El ‘solomoon’ guanya adeptes: les parelles decidixen passar les vacances per separat
Psicòlegs i viatgers consideren que reservar temps individual durant l’estiu pot reforçar la relació, encara que hi ha qui continua preferint compartir les vacances
Viatjar a soles malgrat tindre parella és una opció cada vegada més habitual i menys estigmatitzada. La tendència, coneguda com a solomoon, consistix a reservar uns dies de vacances per a viatjar en solitari o amb altres persones i retrobar-se amb la parella en tornar. Per a alguns, és una forma de fomentar l’autonomia personal; per a altres, una pràctica difícil d’entendre dins d’una relació.
La psicòloga i terapeuta de parella Inmaculada Martínez explica a À Punt que actualment “ja no es veu malament que una persona viatge sola perquè vol fer un retir personal, conéixer-se millor o realitzar el Camí de Sant Jaume com una experiència pròpia”. Segons apunta, és una situació que “potser abans també passava, però no tenia nom”.
Entre les persones que practiquen esta fórmula, hi ha qui defensa que passar uns dies a soles permet desconnectar de les obligacions compartides i gaudir d’una experiència diferent. Altres opten per combinar les vacances amb la parella i escapades amb amistats, perquè consideren que “són viatges diferents” i que “tindre vida social al marge de la parella és important”.
Ara bé, els especialistes assenyalen que la clau no és tant el fet de viatjar per separat com la motivació que hi ha darrere de la decisió. Martínez advertix que “si una persona vol anar-se’n perquè no suporta l’altra, hi ha una crisi”, mentre que la situació és diferent si el viatge respon a interessos personals o aficions que la parella no compartix.
Tot i l’augment d’esta tendència, moltes persones continuen preferint compartir les vacances amb la parella. Algunes asseguren que “un viatge romàntic guanya a tot”, mentre que altres reconeixen que viatjar soles els resulta estrany, encara que no descarten fer-ho en algun moment. En qualsevol cas, psicòlegs i viatgers coincidixen que l’equilibri entre l’espai personal i el temps compartit és un dels factors que més contribuïx al benestar de la relació.
