davant dels incidents i l'exigència de responsabilitats individuals. "Hi ha una convocatòria social, però una responsabilitat personal", remarca.
En este sentit, Gonçales defensa que les administracions han d'actuar davant d'un fenomen que considera en creixement exponencial. "La resposta de les institucions ha de ser: prevenció, actuació i exemplificar amb condemnes el que calga, perquè té un creixement exponencial", conclou.
