Macroperació contra una xarxa de ciberestafadors que enviava més de 100.000 missatges falsos alhora des d'un 'call center'
L’operació s’ha saldat amb 29 persones detingudes i 57 investigades, algunes a les províncies d’Alacant i València, per la seua presumpta vinculació amb la xarxa, que ha defraudat més d’un milió d’euros
La Guàrdia Civil ha detingut 29 persones i n'investiga 57 més en diverses províncies, com a autores de la comissió de 43 delictes d'estafa, blanqueig de diners i pertinença a organització criminal. Formaven part d'una xarxa de ciberestafadors que operaven a través d'un centre d'atenció telefònica, des del qual es feien passar per treballadors d'un banc per a obtindre el compte dels clients.
L'operació, batejada com a Ibermellow, va començar l'any passat després de nombroses denúncies a Osca amb un mateix patró del que es coneix com a smishing i vishing. En estos ciberatacs, els delinqüents primerament es fan passar per l'entitat bancària de la víctima, i envien un SMS fals (smishing) als seus números de telèfon mòbil, en el qual alerten d'uns càrrecs d'alt import en el compte bancari i un número de telèfon de contacte per a paralitzar la transacció.
És aleshores quan, en una segona fase, les víctimes reben una telefonada (vishing), en la qual els ciberdelinqüents es fan passar pel gestor de l'entitat bancària. Estos, prèvia utilització de l'enginyeria social, disposen de part de les dades personals de les víctimes, cosa que fa que l'estafa siga més convincent i així aconseguixen que es facen transferències a comptes bancaris controlats per ells mateixos o que es contracten préstecs personals per a posteriorment desviar eixos diners a altres comptes. Amb este modus operandi, els delinqüents van aconseguir estafar més d'un milió d'euros a 43 víctimes, totes elles residents a Aragó.
Després d’analitzar la documentació de les denúncies, els investigadors van comprovar que els estafadors desviaven els diners a través de diversos comptes bancaris per a dificultar-ne el rastreig i els retiraven en caixers de Barcelona, Madrid i Múrcia. La investigació va permetre identificar una xarxa de mules econòmiques —persones que presten el seu compte bancari, cartera virtual o dades personals per a rebre, moure o transferir diners d'origen il·lícit a canvi d'una comissió monetària—, així com de captadors i extractors de diners, que posaven els fons a disposició de la cúpula de l’organització, integrada pels falsos gestors bancaris, i el responsable d’un call center, des d’on s’enviaven massivament SMS fraudulents.
En una primera fase, al març, la policia va desmantellar este centre d'atenció telefònica, amb capacitat per a enviar més de 100.000 missatges per hora, i va detindre cinc membres de la cúpula. En els registres a Barcelona, Madrid i Múrcia es van intervindre 57.520 euros en efectiu, articles de luxe i abundant material tecnològic i bancari. En una segona fase, els agents van desarticular completament el sistema de blanqueig de capitals, van detindre mules, captadors i extractors i van recuperar 256.708 euros de comptes controlats pels ciberestafadors.
L'operatiu ha sigut dut a terme per la Unitat Orgànica de Policia Judicial i l'Equip Arroba d'Osca. A més, han participat les Unitats de Seguretat Ciutadana (USECIC) de les Comandàncies de la Guàrdia Civil de Madrid i Múrcia i el Grup de Reserva i Seguretat (GRS) de les Zones de la Guàrdia Civil de Barcelona i València. L'operació va finalitzar amb la detenció de 29 persones i altres 57 persones investigades a les províncies de la Corunya, Àlaba, Alacant, Àvila, Badajoz, Barcelona, Cantàbria, Cadis, Còrdova, Girona, Granada, Las Palmas de Gran Canària, Madrid, Màlaga, Múrcia, Ourense, Salamanca, Santa Cruz de Tenerife, Sevilla, Tarragona, Toledo, Valladolid, València i Saragossa.
Consells per a evitar este tipus d'estafes
Per a evitar caure en les estafes de mishing i vishing les autoritats recomanen no fer cas als SMS amb enllaços sospitosos d'alertes de seguretat bancària ni instal·lar aplicacions que s'oferixen a través d'un programa o app externa. Si el contacte és per telèfon, és aconsellable penjar no donar informació delicada per esta via.
Cal recordar que els estafadors utilitzen la sensació d'urgència i la por per a obligar a actuar sense parar, i que cap banc demana contrasenyes, codis PIN ni claus completes per telèfon. Per tot açò, el millor sempre és verificar per una altra via estos avisos si dubtem, telefonant al número de contacte legítim de l'entitat bancària o la companyia telefònica o acudint presencialment, abans de seguir les indicacions de l'SMS, la telefonada o l'app.
Finalment, si l'estafa s'ha efectuat, cal posar-se en contacte amb la Guàrdia Civil per a formular denúncia o entrar en la Seu Electrònica en la pàgina web oficial de la Guàrdia Civil. Per a qualsevol consulta, es pot telefonar al 062.
