Misofonia: quan els sons quotidians es convertixen en una font d’ansietat

Mastegar, respirar fort o fer clic amb un bolígraf poden provocar irritació, tensió física i ansietat a les persones que patixen esta alteració

Misofonia, més que un soroll / À Punt NTC

Mastegar, respirar fort, escurar-se la gola o fer clic amb un bolígraf són sons habituals del dia a dia. Però per a algunes persones poden convertir-se en una font d’irritació, ansietat o tensió física. És el que ocorre amb la misofonia, una reacció intensa a determinats sons, especialment quan són repetitius i estan produïts per altres persones.

La psicòloga i fundadora d’Erea, Irene del Moral, explica que la misofonia és "una problemàtica que consistix a tindre una baixa tolerància a sons provocats pels humans, per una persona", com ara mastegar, escurar-se la gola o respirar.

La intensitat del so no és necessàriament el factor determinant. En molts casos, el que desencadena la reacció és que es repetisca. Entre els sons que poden resultar més molestos destaquen els ronquits, una respiració forta o determinats sorolls produïts amb la boca. També poden provocar reaccions alguns moviments repetitius.

Fer clic amb un bolígraf, per exemple, pot resultar especialment irritant. Una jove explica que li molesta "moltíssim" sentir persones que fan clic repetidament quan tenen molta pressa o estan nervioses. Altres testimonis assenyalen sorolls com els produïts per la maquinària d’unes obres.

La resposta davant d’estos estímuls pot ser emocional o física. El pols i la respiració poden accelerar-se i generar una sensació de tensió. Davant d’això, algunes persones recorren als auriculars amb cancel·lació de soroll per a intentar evitar sentir els sons que els desencadenen la reacció.

Evitar els sons no sempre és la solució

La misofonia encara no té un diagnòstic propi en els principals manuals mèdics. Tot i que no hi ha dades oficials, diversos estudis situen la prevalença entre el 18% i el 20% de la població adulta.

La psicòloga Irene del Moral advertix que buscar constantment el silenci pot alleujar el malestar a curt termini, però també pot reforçar l’evitació. "Eixe silenci és addictiu, entre cometes, perquè m’està alleujant a curt termini", explica.

Segons l’experta, si una persona evita cada vegada més estímuls, "a poc a poc el meu cervell va volent que evite més estímuls i al final em pot acabar portant a l’aïllament".

Per això, la teràpia psicològica, les tècniques de regulació emocional i el maneig del so són algunes de les eines per a reduir l’impacte d’uns estímuls difícils d’ignorar en un entorn quotidià ple de sorolls.

També et pot interessar

stats